El Brexit crispa el conflicte per la sobirania de Gibraltar
La UE dona capacitat de veto a Espanya, i Londres respon que només cedirà el Penyal amb un referèndum
Madrid“La bandera espanyola és ara molt més a prop del penyal de Gibraltar”. Així va celebrar el ja exministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, el sí del Regne Unit al Brexit el juny de l’any passat. Amb les negociacions per a la sortida de la Unió Europea, el nacionalisme espanyol ha vist una possibilitat d’or per recuperar la sobirania del Penyal tres segles després. I ha aconseguit que Brussel·les cedís finalment en una de les velles reivindicacions del govern espanyol: reconèixer que Gibraltar és l’última colònia europea del segle XXI i que es tracta d’un territori no autònom sota suspensió del Comitè Especial de Descolonització de l’ONU. El Consell Europeu va anunciar divendres, després que la primera ministra britànica, Theresa May, firmés l’ordre d’execució del Brexit, que Espanya tindrà capacitat de veto sobre la relació dels ja Vint-i-set amb Gibraltar.
“Un cop el Regne Unit abandoni la Unió, cap acord entre la UE i el Regne Unit podrà aplicar-se al territori de Gibraltar sense l’acord entre el Regne d’Espanya i el Regne Unit”, diuen les directrius negociadores presentades pel president del consell, Donald Tusk. La decisió ha caigut com una galleda d’aigua freda a Gibraltar i ha indignat Londres. May va trucar ahir d’urgència al ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, ferm defensor de la sobirania britànica i que les últimes setmanes ha denunciat la “maquinació” de l’Estat a Europa per recuperar el Penyal. La primera ministra va transmetre-li el seu “ferm compromís” amb la sobirania de Gibraltar i va advertir el president espanyol, Mariano Rajoy, que “mai” cedirà el territori sense que la població ho avali en referèndum.
Els llanitos ja ho van deixar clar en el referèndum del 2002: volen continuar formant part del Regne Unit. Ara, però, el govern espanyol confia que l’opinió canviï un cop s’executi el Brexit si Londres no cedeix abans. Cada dia fins a 10.000 persones creuen la frontera per treballar a Gibraltar, un 40% de la força laboral d’un territori integrat per 30.000 ciutadans britànics amb beneficis duaners. Fins ara no havien de passar cap control, ja que es tracta de territori comunitari. Ara bé, un cop s’executi el Brexit caldrà mostrar el passaport com a mínim si Madrid i Londres no arriben a un acord abans. Picardo, de moment, ha intentat tranquil·litzar els ànims. “No serem víctimes del Brexit”, va assegurar després de parlar amb May. En un comunicat, Londres es va comprometre a no firmar “mai un acord que pogués deixar els habitants de Gibraltar sota una altra sobirania sense que hagin expressat la seva voluntat lliurement i democràticament”.
“Aniria a la guerra pel Penyal”
Però malgrat les declaracions de May, la polèmica no fa més que créixer al Regne Unit. Primer, perquè l’oposició laborista i liberaldemocràta culpa la primera ministra de cometre un “greu error estratègic” ometent Gibraltar de la carta de comiat de la UE perquè els deixa en una “posició de desavantatge” a l’hora de negociar el futur del Penyal, ja que no es podrà fer fins que s’executi el Brexit. I segon, per les polèmiques declaracions de l’exlíder del Partit Conservador -el partit de May-, lord Michael Howard, que va assegurar que la primera ministra aniria a la guerra per defensar la sobirania de Gibraltar.
“Fa 35 anys, una altra dona i primera ministra [Margaret Thatcher] va enviar una força de xoc a l’altra punta del món [les Malvines] per defensar la llibertat d’un altre petit grup de britànics contra un altre país de parla hispana... Estic absolutament convençut que la nostra premier mostrarà la mateixa resolució”, va dir Howard ahir a Sky News, que va ser cap de l’oposició quan governava Tony Blair. Cap membre del govern britànic va rectificar-lo. El ministre d’Exteriors i exalcalde de Londres Boris Johnson va assegurar que Gibraltar continuarà “implacable i com una roca”.
Les escalades de tensió són habituals entre Londres i Madrid per Gibraltar. Amb el Brexit, però, el govern de Mariano Rajoy veu per primer cop que té la paella pel mànec, amb Brussel·les a favor seu.
