La Fiscalia reclamarà immediatament al jutge Llarena que emeti les euroordres

El Suprem començarà de zero, però de manera immediata, el procés d’euroordres

La sentència del Procés precipitarà immediatament, segons fonts judicials, l’emissió de les euroordres europees de detenció i lliurament contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig (Bèlgica), Clara Ponsatí (Regne Unit) i Marta Rovira (Suïssa). Es tractarà de repetir el procediment tenint en compte que el magistrat instructor, Pablo Llarena, va decidir, en una resolució inèdita, retirar totes les euroordres vigents el juliol del 2018, després de la resolució del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein de lliurar Puigdemont només per malversació, en rebutjar el delicte de rebel·lió.

El cas més cridaner va ser la retirada de l’euroordre a Bèlgica sense que el tribunal belga arribés a entrar a fons en l’extradició: va reclamar a Espanya que resolgués un problema tècnic, l’absència d’una ordre de detenció estatal.

Llarena l’havia retirada quan el Suprem va assumir el cas provinent de l’Audiència Nacional entenent que amb l’ordre de processament que havia dictat contra tots els exiliats n’hi havia prou. Però la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estableix que l’ordre de detenció estatal és un requisit, i abans que Llarena decidís si les tornava a dictar es va creuar en el seu camí la decisió de Schleswig-Holstein.

Ara el Suprem haurà de tornar a començar des de zero. El magistrat, a sol·licitud de les acusacions, haurà de dictar una ordre de cerca i captura en territori espanyol i acompanyar l’ordre de processament de la sentència que finalment publiqui el tribunal del Procés.

Per valorar la futura petició d’extradició s’ha de tenir en compte que Bèlgica està ara sota els focus del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per un cas recent. A principis de juliol del 2019, va ser condemnada a indemnitzar els fills d’una víctima d’ETA per haver incomplert l’obligació de cooperar amb Espanya per aclarir l’assassinat del coronel Manuel Romeu el 1981. Espanya va cursar dues euroordres contra l’etarra Natividad Jáuregui Espina, àlies Pepona, però la justícia belga, després d’una primera decisió favorable al lliurament, va rebutjar-les finalment com a resultat d’un recurs d’apel·lació amb l’argument que existien “motius considerables”, basats en informes internacionals, per estimar que l’extradició podria comportar violacions de drets fonamentals de l’etarra. El seu advocat, Paul Bekaert, és el mateix que assisteix Puigdemont a Bèlgica. El TEDH va condemnar Bèlgica en valorar que el rebuig a una tercera euroordre, el 2015, “no va ser prou exhaustiu” i va fallar en “la seva obligació de cooperar” en no sol·licitar informacions complementàries per “verificar l’existència d’un risc concret”.

Les garanties suïsses

La pregunta és: ¿es quedaran Puigdemont i els altres dirigents processats a Bèlgica ara que es dictarà la sentència del Procés? Ells diuen que sí. L’alternativa és instal·lar-se a Suïssa, un país que no forma part del sistema d’euroordre. A favor hi ha el fet que el conveni europeu d’extradició del 1957, que regeix les relacions entre Espanya i Suïssa, preveu, a diferència del sistema d’euroordres, que “no es concedeix l’extradició si el delicte pel qual se sol·licita és considerat per la part requerida [en aquest cas Suïssa] com a delicte polític”. Una giragonsa més que el Suprem que hauria de superar.

Més continguts de