David Fernàndez, a Podem: "Reduir el procés a CiU és precisament el que vol CiU"

El cap de files de la CUP diu en un article que CiU "no vol convocar eleccions" perquè "no vol perdre el seu poder" quan "la seva hegemonia comença a finar". Avisa que fer creure que la qüestió nacional catalana és una dèria burgesa que pretén excloure l'anomenat 'cinturó roig' és "bèstia, classista i indemostrable"

"Dir a la societat catalana que dipositi la seva confiança en un canvi a Madrid és una mica vell: el que sempre han dit les oligarquies catalanes i espanyoles a aquest poble. Almenys, els últims 30 anys. Res de nou". Dura  carta oberta a Madrilonia del cap de files de la CUP, David Fernàndez, de resposta a un  article que publicaven el dia 22 a Eldiario.es Nuria Alabao i Emmanuel Rodríguez en el qual, sobre el torpede que li va llançar Pablo Iglesias des de Catalunya, venien a acusar la CUP de gairebé còmplices del que en diuen l'"exclusió" de l'anomenat 'cinturó roig' de la societat civil catalana i del procés. Fernández alerta que "regalar i reduir el procés a CiU", com s'extreu de l'esmentat article d'Alabao i Rodríguez, "és precisament el que vol CiU".

En un article titulat 'Esperant Godot...', Fernàndez deplora que l'entorn de Podem insinuï que la qüestió nacional catalana i el procés d'autodeterminació sigui una dèria de la burgesia catalana que exclou les classes populars i treballadores del cinturó roig, cosa que considera "bèstia, classista i indemostrable". De fet, recorda que l'autodeterminació ha estat sempre un objectiu bastit principalment des de l'esquerra, i precipitat per la pressió social, de baix a dalt.

No defuig l'episodi de l'abraçada del 9-N entre ell i el president de la Generalitat, Artur Mas, que va motivar que Iglesias digués que mai el veurien abraçar-se ni a Rajoy ni a Mas. Es mostra dolgut i reitera les seves "disculpes polítiques", però no "perdó" per la seva manera de ser: "Va ser un gest humà i, com ja vaig dir 24 hores després: disculpes polítiques als companys que pensen que va ser un error, però sense demanar perdó per ser com sóc". Perquè, recorda, cal no oblidar el context de confrontació amb l'Estat, i que "en un moment donat només la CUP i Mas —que no tota CiU— es van bolcar en el 9-N". "Deixeu-me afegir una cosa: el president, en la mateixa lògica, també es va abraçar llavors a l'antifeixisme o a l'anticapitalisme o a allò alternatiu que poden significar les CUP, ¿no?". I no nega que el procés pot comportar "contradiccions" per a la CUP, que no defuig.

La negativa de CiU a convocar eleccions

Sigui com sigui, el líder de la CUP argumenta que, de fet, els sectors més oposats al procés d'independència de Catalunya són precisament les elits econòmiques, polítiques i mediàtiques. I fa notar que és precisament el procés d'autodeterminació el que està deixant "CiU en els seus mínims històrics". I opina que CiU "no vol convocar eleccions" perquè "no volen perdre el seu poder, perquè ja saben que la seva hegemonia comença a finar". I no s'està de retreure que els de Pablo Iglesias no es defineixin pel que fa al contenciós català en la seva proposta, i que no responguessin a la  carta en què la CUP emplaçava Podem a comprometre's amb un referèndum d'independència a Catalunya: "Carta sense resposta, mentre s'apel·la a la legalitat constitucional".

Més continguts de