BarcelonaDesprés que el president del Parlament, Roger Torrent, ajornés el debat d’investidura de Carles Puigdemont el 30 de gener del 2018, la CUP ja va desistir de fer propostes per implementar la República. Era la gota que feia vessar el got de la paciència dels cupaires, molestos prèviament per la suspensió de la DUI el 10 d’octubre del 2017 i, sobretot, per la desaparició del Govern després de la proclamació de la independència. “Aquesta és la tercera i l’última vegada”, advertia el diputat Carles Riera l’endemà de l’ajornament del ple a Catalunya Ràdio.
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Des d’aleshores, la CUP treballa per preparar un nou embat a l’Estat que passa inexorablement -com ja han repetit moltes vegades- per la celebració d’un nou referèndum. Si fracassa la via del diàleg, la formació anticapitalista proposa celebrar un nou 1-O durant l’actual legislatura espanyola. La proposta política per a les pròximes eleccions al Parlament, a la qual ha tingut accés l’ARA, conclou que la consulta, unilateral, s’ha de celebrar en els pròxims dos o tres anys aprofitant que hi ha “un govern liderat per forces polítiques suposadament democràtiques que en algun moment havien apostat per la resolució del conflicte per una via democràtica i no impositiva ni repressiva”, en al·lusió especialment a Unides Podem. La formació encapçalada per Pablo Iglesias ja no en fa bandera, però a les últimes eleccions espanyoles encara portava el referèndum pactat al programa.
Vaga general política
El document programàtic, que s’està presentant i debatent aquests dies a les assemblees territorials i s’haurà de validar al setembre, és una primera proposta del secretariat nacional. A l’espera de les modificacions que hi pugui haver al text, la direcció defensa que caldria implementar el resultat del referèndum amb una nova DUI.
Amb la lliçó apresa del 2017, els anticapitalistes, que ja van fer autocrítica per no haver esperonat la mobilització després de la proclamació de la independència, avisen que la proclamació de la República Catalana no es pot fer “de la llei a la llei” com defensaven JxCat i ERC, i que caldrà resistir al carrer. En aquest sentit, el partit assembleari deixa clar que serà necessària una “mobilització sostinguda en el temps”, que podria adoptar la forma de “vaga general política”, recollint l’esperit del 3-0, per fer front a la repressió que estan segurs que tornarà a arribar de l’Estat després de recordar la violència policial de l’1-O. Una opció que el Govern va descartar tant el 3 d’octubre com el 27 d’octubre del 2017 per por que hi hagués víctimes per l’acció dels cossos policials.
Tot i que la CUP admet que la consulta pactada és la via més adequada per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, considera que només si es porta a la pràctica la ruptura i va acompanyada d’una pressió popular, els diferents agents internacionals es podran sentir “interpel·lats” i l’Estat es veurà “obligat a negociar”. En aquest punt és on creuen que pot ser important la presència de Podem a l’executiu estatal.
Acord per a l’autodeterminació
Abans, en una primera fase, la direcció de la CUP advoca per assolir un gran acord amb els agents polítics, socials i econòmics de Catalunya en defensa del dret a l’autodeterminació. Aquest clam hauria de servir, a parer seu, per obrir una via de diàleg amb el govern espanyol que, en cas de fracassar, conduiria altre cop a la via unilateral.
Un espai de negociació on la CUP estaria disposada a participar sempre que el govern espanyol abordés el dret a l’autodeterminació, cosa que topa amb la vehement negativa del PSOE a sobrepassar el marc constitucional. La formació anticapitalista no ha amagat mai que no comparteix l’aposta per la taula de diàleg de JxCat i ERC i, de fet, ha declinat participar-hi perquè considera que només té sentit si es concreta l’exercici de l’autodeterminació. En tot cas, la CUP avisa que és absurd plantejar la via referendària sense una correlació de forces diferent després dels pròxims comicis davant la inacció de JxCat i ERC en aquesta legislatura.
L’episodi que es va viure la setmana passada a la sessió de control al Govern exemplifica el que ha sigut una constant aquesta legislatura. ERC va tornar a plantejar a Quim Torra recuperar un rumb compartit per a l’independentisme i el president va recordar als republicans que ell ja havia fet una proposta, tornar a exercir el dret a l’autodeterminació com més aviat millor. Les dues grans forces independentistes no han sigut capaces de posar-se d’acord sobre el nou full de ruta en aquests poc més de dos anys de govern després del 155.
Per aquest motiu, la CUP, a qui les enquestes donen en el millor dels casos fins a deu diputats -ara en té quatre-, confia tenir la força necessària als pròxims comicis per poder marcar l’agenda i fixar un nou referèndum en el termini de tres anys.
Les tres fases que proposa la CUP per exercir el dret a l’autodeterminació
Acord Nacional per l’Autodeterminació
La CUP proposa promoure un acord nacional per l’autodeterminació, les llibertats i els drets civils i socials, que inclogui agents polítics, socials i culturals de Catalunya que defensin la necessitat de poder exercir aquest dret com a via democràtica per resoludre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Amb aquest ampli consens entre la societat civil, s’exigiria a l’Estat que obrís una via de diàleg. Una proposta que recorda molt el Pacte Nacional pel Referèndum de la legislatura passada.
Referèndum unilateral si no hi ha diàleg
Si el govern espanyol es nega a negociar, la direcció de la CUP considera que les institucions tenen legitimitat per organitzar un nou referèndum, amb permís de l’Estat o sense, en què es puguin materialitzar els resultats. Aquesta nova consulta, a parer seu, s’hauria de celebrar abans que s’acabi la legislatura espanyola, aprofitant la presència de Podem al govern de coalició espanyol perquè és una força que ha defensat fins ara que els catalans puguin ser consultats en un referèndum.
Defensar la DUI al carrer
Un cop celebrat el referèndum, el secretariat nacional de la CUP deixa clar que caldrà implementar els resultats de la votació. La proposta programàtica recorda que la proclamació no vindrà de la llei a la llei i insta a organitzar la resposta al carrer amb una mobilització sostinguda en el temps per fer front a la repressió que exercirà l’Estat, tal com va fer durant la celebració del referèndum de l’1-O. Aquest moment de ruptura ha de servir per interpel·lar els actors internacionals.
