BarcelonaUna senyora amb la samarreta blau turquesa, enmig de la gentada que s’atapeeix a l’acte d’Òmnium per reclamar l’absolució dels presos independentistes, informa pel mòbil del lloc on es troba (és un clàssic impossible de la Diada, intentar localitzar algú altre): “ Estoy debajo del Arco del Tri unfo ”. La manera de referir-se al topònim sembla adir-se amb l’esperit de l’acte d’Òmnium (l’exemple és habitual a les protestes sobiranistes, per molt que hi hagi qui vulgui caricaturitzar el perfil dels assistents). Enmig del marasme per la resposta política a la sentència de l’1-O, Òmnium va muntar un acte al màxim d’unitari possible i va refer -una vegada més- la majoria del 80%: la que demana “una solució política per a un conflicte que és polític”, tal com va recalcar el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, en un acte que va acabar amb les lletres de la paraula absolució davant de la primera filera dels polítics. D’esquerra a dreta i anomenats per ordre per detectar les relacions de veïnatge que podien establir, aquesta primera fila va reunir: Albert Batet, president de JxCat al Parlament; el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; el vicepresident del govern, Pere Aragonès; la periodista i dona de Jordi Cuixart -president d’Òmnium-, Txell Bonet (ja en un avançat embaràs); el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri; el president, Quim Torra; el vicepresident del Parlament Josep Costa; el portaveu d’En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens; la diputada de la CUP Natàlia Sànchez; el cap d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, i la portaveu d’ERC, Marta Vilalta.
“La resposta a la sentència ha de ser col·lectiva, l’hem de construir entre tots; és des de la diversitat i la discrepància que han nascut els consensos del nostre país”, va reclamar Mauri. I per això va fer una crida a “superar les divisions” com “l’1 i el 3 d’octubre”, amb un avís final: “No hi ha solucions fàcils ni màgiques”. L’acte va intercalar textos, música i dansa i va fer desfilar per l’escenari advocades, actors, escriptors i familiars dels presos. També es va projectar un vídeo amb opinions del món municipal, en què l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qualificava de “barbaritat” la presó per als dirigents independentistes i en demanava l’absolució. Des de la presó de Lledoners, Cuixart va enviar unes paraules: “No ens hem de deixar dividir pels que ens volen fer decidir entre diàleg i confrontació; mai renunciarem al diàleg ni amb els que ens voldrien veure empresonats”.
Abans de començar, es van veure una colla d’abraçades entre els familiars dels presos. Esther Cuixart repartia energia a tort i a dret; la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, la feia petar amb Natàlia Sànchez, i la republicana Vilalta quedava per parlar amb la portaveu de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi. Cap dirigent polític va pujar a l’escenari. Tots, encabat, van fer bona cara i van atendre algunes peticions per fer-s’hi fotos. Els crits de “llibertat” es van barrejar amb els d’“unitat”.
