A les portes del judici de l'1-O, tens debat sobre el futur de Catalunya a la London School of Economics

Preston modera una trobada que mostra les grans diferències entre constitucionalistes i sobiranistes

El futur de Catalunya del dret i del revés, el cop d'estat de Veneçuela i les presumptes contradiccions d'Espanya en donar suport al revoltat en contra de la suposada legalitat establerta de Maduro; la independència d'Escòcia si Theresa May enviés 15.000 policies a impedir un referèndum convocat per Nicola Sturgeon; el Barça i el Liverpool, ni que fos d'esquitllada, i com a últim recurs per apaivagar els ànims... I, esclar, l'imminent judici de l'1 d'Octubre. Barreja impossible i improbable en un debat que ha tingut lloc aquest dijous a la tarda a la London School of Economics (LSE), al centre de la capital britànica, amb una formació de gala, encara que adulterada a última hora respecte al programa inicial. 

L'historiador Paul Preston, sempre per sobre del bé i del mal, però en aquesta ocasió una mica menys per sobre i bastant més parcial que de costum, l'ha moderat. Ja d'entrada, en referir-se al referèndum de l'1 d'Octubre, la qualificat d'"il·legal". I entre una bona part de l'audiència, dividida si fa no fa com el país, potser meitat i meitat, i algun despitat o informat imparcial, no ha passat desapercebut.

En principi, en la cita hi havien de participar només el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, l'exconsellera d'Educació de l'executiu de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, i el seu advocat, Aamer Anwar. Semblava, doncs, que havia de ser una trobada entre els que van fer la República –si més no, els que ho van intentar– i els que governen l'autonomia que aviat veurà una part dels seus exdirigents, els de "l'embolic constitucional" –en paraules de Ponsatí– de l'1 d'Octubre i etcètera, asseguts al banc dels acusats del Tribunal Suprem.

Però des de la LSE algú va interpretar el cartell potser com una mica massa esbiaixat a favor dels acusats de revoltosos –sense conèixer, en tot cas, les diferències que afecten l'independentisme– i a l'equip de campanetes que aquests tres noms ja formaven hi ha hagut un fixatge d'última hora: el professor José Ignacio Torreblanca, cap de l'oficina de Madrid de l'European Council for Foreign Relations i que és un estudiós del populisme com a fenomen polític actual, ja sigui el Brexit o l'independentisme català, sempre d'acord amb les seves tesis.

I la balança va quedar descompensada, esclar: tres independentistes, un constitucionalista i Preston, guardià d'unes essències legalistes durant tota la vetllada i força incòmode en algunes ocasions. Se les va tenir amb Bosch i amb Anwar, al qual li va voler puntualitzar dades sobre el nombre de presidents catalans assassinats, empresonats o exiliats. Al final, però, la germanor futbolística es va imposar: tots dos són del Liverpool. Però no sense que Aamer Anwar mostrés, molt apassionadament, la seva implicació amb la independència de Catalunya. Adaptada al cas català, va emprar en algun moment una sentència que fan servir molt els independentistes del Partit Nacional Escocès (SNP). "La independència de Catalunya no és qüestió de si es produirà, sinó de quan..."  

Ha tingut interès la trobada? Ha servit per constatar el caràcter de moment irreconciliable de les diferències entre els dos sectors en disputa. Els arguments no són gens nous. Estan ja molt gastats. Legalitat constitucional contra dret democràtic. Però el dret de qui? Dels catalans? De quants dels catalans? "Qui és el poble català?", ha preguntat Preston de forma majestàtica a Anwar.

Torreblanca s'hi ha agafat, i ha parlat de la "meitat dels catalans" que els dies 6 i 7 de setembre del 2017, segons el relat unionista, van ser marginats i van veure com els seus drets constitucionals eren violats. Ponsatí, gens d'acord, ha trencat una llança per un altre argument: "¿I per tot aquest embolic constitucional de què parles porteu gent a la presó?" Bosch també hi ha dit la seva. "La millor manera de saber què volen els catalans és fer un referèndum". I Anwar ha recordat, esclar, el cas escocès: "A Escòcia vam perdre, però vam poder decidir. En canvi, ¿quina va ser la resposta d'Espanya?: policia, repressió". L'advocat, a més, ha profetitzat un futurible més aviat improbable. "Si Nicola Sturgeon demana un referèndum a Theresa May i Theresa May envia a Escòcia 15.000 policies, som independents l'endemà".

Al final dels noranta minuts, estancament i posicions enfrontades. Impossible sortida del laberint perquè la que s'havia cansat de reclamar Bosch, el referèndum, no sembla que l'altra part estigui disposada a acceptar-la. Solució? Més que solució és una pregunta: la que va fer el també hispanista Sebastian Balfour, present entre l'audiència. L'historiador, que es va declarar "equidistant", paraula que sona a anatema en algunes parts de Catalunya, va venir a recordar allò que ara diu Esquerra. No caldria eixamplar la base? No els preocupa...

Potser. I la propera vegada, potser també caldrà tenir més temps i ser més rigorós. Val per a Preston i també per a Torreblanca, ja que molts dels seus arguments eren discutibles, però estaven en una inferioritat de condicions evidents. Per ingerència espanyola? Misteri no resolt. Com el conflicte, que tampoc ho està. I que "només empitjorarà a causa del judici", profecia de Bosch que té moltes probabilitats de fer-se realitat.

Més continguts de