Delgado, la segona socialista que passa de ministra a fiscal general

Dels 16 predecessors, només Javier Moscoso va passar directament de l'executiu a aquest càrrec

Dolores Delgado es convertirà en la 17a fiscal general de l'estat de la democràcia espanyola quan rellevi María José Segarra, que va arribar al càrrec després de la moció de censura a Mariano Rajoy a mitjans de 2018. El nomenament, confirmat aquest dilluns per la Moncloa, no ha estat exempt de polèmica pel fet que Delgado passi directament de ministre de Justícia al capdavant del ministeri públic només uns mesos després que el president del govern espanyol es vantés en una entrevista a RNE durant la campanya electoral que la Fiscalia "depèn" de l'executiu. El cert és que dels 17 fiscals generals, Delgado serà la segona que fa aquest trànsit que genera interrogants al voltant de la separació de poders. 

Delgado, el nomenament més personal i íntim de Pedro Sánchez

Fins ara l'únic havia sigut Javier Moscoso, fiscal general entre el setembre de 1986 i el gener de 1990, durant el segon govern del també socialista Felipe González. En la legislatura anterior havia sigut el ministre de Presidència del primer mandat de l'expresident espanyol, entre 1982 i 1986. Prèviament havia sigut diputat d'Unió de Centre Democràtic (UCD) en les eleccions generals de 1979, però tres anys més tard es va passar al PSOE. Tot i no provenir d'un ministeri, un altre fiscal general força polèmic va ser Eligio Hernández, que va exercir entre 1992 i 1994. El nomenament d'Hernández va ser declarat nul per la sala tercera del Tribunal Suprem. Els jutges van concloure que no complia la norma de 15 anys d'exercici de jurista. Abans d'arribar al capdavant del ministeri públic havia sigut governador civil a Santa Cruz de Tenerife i, posteriorment, delegat del govern de González a les Canàries.

Per a l'expresident socialista no era una raresa designar com a fiscals generals persones polititzades del seu partit, i ja abans va situar al càrrec Leopoldo Torres (1990-1992), que havia sigut diputat al Congrés les tres legislatures anteriors i vicepresident primer de la cambra baixa. Jose Luis Rodríguez Zapatero, en canvi, va canviar la tendència i durant els seus mandats va triar Cándido Conde-Pumpido, consolidat magistrat del Tribunal Suprem i ara al Tribunal Constitucional. L'opció d'optar per persones de la carrera fiscal o judicial que no haguessin fet el salt a la política també va ser del govern del PP, tant de José María Aznar com de Mariano Rajoy.

Durant els primers mandats dels conservadors van ocupar el càrrec Juan Ortiz (1996-1997) i Jesús Cardenal (1997-2004), que es va mantenir al càrrec durant tots els governs d'Aznar. Amb Rajoy, van ser fiscals generals Eduardo Torres-Dulce, que provenia de la sala fiscal davant el TC; Consuelo Madrigal, que era la fiscal de sala coordinadora de menors; José Manuel Maza, que era jutge de la sala segona del Tribunal Suprem, i Julián Sánchez Melgar, també magistrat de la sala penal del Suprem.