ONZE DE SETEMBRE

Encerclar el Parlament: la marxa alternativa de la Diada

Els promotors es plantegen fins i tot ocupar la cambra catalana

Del català emprenyat del 2007 a l’independentista emprenyat del 2019. Si part de la societat catalana fa dotze anys estava molesta amb les institucions espanyoles pel caos de Rodalies i el dèficit d’inversions, ara un sector de l’independentisme ho segueix estant per la repressió posterior a la DUI, però també amb JxCat i ERC, als quals acusen de posar per davant els interessos de partit als del país. El pacte per la Diputació de Barcelona entre JxCat i el PSC ha sigut la gota que ha fet vessar el got de la paciència de l’independentisme més abrandat, que no vol cap acord amb els partits del 155 i reclama concreció per materialitzar la República.

Aquest sentiment d’enuig amb les dues grans forces independentistes ja ha tingut la primera conseqüència. Segons ha pogut saber l’ARA, el sector de l’independentisme més mobilitzat -el que ha sigut present a les últimes marxes de Brussel·les, Madrid o Estrasburg-, proposa una manifestació alternativa a la Diada que consisteixi en encerclar el Parlament a les 17.14 hores per exigir unitat d’acció a JxCat, ERC i la CUP. Els partidaris de deixar enrere la retòrica simbòlica i passar de les paraules als fets es plantegen fins i tot ocupar la cambra catalana aprofitant que l’Onze de Setembre hi ha jornada de portes obertes i milers de persones la visiten cada any aquell dia. Els promotors de la marxa, que no estan vinculats als CDR, consideren que la manifestació que ha organitzat l’ANC per a l’Onze de Setembre és “massa conservadora” i que no suposa cap salt endavant a l’hora de denunciar la judicialització del Procés i treballar per fer efectiu el dret a l’autodeterminació.

No a les “performances” de l’ANC

“És l’hora que la ciutadania es prepari i s’organitzi sense els polítics i les entitats polititzades en les seves cúpules que ja no treballen per la unitat i la independència sinó pels interessos partidistes”, remarquen els impulsors de l’acció, que subratllen que “les performances no serveixen de res”.

Els impulsors d’aquesta acció contundent, que volen que serveixi de punt d’inflexió per fer canviar les dinàmiques dels partits, s’aferren a l’esperit de l’1-O per revertir la situació. Recorden que la unitat entre la ciutadania, els partits i les institucions va permetre realitzar el referèndum d’independència de Catalunya i que enguany el poble ha de dir prou. “Tenim més poder del que ens pensem, només cal que vulguem”, subratllen per posar de manifest que si aconsegueixen reunir suficients manifestants serà difícil desallotjar-los del Parlament.

“Plantem-nos i plantem cara al disgust diari de veure’ns venuts, estafats, domesticats o silenciats pels nostres polítics”, afegeixen, en al·lusió a una de les cites més conegudes de l’activista Lluís Maria Xirinacs, els precursors de la mobilització, que fan una crida a concentrar-se al Parlament en la Diada per avisar els partits polítics que el seu vot va ser “per fer la independència i no l’autonomia”.

Si acaba prosperant aquesta iniciativa seria el primer cop que l’independentisme no es manifesta unit per la Diada des que l’ANC va agafar les regnes de la mobilització, i posaria en relleu les divergències que hi ha també en la societat civil sobre el full de ruta.

Paluzie entén el malestar

Davant d’aquesta proposta, l’ANC fa una crida a no dividir el moviment independentista i recorda que la manifestació de la Diada és una apel·lació a la “unitat estratègica”. Després de la reunió del secretariat nacional dissabte a Girona -en què aquest tema va estar sobre la taula, segons han revelat a aquest diari diverses fonts-, la presidenta, Elisenda Paluzie, va dir que és bo no abandonar l’espai “de manifestació massiva”, però va admetre que “el to i el tipus potser ha de ser diferent”. La màxima responsable de l’entitat va afirmar que “després de l’espectacle d’aquesta setmana” el to d’exigència cap als partits ha de ser “molt més elevat”. És a dir, que les manifestacions no siguin “d’acompanyament” a la classe política com han estat els últims anys.

Més continguts de