Política 02/08/2018

Comín i Serret demanen recusar Llarena pel sopar amb Alberto Fernández Díaz

Plantegen que la relació "d'amistat" entre ells dos fa que el magistrat no pugui ser "imparcial"

Efe
2 min
Pablo Llarena, sopant en un restaurant de Mont-Ras

BarcelonaEls exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret han demanat una altra vegada la recusació del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena pel sopar que va tenir aquest cap de setmana amb el president del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz. El fet, asseguren, evidencia "una falta d'imparcialitat". És la segona vegada que els exconsellers presenten un incident de recusació contra l'instructor de la causa del Procés. La primera vegada va ser rebutjada completament perquè es va considerar un "frau processal" pel fet que arribava quan faltaven sis mesos per iniciar la instrucció.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'advocat Gonzalo Boye recorda en el seu escrit, avançat per ElNacional.cat i al qual ha tingut accés l'agència Efe, que el jutge Llarena encara continua sent l'instructor de la peça separada que afecta Meritxell Serret i Antoni Comín, així com la resta d'exiliats, entre ells l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. I explica que el motiu de demanar la seva recusació per segona vegada és la notícia sobre "el coneixement estret i personal" de Llarena i el president del grup del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, que van ser vistos sopant junts en un restaurant de Palafrugell (Baix Empordà) el 28 de juliol passat.

El que planteja l'advocat dels polítics exiliats és "si la relació d'amistat entre l'excel·lentíssim magistrat sr. instructor i Alberto Fernández Díaz donaria lloc a entendre que el jutge que coneix la peça separada en què estan investigats els meus clients manté aparença d'imparcialitat o, com sostenim, certament no és possible considerar-lo imparcial". Esmenta que "l'acte de processament dictat pel magistrat que aquí es vol recusar inclou, com ja ho van fer destacats polítics del PP, una equiparació amb l'intent colpista del 1981".

Sobre això, destaca que Fernández Díaz mateix s'ha alineat amb aquesta tesi i posa com a exemple que a l'Ajuntament de Barcelona va proposar "una iniciativa que va aconseguir que la Junta Electoral de Barcelona prohibís la il·luminació groga en fonts i edificis públics de Barcelona". Fernández Díaz "no només s'ha destacat en manifestacions sota la bandera espanyolista que esgrimien rebuig contra els «colpistes» a Barcelona sinó que, a més, es perfila com un dur combatent, fins i tot, contra els símbols dels seus rivals polítics, alguns dels quals estan en presó preventiva i altres exiliats".

Per al lletrat, "és evident que la imatge de l'instructor d'aquesta causa especial sopant amb un destacat representant polític el dia 28 de juliol passat no dona garanties d'imparcialitat a cap observador objectiu ni desplega una imatge d'acord amb el sistema democràtic basat en la independència judicial i en la separació de poders".

stats