ELECCIONS 20-D

C’s ja detalla a Madrid el seu pla: mà dura i cap concessió al sobiranisme

Rivera coincideix amb el PP a voler desinflar el procés amb pressió sobre els funcionaris i asfíxia econòmica

“El millor antídot contra el sobiranisme és que Ciutadans guanyi les eleccions”. La frase és d’Albert Rivera, que ahir va fer parada a Tarragona de camí cap a una Moncloa que, diu, veu a tocar. I quins són els components de l’antídot? En públic Rivera només parla de fer reformes perquè “Espanya torni a funcionar” i desactivar així la part de l’independentisme que, entén, ha crescut en resposta al descrèdit de les institucions. En privat, però, els seus col·laboradors expliquen altres vies per fer front a la situació a Catalunya si governen. N’hi ha bàsicament dues: més pressió sobre els funcionaris i aprofitar les tensions financeres de la Generalitat per condicionar en el context polític l’accés del Govern als recursos.

Aquesta és la recepta que el partit taronja explica en les múltiples reunions que ha mantingut aquests últims mesos a Madrid amb tots aquells que s’interessen pels plans d’una formació que pot tenir la clau de la governabilitat a Espanya. Un dels dirigents que participa en aquestes trobades detalla a l’ARA l’estratègia a seguir: “Ja no es tracta de convèncer, sinó de vèncer”, opina. Segons ell, la situació a Catalunya ha arribat a un punt que fa impossible la seducció –C’s evita qualsevol proposta que pugui ser interpretada com una “concessió”–, per la qual cosa la resposta ha de passar directament per desincentivar els independentistes. Com? Tancant l’aixeta i forçant puntualment el Govern a no pagar a temps els deutes –posant en dubte la viabilitat de les finances en cas d’independència– i inhabilitant funcionaris que cursin actuacions relacionades amb el procés. Tot sense deixar de desprestigiar l’independentisme atiant l’ombra de la corrupció sobre CDC.

Atemorir la segona línia

Aquestes suspensions no serien genèriques, sinó que afectarien d’entrada “un o dos” funcionaris. Un avís. Un intent de fer descarrilar el procés des de la segona línia fomentant entre els funcionaris la por de ser inhabilitats. L’estratègia ja la va apuntar fa setmanes el portaveu del partit taronja al Parlament, Carlos Carrizosa, que va avisar els treballadors del Parlament que corrien el risc de ser suspesos si feien gestions derivades de la declaració de ruptura.

El pla de Rivera si governa és calcat al que ha aplicat els últims mesos el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb qui el líder de C’s va pactar unitat d’acció davant l’independentisme en la reunió que tots dos van mantenir a la Moncloa al novembre. Si C’s governa després del 20-D, les reformes del FLA i del Tribunal Constitucional (TC) –fetes per Rajoy per guanyar perfil dur de cara a les eleccions– seguiran imperant.

‘Sorpasso’ al PSOE

Malgrat les coincidències sobre com cal actuar a Catalunya, els primers compassos de la campanya han estat marcats per l’intercanvi de cops entre PP i C’s. A Tarragona, una de les places on C’s espera fer-se fort el 20-D però on ahir va punxar i no va omplir l’auditori del Palau de Congressos, Rivera va tornar a carregar contra el PP per la seva tebior amb el nacionalisme durant les èpoques en què pactava amb CiU i “tapava la corrupció” de Jordi Pujol.

El líder de C’s vol aprofitar l’esprint final. Al seu partit donen per descomptat el 'sorpasso' al PSOE i han posat Rajoy en el punt de mira per arribar amb opcions de victòria al 20-D. Malgrat que les enquestes aboquen a un escenari de pactes, ara mateix la interlocució entre els dos partits és, segons un dirigent pròxim a Rivera, inexistent. Ningú espera que hi hagi converses abans del 21 de desembre. Ara la campanya mana. El que vingui després, diuen, dependrà de l’aritmètica. Els més optimistes es veuen a la Moncloa amb el suport del PSOE tot i que guanyi Rajoy. Altres admeten que els falta múscul per dirigir un país i que l’assalt al govern ha de ser d’aquí quatre anys. Els més prudents, però, veuen de nou Rajoy president amb l’abstenció de Ciutadans si arriba als 130 diputats.