La Fiscalia intenta vendre el "producte 'EnfoCATs'" que el Suprem no li va comprar

Baena s'inventa una reunió Trapero-Puigdemont a porta tancada

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha apostat –després de la clatellada testifical de Ferran López a Diego Pérez de los Cobos– per plantar al judici dos documents que se li va oblidar de presentar en el moment processal que tocava. I que, a més, ja eren coneguts públicament.

Encara que han sigut rebutjats pel tribunal –no té justificació presentar-los en ple judici perquè no són elements probatoris nous o sobrevinguts–, tots dos serveixen per a un sol objectiu: generar confusió al tribunal sobre la figura del major Josep Lluís Trapero.

Des d'ahir ja sense complexos ni manies, el major Trapero és la bèstia negra del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, testimoni de càrrec –juntament amb el coronel de la guàrdia civil Pérez de los Cobos– de la Fiscalia.

Baena, segons va recordar ahir el fiscal Pedro Rubira, ha sigut l'instructor i supervisor dels atestats de la Guàrdia Civil en la causa de l'Audiència Nacional des del novembre del 2015 i, més concretament, en el procediment per sedició del 20 de setembre del 2017, a càrrec de la magistrada Carmen Lamela; també ha instruït els atestats per al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, a càrrec del jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, i també els aportats en la causa especial del Tribunal Suprem encarregada al magistrat Pablo Llarena.

És, doncs, el superinstructor especialitzat del que ell mateix ha tornat a denominar "clima insurreccional" a Catalunya.

Baena va declarar el 26 de març del 2019 en el judici del Procés, al Tribunal Suprem, com es va sentir ell i el seu equip després de l'entrada i escorcoll, el 20 de setembre del 2017, al domicili de Josep Maria Jové, secretari general de la vicepresidència de la Generalitat. "Ens vam quedar cecs de corroboració amb l'agenda Moleskine i després amb el document EnfoCATs". Per al tinent coronel, aquelles proves permetien ordenar el trencaclosques de la insurrecció.

La sentència del Tribunal Suprem del 14 d'octubre no cita ni una sola vegada en el seu relat de fets provats Baena. Tampoc hi apareix ni una sola referència al document ( powerpoint) EnfoCATs.

El fiscal coordinador Fidel Cadena, que va tornar a defensar el 10 de desembre del 2019 en una conferència a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació la qualificació de rebel·lió –delicte de què van ser absolts els acusats–, va advertir: "Falta [a la sentència] el document EnfoCATs".

Baena, doncs, va col·locar ahir aquest powerpoint com el full de ruta, l' smoking gun, la pistola fumejant o prova de càrrec, que el Suprem no li va comprar.

Però, conscients d'això, els fiscals volien més material. Un cop d'efecte. Baena es va inventar primer una reunió a porta tancada –frase que va repetir tres vegades en català– entre Carles Puigdemont i Trapero, per admetre després que havia tret la presumpta informació d'un correu electrònic en català dirigit pel president a Trapero el 20 d'octubre del 2017, i quedar en evidència amb una traducció manipulada. No hi va haver cap reunió fora de les celebrades el 26 i 28 de setembre del 2017.

El segon document es remunta al novembre del 2015, quan el fiscal Javier Zaragoza va cursar una instrucció a les forces i cossos de seguretat, inclosos els Mossos, perquè s'investiguessin "actes contra la forma de Govern": sedició i rebel·lió. Els informes, assenyalava, "s'enviaran amb caràcter d'urgència" a l'Audiència Nacional.

Trapero va dictar una circular que va enviar a l'Audiència Nacional segons la qual "qualsevol informe o atestat vinculat [sedició i rebel·lió] haurà de ser enviat, de manera preceptiva i en tots els casos, a la Prefectura de Policia".

Per a Baena aquesta mena d'actituds van portar al nomenament de Trapero com a major dels Mossos, un pas previ a convertir la policia autonòmica en una "estructura d'estat al servei de la independència de Catalunya". Segons va dir ahir, sense cap mena de prova, Trapero havia de ser "indubtablement" un dels membres integrants del comitè executiu a què al·ludeix el document EnfoCATs, un comitè que brilla per la seva absència en la sentència del Procés. Una de les raons d'aquesta complicitat hauria sigut el seu nomenament com a major dels Mossos, encara que Baena va admetre que se'l va designar a proposta d'Albert Batlle, el director general de la Policia que va dimitir justament el juliol del 2017 per la deriva independentista i el referèndum.