Colau i Maragall tenen quinze dies per desempatar a Barcelona

BarcelonaAra fa quatre anys, l’aleshores alcalde, Xavier Trias, va assumir el cos a cos que li plantejava l’aspirant Ada Colau per eliminar de la partida la resta de rivals. Les enquestes ja pronosticaven que la victòria se la disputarien l’un o l’altre, i Barcelona en Comú es va anar fent tan gran que va acabar passant per davant de CiU. El 2019 Colau és la rival a batre i les enquestes li pronostiquen un nou frec a frec, ara amb l’aspirant d’Esquerra, Ernest Maragall. L’alcaldessa no vol cometre el mateix error que Trias i ha decidit que la millor estratègia per guanyar el 26 de maig passa per intentar fer créixer els rivals de l’aspirant. Dijous, mentre el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicava que la distància entre Colau i Maragall era només d’una dècima, la líder dels comuns debatia a la SER amb la número 2 de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, i de moment la dinàmica dels comuns passarà per minimitzar les opcions d’ERC.

La cuina del CIS atorga un lleuger avantatge a Barcelona en Comú, que podria revalidar els 11 regidors que va aconseguir el 2015, però amb ERC disputant-li la foto finish. “La victòria es decidirà a l’últim minut i per ben pocs vots”, admeten en privat fonts de les dues candidatures. Amb un marge d’error del 3,6%, l’enquesta dona el 23% als comuns i el 22,9% als republicans. I Maragall sí que intentarà repetir l’estratègia que li va funcionar a Colau contra Trias. “Fa pocs dies ens van proposar fer un cara a cara amb Ada Colau. Vaig dir que sí. L’alcaldessa va dir que no. Prefereix debatre amb aquelles forces que no li disputen realment l’alcaldia, perquè sap que això va de Colau o Maragall”, va criticar l’alcaldable d’Esquerra a Twitter. Els republicans, amb el vent a favor des de les generals, arriben a les municipals amb la confiança que els va faltar ara fa quatre anys. I, internament, l’efecte Maragall hi ha tingut molt a veure.

Pactes imprescindibles

Amb l’excepció del breu període que va compartir amb el PSC, Ada Colau ha governat Barcelona els últims quatre anys amb onze regidors dels quaranta-un que hi ha al consistori. Més que cap altre dels alcaldables, ella és conscient de les dificultats que genera una minoria tan absoluta a l’Ajuntament, i ja ha ofert públicament un acord a ERC i al PSC, semblant al que hi va haver al capdavant de la ciutat -amb ICV-EUiA- entre el 1999 i el 2007. Però el context no s’assembla gens al que hi havia aleshores, i republicans i socialistes no estan disposats a compartir el govern municipal.

El baròmetre només apunta a un pacte amb opcions de mantenir un govern aritmèticament estable: precisament entre BComú i ERC, que sumaria entre 19 i 22 regidors, al voltant dels 21 que es necessiten per a la majoria absoluta. Maragall, que considera que Colau és “el passat”, també s’ha ofert a pactar amb ella, però afegint-hi JxCat a l’equació. Ni el PSC si hi entra ERC, ni JxCat si hi entren els comuns, estan disposats a aliar-se.

Un hipotètic acord entre les forces independentistes d’ERC, JxCat i la CUP no sumaria (16-20). Tampoc entre les formacions unionistes del PSC, el PP i Cs (13-16), ni la reedició del pacte entre els comuns i el PSC (16-18).