DEBAT INTERN

La Crida busca el seu lloc a l’espera del futur de JxCat

La setmana que ve es reunirà amb Torra per posar l’accent en la reacció a la sentència

Tot just fa un any, el 16 de juliol, l’expresident Carles Puigdemont llançava la Crida Nacional com a nova organització política amb l’objectiu d’assolir la unitat independentista. Un moviment que es va llegir, des d’una part del PDECat, com un intent de Puigdemont d’engolir el partit. Però, lluny d’això, un any després JxCat i ERC passen per una de les seves pitjors crisis i la Crida ha quedat en un segon pla amb el cicle electoral, on JxCat s’ha consolidat com a marca, també del PDECat. La Crida es manté, doncs, com un híbrid, entre l’activisme social i el partit, a l’espera de definir el seu rol en el procés de confluència postconvergent. En aquest context, la direcció de l’organització vol activar-se per pressionar per una resposta unitària a la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O. Aquest moviment s’interpreta amb recel des de la direcció del PDECat, que se sent reforçada pels resultats electorals, ja que considera que és una mesura per mirar de guanyar pes en el futur a l’espai de JxCat.

En relació amb la reacció a la sentència del Suprem, avui estava previst que representants de la Crida es reunís amb el president, Quim Torra, al Palau de la Generalitat, en el marc de la ronda de contactes per refer la unitat independentista. Tanmateix, aquest matí s'ha ajornat fins la setmana que ve perquè el cap de l'executiu haurà de decidir el sentit del vot de JxCat, juntament amb el grup parlamentari i Puigdemont, a la investidura de Pedro Sánchez.

Ahir, el secretari general, Toni Morral, en una entrevista a l’ACN, va dir que la reacció a la sentència havia de ser “contundent”, considerant que una manifestació seria insuficient. Aquestes declaracions se sumaven a les del president de la Crida, Jordi Sànchez, a TV3, apostant per “sortir al carrer i protestar indefinidament”.

Document de treball, a debat

Segons diverses fonts consultades, en les últimes setmanes la Crida ha treballat en un document que reflexiona al voltant d’aquesta qüestió i que està previst que s’entregui al president de la Generalitat. El text, que s’ha debatut en les reunions de la direcció que es fan els dilluns, es basa en tres pilars: la crítica als partits independentistes pels pactes postelectorals -malgrat que molts dirigents de JxCat són també de la Crida i han participat en la decisió d’aquests acords-; el reclam de la unitat estratègica del Procés, i la necessitat d’articular una resposta a la sentència a través de la “mobilització permanent”.

Des de la Crida consideren que la reacció s’ha de consensuar en una mesa de partits i entitats, per tal que sigui assumida per tots els actors i que també tingui el vistiplau del president Torra. Al voltant del debat d’aquest document, tot i que no s’especifica en l’escrit, s’ha posat sobre la taula l’ocupació de la via pública durant un període sostingut en el temps per protestar contra una eventual condemna per rebel·lió o sedició. Perquè aquesta reacció fos exitosa també l’haurien d’assumir partits i entitats, sobretot l’ANC i Òmnium. D’altra banda, la Crida també ha impulsat una campanya d’absolució, que si es confirma la condemna es reconvertiria en un reclam per l’autodeterminció i l’amnistia -que s’hauria de fer a través d’una llei al Congrés dels Diputats-. A diferència de l’indult, on és l’executiu qui concedeix el perdó als condemnats i que fins ara els presos descarten reclamar, l’amnistia passa perquè el poder legislatiu despenalitzi el delicte.

Sense debat sobre JxCat

Si bé la Crida treballa en aquest full de ruta que estudia principalment la resposta a la sentència, el que no debat, almenys formalment, és la confluència amb JxCat. Malgrat que bona part dels membres de la direcció són també de JxCat, fonts de la Crida afirmen que no està sobre la taula sumar-se com a organització a un eventual nou partit. En tot cas, serien els seus membres, individualment, els que s’hi integrarien, aclareixen diversos consultats, que admeten discrepàncies dins la direcció sobre el paper que ha de tenir la Crida en aquest procés. Preguntat per l’ACN sobre aquesta qüestió, Toni Morral va situar la formació al marge de la reordenació de JxCat, tot i que va reconèixer que s’ho miren amb “interès”: “Depèn de com vagi el debat de JxCat i el PDECat veurem, aleshores, si realment hi ha una possible confluència o no. Però ara és molt aventurat dir-ho”.

Dissabte el PDECat va engegar un procés participatiu entre els associats per decidir com encaixar en aquesta confluència. Però el botó vermell per activar-la, com a cara visible del moviment, és de Puigdemont. De moment, el debat definitiu es trasllada a la tardor.

Més continguts de