De la Ciutadella a l'eternitat
BarcelonaÉs diumenge i el jovent de Barcelona jeu a la gespa del Parc de la Ciutadella per prendre el sol. Es despullen gradualment mentre els turistes volten en bicicleta i els nens corren controlats pels pares. Els militants d'ERC que s'han aplegat entorn d'un dinar per commemorar el 14 d'abril també vigilen les seves criatures, però no es poden despullar: guarden les formes malgrat que la calor els castiga de valent. Alguns es cobreixen el cap amb mocadors, barrets de fulls de diari i n'hi ha que fins i tot ho fan amb la plata de paper d'alumini que poc abans servia de safata per a les patates fregides. Marta Rovira juga amb una nena i Oriol Junqueras s'aparta un moment de l'escenari per gronxar el seu fill. L'escena és bucòlica, el temps podria aturar-se en aquest moment de felicitat, però el president d'ERC avisa que cal més per assolir l'eternitat.
Junqueras tanca l'acte amb un discurs en què, referint-se a la proximitat de la independència, assegura que "s'intueix la grandesa de l'eternitat". La normalitat familiar de la celebració contrasta amb la grandiloqüència d'aquestes paraules, per això m'acosto a Junqueras, perquè confirmi si ho ha dit. Junqueras està molt demandat per militants i pels mitjans. Se'l veu atabalat però és ell que em pregunta si m'atabala no saber quines han estat les seves paraules exactes: com que improvisa els discursos, no recorda exactament què ha dit. Junqueras provoca admiració. Quatre joves d'entre 16 i 20 anys fan fotos al líder d'ERC. Tres són d'origen peruà, només un ha nascut aquí, Daniel Viñas, estudiant d'econòmiques. La seva parella és Judit Minchola, estudiant de batxillerat. De Junqueras diuen que és "un polític molt important, que pot decidir".
El conductor de l'acte ha presentat Junqueras com "el santcristo gros, l'home que ens ha aixecat la moral; el futur president de la Catalunya republicana". Amb Junqueras puja a l'escenari Jordi Portabella, referent d'una altra època i que els nous homes forts del partit volen jubilar, segons he llegit a l'ARA. El presentador el descriu com "un dels tios més guapos d'Esquerra, que farà les delícies de les fèmines".
Portabella vesteix colors tardorencs que em recorden la teoria de l'analista de moda Patrycia Centeno segons la qual durant l'època de Carod-Rovira a Esquerra eren hegemònics els tons marrons d'Antoni Miró. Junqueras, en canvi, porta una camisa de màniga curta i quadres blavencs que no desentonarien gens en un concert de música indie a Gràcia.
República i Juan Carlos I
Dino a la zona reservada de premsa, l'únic espai que gaudeix de l'ombra d'un arbre. Davant meu hi ha un home que dina amb la seva dona i els seus dos fills adolescents. Els fills potinegen un iPad i escolten música amb uns auriculars. Sembla que no els satisfà l'elecció de l'organització per a la música ambient, un recull d'èxits de Manel. El pare dels nois explica anècdotes, com un any en què Esquerra va celebrar el Dia de la República Catalana a l'Hotel Rey Juan Carlos I.
Encara sobren mandonguilles i en demano un plat extra. A la paradeta de venda de tiquets per menjar -15 euros per un tiberi prou digne- un dels nois de l'organització em reconeix i adverteix que sóc seguidor de l'Espanyol. Fan veure que em volen retirar el tiquet, però és una broma: saben que a l'eternitat també hi tenen lloc els pericos.
