Duran manté la fe en la tercera via passat el 20-D
MadridNova visita de Josep A. Duran i Lleida a la Moncloa. I de nou en va sortir amb les mans buides políticament. El líder d’Unió, a diferència del PNB, havia decidit anar-hi per aprofitar l’ocasió de dialogar. “Purament i simplement perquè Rajoy em va convocar, i no desaprofitaré cap ocasió de diàleg”, va dir. El diàleg i l’intent de bastir una tercera via continuen fonamentant la seva acció política i, pel que sembla, la seva paciència no té data de caducitat. Passat el 20-D, va dir, ho tornarà a provar. El guió no s’altera passi el que passi i encara que, com va admetre, els fruits obtinguts “des de la sentència de l’Estatut” -el juny del 2010- hagin sigut nuls.
Duran i Rajoy es van escoltar l’un a l’altre, però sense arribar a gaires acords, més enllà de compartir l’alarma per la resolució de Junts pel Sí i la CUP i l’opinió que cal impugnar-la immediatament al Tribunal Constitucional per assegurar “el compliment de la llei”. El líder d’Unió es va situar en una posició equidistant entre Rajoy i Mas, i va assenyalar errors de tots dos. Tot i això, va ser molt més sever i insistent amb els independentistes davant la resolució pactada amb la CUP, perquè el programa de Junts pel Sí “no parlava de república i sí de referèndum i diàleg”.
Duran va advertir Rajoy que no caurà en “l’adhesió militant” a la Constitució -va fonamentar la seva posició en la sentència del TC del 2014 que anul·lava la declaració de sobirania- i va lamentar que faci “tard”. Ara “tot són presses”, lamentava després de la reunió. Duran, però, no va voler caure en l’alarmisme sobre una possible suspensió de l’autonomia. No la comparteix i va obtenir la “garantia” de Rajoy de parlar-ne abans que passi.
El líder d’Unió va recordar que ell s’ha passat la legislatura avisant que venia una declaració unilateral d’independència, i considera que la resolució que finalment es debatrà el dia 9 pràcticament ho és. Segons Duran, “contrasta mandat democràtic i legalitat” i abona “el caos i la il·legalitat”. A més es dóna la circumstància que Junts pel Sí i la CUP van quedar el 27-S -les eleccions que van deixar Unió fora del Parlament- a les portes del 48% dels vots, un resultat que considera massa curt per prendre una iniciativa així.
Duran va insistir a fer realitat la tercera via malgrat el seu poc èxit i malgrat que ni el PSOE ni el PP han atès les seves peticions de donar a Catalunya un tractament singular a la Constitució i un model de finançament en la línia del concert. La solució a l’encaix passaria perquè arribés “una proposta atractiva i estimulant” que desarmés l’independentisme, ja que per a ell molts votants de JxSí no volien altra cosa que forçar una negociació.
La seva és una proposta que busca “reprendre l’esperit de pacte de la Transició” -i en això coincideix amb Albert Rivera, de Ciutadans- i pactar creant una ponència al Congrés just després del 20-D. Duran, tot i que no ha sigut un parlamentari hiperactiu -dels catalans de l’oposició el que menys, tal com recollia l’ARA dilluns-, s’hi vol implicar si surt escollit. Fins aleshores poca cosa es pot fer més enllà de cultivar “la intel·ligència i la prudència” abans de donar una resposta política. El diàleg i l’acord amb els partits estatals deixant de banda la independència és l’única possibilitat que hi veu: “És molt més difícil negociar la independència que el canvi d’estatus de Catalunya. La independència no té cabuda ni amb el PSOE ni amb el PP ni amb cap Constitució, i cal ser-ne conscients”, deia. Tot i que els auguris polítics i electorals no són bons per a Duran, en el seu moment ja va dir que moriria “amb les botes del diàleg posades”.
D’altra banda, Rajoy també va rebre el líder d’UPyD, Andrés Herzog, que li va exigir aplicar amb severitat la llei i retirar a la Generalitat competències com les educatives. Avui el president espanyol intentarà recollir el suport dels agents socials i rebrà, alhora, els sindicats CCOO i UGT i la patronal CEOE.
