El CGPJ reclama a Iglesias "responsabilitat institucional" després de les crítiques a la justícia espanyola

El PP condiciona el pacte per renovar l'òrgan a un canvi en l'elecció dels vocals

En el seu tercer dia com a vicepresident segon del govern, Pablo Iglesias ja ha topat amb els poders de l'Estat. Les seves crítiques a la justícia espanyola han fet reaccionar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que li ha demanat "prudència, mesura i responsabilitat institucional" per evitar "la utilització política de la justícia o el qüestionament de la independència, la imparcialitat i la professionalitat" dels jutges. L'enuig de l'òrgan de govern dels jutges ha arribat després que Iglesias digués aquest dimarts en una entrevista a Antena 3 que la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) defensant la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, suposava una "humiliació" per a la justícia espanyola. El CGPJ ha emès una declaració per "reafirmar que l'actuació del poder judicial" només "persegueix en tot moment el compliment de la llei".

La cúpula judicial ha sortit en defensa pròpia en una setmana marcada per l'elecció de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat, proposta que estudiarà aquest dijous a la tarda i de la qual dictarà un informe preceptiu però no vinculant. El CGPJ podria avalar-la o desestimar-la, però no afectaria el seu nomenament, més enllà d'enterbolir-lo encara més. La renovació de l'òrgan també plana en l'ordre del dia de la nova legislatura –el mandat està esgotat des de finals del 2018–. Aquest dimecres, de fet, la Moncloa va respondre al CGPJ amb un comunicat en què defensava reforçar les institucions però subratllava que és "deure de tots" vetllar pel correcte funcionament de la justícia, i que això passa per contribuir a la "posada al dia dels seus òrgans de govern". L'ultima negociació entre el PP i el PSOE va saltar pels aires després de la filtració del w hatsapp de l'exportaveu popular al Senat Ignacio Cosidó, en el qual es vantava de controlar "per la porta del darrere" la sala segona del Suprem. Els conservadors, però, posen ara condicions al nou govern de coalició per abordar la renovació. "Davant la desjudicialització, despolitització", reclamava aquest dimarts la portaveu dels conservadors al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo.

En què es tradueix aquest eslògan? El PP vol tornar al model d'elecció dels anys 80, en què vuit vocals els triaven els grups parlamentaris al Congrés i al Senat i els dotze restants els triaven els mateixos jutges. Aparentment es tracta d'un sistema que es blinda de la influència de les formacions polítiques, però quan estava establert aquest model no era així, perquè hi havia un sistema majoritari que va implicar que l'Associació Professional de la Magistratura (APM), la conservadora i més majoritària de la judicatura, s'endugués totes les places sotmeses a elecció. Per això, la majoria absoluta de Felipe González el 1985 va comportar un canvi de normativa i va passar a les cambres l'elecció dels vint vocals, fet que va conduir a l'escenari actual d'acords PP-PSOE per repartir-se els seients del CGPJ.

Condemnats a l'entesa

De moment cap veu del PSOE s'ha pronunciat sobre si avalaria un canvi a la llei orgànica del poder judicial i el secretari general del grup al Congrés, Rafael Simancas, s'ha limitat aquest dimecres a mostrar la seva "gran preocupació pel boicot" del PP, Cs i Vox a abordar la renovació de les institucions pendents, com és el cas del CGPJ, però també del consell d'administració de RTVE, el Defensor del Poble i quatre jutges del Tribunal Constitucional: el president, Juan José González Rivas, Andrés Ollero, Encarnación Roca i Fernando Valdés. "Són pilars fonamentals de la democràcia. Demanem lleialtat a la Constitució i que abandonin la radicalitat", ha volgut transmetre Simancas a les formacions de la dreta. 

Vox ja ha asseverat que està disposat a proposar candidats i Cs reclama que es despolititzin les institucions, mentre que Unides Podem constata que els resultats del 10 de novembre condemnen, tal com ha passat històricament, el bipartidisme a entendre's. "Les majories requereixen que es formin negociacions amb partits que no formen part del bloc de la coalició", admetia el portaveu de la formació lila al Congrés, Pablo Echenique. Una manera d'evidenciar que el nou executiu del PSOE i Unides Podem haurà de tenir un ull posat a la dreta en les qüestions que requereixen majories àmplies a la cambra baixa, i que Iglesias haurà d'anar amb peus de plom a l'hora d'opinar sobre els poders de l'Estat.