Pérez de los Cobos va avisar Forn que l'1-O el compliment de la llei estava "per sobre de la convivència ciutadana"

Llarena cita Gabriel i Boya el 14 de febrer, Rovira i Pascal el 19 i Mas i Lloveras el 20

Diego Pérez de los Cobos ha declarat durant més de quatre hores com a testimoni al Tribunal Suprem per donar la seva versió de l'operatiu policial de la Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra del referèndum de l'1 d'octubre. Segons han explicat fonts presents en l'interrogatori, el coordinador del dispositiu policial conjunt per a l'1-O ha assegurat que va traslladar al conseller d'Interior, Joaquim Forn, que "el compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana". Pérez de los Cobos ha parlat de la reunió de la Junta de Seguretat que va tenir lloc el 28 de setembre, convocada per Carles Puigdemont, i a la qual van assistir també el secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, l'ex director general dels Mossos, Pere Soler, i l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. 

La jutge del TSJC que va dictar la instrucció d'impedir el referèndum, Mercedes Armas, va remarcar que el compliment de les seves resolucions no havien d'alterar la convivència ciutadana. Quan Juan Ignacio Zoido va comparèixer al Senat va assenyalar que l'actuació policial no havia provocat afectacions més enllà de "les persones convocades irresponsablement pel Govern a les portes dels col·legis electorals". Pérez de los Cobos ha apuntat que la Generalitat disposava de la interlocutòria sencera com a part personada en la causa del TSJC, però que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no i que només tenien accés a la part dispositiva, que ordenava impedir el referèndum. 

Els Mossos, informadors dels votants

Pérez de los Cobos ha donat una versió de concert entre la cúpula d'Interior, els Mossos i la societat civil per permetre l'1-O. Durant l'interrogatori ha manifestat que va dir a Puigdemont en la reunió del dia 28 que la millor manera d'evitar desordres públics era que desconvoqués el referèndum. Segons ha explicat, Forn va traslladar en aquella reunió –l'ha qualificat de "tensa"– que la seva intenció era que les forces i cossos de seguretat de l'Estat no actuessin si no ho requerien els Mossos. El testimoni ha posat el focus a desacreditar la gestió de la policia catalana i ha considerat que actuava de "focus d'informació per eludir les ordres judicials" amb l'objectiu de permetre que es celebrés el referèndum.

Segons fonts presents en la sessió, la fiscalia ha exposat una tesi en què els Mossos filtraven informació als votants concentrats als col·legis perquè coneguessin les actuacions de les forces de seguretat de l'Estat. Un discurs que ha confirmat Pérez de los Cobos. Al seu parer, el dispositiu dels Mossos estava dissenyat per "no ser operatiu" i ha recordat que dos agents sense vehicle per col·legi era una dotació "insuficient".

En aquest sentit, ha criticat el nombre total d'agents de la policia autonòmica que van actuar: 7.000, tal com va explicar el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, en la seva compareixença al Senat. Aleshores Zoido va criticar que el 21 de desembre, durant les eleccions, es mobilitzessin 11.000 agents. Segons ha sabut l'ARA, aquesta circumstància és deguda al fet que l'1-O un únic torn treballés durant 12 hores i, en canvi, el 21-D els agents treballessin 8 hores i es fessin dos torns per poder cobrir tota la jornada. Pérez de los Cobos ha explicat que els responsables territorials van decidir a quins col·legis actuaria cada unitat i, preguntat per qui va donar l'ordre d'utilitzar la força, el coronel ha assenyalat que no hi havia una instrucció comuna de com intervenir el material electoral.

Segons fonts jurídiques, Pérez de los Cobos ha defensat l'ús de pilotes de goma a l'Institut Ramon Llull de Barcelona perquè no estan prohibides per la Guàrdia Civil i Policia Nacional i també ha avalat l'ús de gasos lacrimògens en un col·legi de Girona. El testimoni ha negat la xifra de mil ferits i ha opinat que es van falsejar assistències mèdiques. S'ha referit a les actuacions dels agents dels dies previs a l'1-O, en què anaven a les escoles a prendre acta de les activitats que es feien als col·legis, i n'ha restat l'efectivitat. De fet, Pérez de los Cobos ha menystingut l'àrea de mediació dels Mossos que en manifestacions importants té interlocució amb els organitzadors per advocar per al bon desenvolupament de la mobilització. El 20 de setembre, per exemple, va actuar. L'exdirector dels Mossos Albert Batlle en va fer una extensa explicació en la seva declaració de dimecres. Pérez de los Cobos també està citat com a testimoni el 14 de febrer en la causa que instrueix la magistrada Carmen Lamela contra Trapero i la intendent Teresa Laplana. 

La Guàrdia Civil ja ha expressat en reiterades ocasions les seves crítiques a la suposada passivitat de la policia catalana a l'hora de frenar la votació. L'acusació popular, representada pel partit d'extrema dreta Vox, ja ha anunciat que el seu objectiu amb aquest testimoni és buscar la imputació de l'exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero, ara investigat per sedició a l'Audiència Nacional. La fiscalia ja va sol·licitar fa unes setmanes a Llarena que sumés a la llista d'investigats Trapero i l'ex número dos de Vicepresidència Josep Maria Jové, a qui es va interceptar una agenda personal durant els escorcolls al seu domicili el 20 de setembre. Sobre les seves anotacions s'ha reconstruït bona part del relat que consta en el sumari de la macrocausa. Les defenses han subratllat que el nom de Pere Soler també ha sortit en reiterades ocasions.

Segons han explicat a l'ARA fonts presents a la sessió, els advocats de les defenses s'han queixat al jutge que algunes preguntes de la fiscalia incriminaven Trapero –que no estava representat en aquesta sessió– però el magistrat ha considerat que no s'incorria en indefensió i ha permès que el ministeri públic continués.  

Gabriel i Boya, el 14; Rovira i Pascal, el 19; Mas i Lloveras, el 20

Les parts implicades han informat també que Pablo Llarena notificarà aquest divendres als sis nous investigats les dates de les seves citacions. Les cupaires Anna Gabriel i Mireia Boya hauran de comparèixer el 14 de febrer; la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, el 19; l'expresident de la Generalitat Artur Mas i la presidenta de l'AMI Neus Lloveras el 20. Aquest divendres, a més, Llarena comunicarà la seva decisió sobre la petició de llibertat de Joaquim Forn, empresonat a Estremera des del 2 de novembre. Dilluns resoldrà sobre Jordi Sànchez.

Paral·lelament, la Sala II del Tribunal Suprem ha rebutjat aquest dijous el recurs que van presentar les dirigents de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya en què dubtaven que el magistrat Llarena fos competent per a investigar-les. En el recurs, presentat per les defenses a mitjans de gener, es demanava la revisió de la competència del jutge ja que havia sigut company de Sala de l'anterior fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. 

Més continguts de