Colau fa el pas per repetir com a alcaldessa

El plenari de BComú debatrà aquest divendres la proposta de la coordinadora, que la postula per a la investidura

El diumenge 26 de maig va començar a París el torneig de tenis més prestigiós en terra batuda. A Roland Garros els millors tenistes acostumen a ser els que esperen al fons de la pista per tornar tots els cops del rival. Aquell mateix dia, a Barcelona es va configurar el quadre final cap a l’alcaldia. I, com si estiguessin disputant un partit de tenis, els jugadors principals han començat a deixar anar els seus millors cops. L’últim, el de l’alcaldessa en funcions, Ada Colau, que dijous va tornar el cop a la línia d’Ernest Maragall postulant-se per repetir com a alcaldessa. La coordinadora de Barcelona en Comú ja ha traslladat a les bases la proposta perquè Colau es presenti a la reelecció, i aquest divendres, mentre a la pista central de París s’enfronten Rafa Nadal i Roger Federer per un lloc a la final, el plenari dels comuns decidirà si avala l’estratègia fixada des de la cúpula. Si ho fa, no tancarà del tot la porta a un acord a l’últim minut amb ERC, però allunyarà les possibilitats d’un pacte de govern amb els republicans.

Collboni descarta donar suport a Colau si no hi ha un acord abans de la investidura

Maragall va aturar dimecres les converses amb BComú i va instar Colau a trencar primer explícitament els contactes amb el PSC. Els comuns no només no ho han fet -s’han reunit amb els socialistes des de l’ultimàtum-, sinó que no volen renunciar a l’alcaldia. L’opció aritmèticament més fàcil perquè això succeeixi passa per tancar un acord amb els socialistes i acceptar els vots -teòricament sense contrapartida- de Manuel Valls i dos dels regidors del seu grup. Dijous el líder municipal del PSC, Jaume Collboni, es va negar a ser només l’aplegapilotes, i es va sumar al partit assegurant que no votaria a favor de Colau si, abans del 15 de juny, no signen un acord de governabilitat junts.

Si es consoliden els moviments de dijous, Esquerra es podria quedar fora del govern municipal tot i haver estat el partit més votat en les eleccions, un fet que no ha succeït mai a Barcelona. En un comunicat, els comuns explicaven dijous que la coordinadora ha pres aquesta decisió per garantir que, amb Colau d’alcaldessa, es mantinguin les polítiques engegades el mandat passat. Defugen, doncs, la proposta que els havia fet arribar ERC, que plantejava un repartiment de responsabilitats al 50% al govern i volia crear una nova figura “de màxim rang” per a Colau -per sota de Maragall.

Maragall: "Si el vot de Valls és el que decideix, la responsabilitat serà de qui l’accepti"

Tanmateix, els comuns reiteren que la seva proposta continua sent la de constituir un govern ampli d’esquerres que englobi el PSC i ERC. Apunten, però, que davant “l’estancament de les negociacions”, consideren que “la millor proposta” és que Colau es presenti a la investidura. El tripartit d’esquerres el mantenen obert, tot i que el PSC i ERC hagin deixat clar que no hi participaran. De fet, si Colau hi continua insistint i no aconsegueix tancar un acord amb Collboni, Maragall acabaria sent l’alcalde en segona volta com el més votat el 26-M.

La decisió de la coordinadora l’explicaran aquest mateix divendres en roda de premsa el número dos de la llista, Joan Subirats, i la número tres, Janet Sanz. Colau, en canvi, mantindrà el silenci dels últims dies, que només ha trencat per emetre dos missatges gravats a YouTube.

No hi haurà xec en blanc

L’anunci de BComú va arribar poc després que Collboni mogués fitxa en un intent de collar Colau perquè s’avingui a pactar amb el PSC. En una intervenció davant la federació socialista de Barcelona, l’alcaldable va advertir a l’alcaldessa en funcions que no tindrà els seus vots si abans de la investidura no ha tancat un acord de govern exclusivament amb el seu grup. Admetent que la negociació amb els comuns “no està sent fàcil ni es preveu que sigui fàcil”, el candidat va voler posar així Colau entre l’espasa i la paret i fixar condicions als seus vots, com el dia abans havia fet Maragall. Convençut que encara “no hi ha res fet”, Collboni va assegurar que treballaran “fins a l’últim moment abans de la investidura per a un govern de progrés” a la capital catalana que hauria de comptar necessàriament amb els vots de Valls. Un executiu que -no calia afegir-ho- exclou els republicans, objectiu del PSC des del primer moment per evitar que l’alcalde de la ciutat sigui independentista: “Un govern independentista subordinarà la ciutat a Torra”, va insistir el candidat.

Una guerra ERC-comuns?

La proposta dels socialistes és un govern a dos en què, va reiterar Collboni, “no serà un problema qui vagi davant i qui vagi darrere”; és a dir, qui assumeixi l’alcaldia. Aquesta fórmula permet mantenir vives les possibilitats d’acord encara que Colau es postuli per a la investidura. Pel que fa a la resta de condicions, la federació socialista a Barcelona va aprovar ahir una resolució en què s’insta a negociar amb BComú un govern “paritari”, malgrat que els de Colau tinguin deu regidors i els socialistes vuit. La prioritat de l’eventual mandat compartit, especificava el text, hauria de ser fixar una “agenda de transformació social” que “combati les desigualtats” i les “dificultats d’accés a l’habitatge”, i garanteixi una Barcelona “segura”, amb “visió de gènere” i “ambientalment sostenible”.

Queden vuit dies per decidir qui serà el pròxim alcalde de Barcelona i encara no ha arribat el match ball definitiu.

Més continguts de