La fiscalia ja no veu terrorisme en els joves d'Altsasu i demana al Suprem que ratifiqui la sentència

L'Audiència els va condemnar a entre 2 i 13 anys de presó per agressió amb discriminació ideològica

La fiscalia renuncia a demanar al Tribunal Suprem que inclogui el delicte de terrorisme en el cas dels joves d'Altsasu. És la primera vegada que el ministeri públic rebaixa la seva petició, després que l'Audiència Nacional condemnés els vuit implicats a agressions agreujades per discriminació ideològica amb unes penes d'entre dos i tretze anys de presó i ratifiqués la sentència la sala d'apel·lacions. Ara, en resposta als recursos de cassació que han presentat les defenses, la fiscalia els ha impugnat i es conforma amb el fet que l'alt tribunal confirmi la condemna. 

Jokin Unamuno, Adur Ramírez, Ohian Arnanz, Julen Goicoechea, Jon Ander Cob, Aratz Urriola i Iñaki Abad estan en presó provisional des de fa dos anys; no Ainara Urquijo, condemnada a dos anys de presó però en llibertat perquè no té antecedents penals. Per argumentar la seva petició de confirmació de condemnes, la fiscalia considera que hi ha prou proves sobre l'agressió soferta a Altsasu per un tinent i un sergent de la Guàrdia Civil i les seves respectives parelles, així com sobre el delicte de desordres públics.

Tal com ja figura en les dues sentències que va dictar l'Audiència Nacional, el ministeri públic destaca en el dictamen remès a la sala segona del Suprem que les lesions venen agreujades per la discriminació per motius ideològics de què van ser víctimes els afectats per la seva condició de guàrdies civils. La Fiscalia de l'Audiència Nacional va intentar dues vegades que els vuit joves fossin condemnats per delictes terroristes, perquè considera que el que va passar la matinada del 15 d'octubre del 2016 a Altsasu "no va ser una baralla de bar", sinó "una agressió planificada i organitzada contra dos membres de la Guàrdia Civil i les seves parelles amb una finalitat terrorista", la d'"expulsar" els membres de l'institut armat "d'un territori que els acusats consideren seu". Per això, demanava condemnes que oscil·laven entre els 12 i els 64 anys de presó.

Amb tot, tant la secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional, que els va condemnar en primera instància, com la sala d'apel·lacions, que va confirmar la sentència, van resoldre que no havia quedat "plenament acreditada la finalitat terrorista de l'acció i tampoc la vinculació o la pertinença a ETA" dels acusats. Sí que van considerar provat que els vuit joves van actuar "moguts per l'animadversió i menyspreu cap a la Guàrdia Civil i per motius clarament ideològics", fet que els va suposar unes condemnes d'entre els 2 i els 13 anys de presó.

El Suprem sí que valorarà el delicte de terrorisme

Encara que el ministeri públic ja no reclami condemnes per delictes terroristes, la sala penal del Suprem sí que haurà de valorar aquesta possibilitat, ja que l'acusació popular que exerceix l'associació de víctimes Covite sí que ha recorregut la sentència de l'Audiència Nacional amb l'objectiu que es reconegui com a terrorista l'agressió als dos guàrdies civils i les seves parelles.

D'altra banda, el fiscal s'oposa a la suposada parcialitat dels magistrats de l'Audiència Nacional que van emetre les sentències condemnatòries per haver estat condecorats per la Guàrdia Civil, concretament els jutges de la sala d'apel·lacions José Ramón Navarro, Enrique López i Eloy Velasco. El ministeri públic tampoc aprecia parcialitat en el fet que la magistrada Concepción Espejel, presidenta del tribunal que els va condemnar, estigui casada amb un coronel de l'institut armat. Segons l'escrit, aquestes circumstàncies no permeten sostenir que haguessin actuat de manera esbiaixada.

Més continguts de