La CUP aposta per la desobediència per forçar l'Estat a negociar

Adverteix que l'exercici de l'autodeterminació no ha d'estar vinculat al diàleg

La ponència que va aprovar l'assemblea nacional de la CUP el 13 de maig passat a Cervera referma el posicionament dels anticapitalistes de mantenir l'embat per forçar les negociacions amb l'Estat. Segons el document aprovat, "la construcció d'una República independent només pot ser producte de la capacitat per justament portar els estats i la comunitat internacional a un terreny de negociació i acord al voltant de l'exercici de l'autodeterminació". Amb tot, els cupaires adverteixen que aquesta "autodeterminació cal preparar-la, reforçar-la i exercir-la sempre, al marge del reconeixement i de la voluntat negociadora de la resta de la comunitat internacional", i deixen clar que el Procés no es pot aturar encara que no hi hagi converses –en al·lusió a la crida al diàleg que va fer el president Quim Torra en la primera sessió d'investidura. 

El mateix document posa èmfasi, com han remarcat els dirigents de la formació les últimes setmanes, en el fet que l'escenari de la confrontació és inevitable si es vol avançar en la construcció de la República. La negociació amb l'Estat, a parer seu, "només pot ser producte de l'exercici combinat i sostingut en el temps d'una desobediència institucional massiva" des del màxim de fronts possibles, una "estratègia de desobediència civil activa massiva i estesa a tot el territori" i des "del màxim control possible sobre el territori i sobre l'economia". 

Uns objectius que només veu viables amb "l'articulació d'un moviment polític i popular ampli i plural que agrupi i articuli àmplies majories socials rere un programa de transformació social i construcció nacional" que vagi "acompanyat d'una tasca diplomàtica a nivell internacional en favor del dret a l'autodeterminació" en una estratègia que sobrepassa JxCat i ERC amb la voluntat de "treballar per constituir una nova direcció política d'un independentisme popular" que refaci l'estratègia amb aquests puntals.

En aquest sentit, els anticapitalistes defensen construir un bloc propi obert a forces socials i que posi el focus del moviment en la lluita al carrer i als ajuntaments per no focalitzar la lluita només en les institucions. També plantegen recuperar la via "cap a la mobilització i la desobediència civil i institucional massiva no-violenta", "aglutinar el màxim d'actors i agents tant a nivell municipal com del Principat" i dotar de contingut social el projecte de construcció de la República. Per aquest motiu, defensen, com ja han anat reclamant des de les eleccions del 21-D, aplicar les lleis suspeses pel TC, com la de la pobresa energètica o la llei contra els desnonaments, pressionant tant des dels ajuntaments com des del Parlament.   

En l'estratègia de treballar per l'autoorganització popular, el document de la CUP posa com a exemple el referèndum de l'1-O, tot i que no estalvia crítiques als dos partits del Govern, que van jugar, segons la formació anticapitalista, "un paper d'agent desmobilitzador". La CUP critica d'aquella etapa "la verticalització i l'opacitat en la presa de decisions i la manca de crítica", i també la imposició de "la idea del trànsit cap a la independència basat en el "de la llei a la llei"", obviant la força de la gent, que va fer possible el referèndum i la paralització del país en la jornada del 3 d'octubre. 

Etiquetes

Més continguts de