La Crida, un nou projecte sense lligams amb els partits?

Sant Joan de VilatorradaJordi Sànchez és un dels artífexs clau de la Crida Nacional per la República. Des de la presó de Lledoners explica engrescat aquest nou projecte polític, amb la voluntat que sigui un “moviment transversal” i que defugi les dinàmiques dels partits actuals. Reitera diverses vegades el concepte de cultura política per explicar que la Crida ha de “beure” del que ha implicat el Procés com a “empoderament ciutadà”, però també dels nous moviments que han emergit a Europa en els últims anys, com és el feminisme i l’ecologisme. Responent, alhora, a les demandes de més participació ciutadana i sent punt de trobada de “social-liberals i socialdemòcrates”. Per fer-ho possible, defensa iniciar un moviment des de zero, encara que això signifiqui concórrer als comicis sense drets electorals ni subvencions parlamentàries adquirides. Sense lligams, doncs, amb els partits.

Tampoc amb el PDECat, l’única formació que ha impulsat que els seus associats s’hi adhereixin, mentre ERC i la CUP han marcat distàncies. “Si no som capaços de fer-ho ara, quan ho farem?”, afirma Sànchez, i insisteix que el moviment interpel·la persones individuals. Tot i que admet que no tothom comparteix aquest model –inisteix que han de ser els adherits al manifest fundacional els que ho decideixin–, defensa que la Crida no s’ha de convertir en un espai de “quotes de partit”. Tampoc té clar que el nou moviment ja s’hagi de presentar a les eleccions municipals de l’any que ve, ja que es mostra partidari de coure el projecte a foc lent, tenint en compte també la dinàmica que pot prendre la situació política a partir del judici de l’1-O.

Sànchez ha pensat la Crida des de la presó, primer a Soto del Real i després a Lledoners, ara que fa trenta-cinc anys que va començar el seu activisme polític. Casualment (o no), els seus inicis també van ser en una crida: la Crida a la Solidaritat, nascuda el 1981, amb l’objectiu de defensar la llengua, la cultura i la nació catalanes.