CAMÍ DEL 21-D

Forcadell surt de la presó “amb la consciència tranquil·la”

La Moncloa veu en la declaració de la mesa una mostra del “retorn a l’ordre constitucional”

Després de pagar 150.000 euros de fiança, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va abandonar ahir la presó d’Alcalá-Meco, on havia ingressat de matinada per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Forcadell va tuitejar en sortir que té “la consciència tranquil·la d’haver actuat correctament” en “garantir la llibertat d’expressió al Parlament, seu de la sobirania nacional”. La seva fiança la va pagar l’ANC a través de la caixa de resistència, però la llei estipula que ha de ser un particular qui se’n faci responsable, i va ser el seu advocat, Andreu Van den Eynde, qui es va presentar a primera hora al Suprem per entregar el passaport de la presidenta del Parlament i demanar el número de compte al qual calia dipositar els diners.

Un cop rebut el pagament de la fiança de Forcadell, Llarena va redactar ràpidament una interlocutòria en la qual ordenava la llibertat provisional per a Forcadell, però l’advertia de mesures cautelars: la prohibició de sortir de territori espanyol, comparèixer cada setmana davant el jutjat més pròxim al seu domicili i atendre a cada citació que li pugui tornar a fer el Tribunal Suprem. Un cop lliure, la fiscalia va emetre un comunicat anunciant que no recorreria la decisió del jutge però en què subratllava que les mesures cautelars adoptades “contradeien” les que havia pres Carmen Lamela una setmana abans contra els consellers, per als quals va dictaminar presó incondicional. Això obre la porta al fet que la fiscalia pugui demanar una rebaixa de les cautelars imposades als consellers, com publicava ahir La Vanguardia.

La causa de l’Audiència Nacional, però, podria passar a mans de Llarena i per tant del Suprem si, tal com va fer amb la que s’instrueix al TSJC per desobediència i prevaricació contra els membres sobiranistes de la mesa, decideix agrupar-la en una de sola al TS. Això és precisament el que van demanar ahir Carme Forcadell i Anna Simó, les úniques implicades que encara són aforades pel càrrec que ostenten a la diputació permanent del Parlament. Per aquesta condició, la seva investigació no es pot moure del Suprem. La seva defensa va presentar un escrit en el qual sol·licitava que la causa de l’Audiència Nacional passés a l’alt tribunal, adduint la relació “connexa” que hi ha entre els dos casos. De fet, recorda que la sala d’admissió del Suprem ja parlava de fets “inescindibles” a l’hora d’admetre a tràmit la querella de la Fiscalia General de l’Estat.

En cas que Llarena accedeixi a assumir la causa sencera, podria entrar a valorar una modificació de les mesures cautelars per als consellers empresonats, que, efectivament, dijous es van evidenciar diferents de les que va imposar Lamela. Tot i la flexibilitat que va demostrar en aquest sentit, la interlocutòria del jutge del Suprem no convida a l’optimisme a llarg termini. En el seu escrit, entra a valorar els delictes que el ministeri públic atribueix als investigats i no exclou la possibilitat que s’hagi comès rebel·lió, penada amb entre 15 i 30 anys de presó. Si bé és cert que apunta a la necessitat de continuar amb la instrucció per arribar a una conclusió, Llarena no divergeix taxativament de la tesi de la fiscalia sobre Forcadell i en subratlla el paper com a presidenta de l’ANC fins que la va rellevar Jordi Sànchez, també empresonat des de fa gairebé un mes.

Satisfacció a la Moncloa

El govern espanyol no va amagar la seva satisfacció per les declaracions dels membres de la mesa en seu judicial de dijous. El fet que la interlocutòria del jutge asseguri que tots els encausats van comprometre’s a abandonar la política o exercir-la respectant el marc constitucional va servir al portaveu de l’executiu, Íñigo Méndez de Vigo, per treure pit de les mesures imposades per Mariano Rajoy per aturar el Procés, especialment el 155. “La tornada a l’ordre constitucional comença a ser una realitat”, va assegurar el també ministre de Cultura en la roda de premsa posterior al consell de ministres, que ahir va tornar a fer les funcions de consell executiu del Govern en virtut de la intervenció autonòmica -va aprovar els manuals de les eleccions del 21 de desembre i el nomenament de la directora general de modernització de la justícia, Rosa Anna Castillo Picas-. Méndez de Vigo va afirmar que el primer objectiu del 155 era precisament “restaurar” aquest ordre constitucional i va presentar el rebuig a la via unilateral que van fer els parlamentaris en seu judicial com una mostra que els plans funcionen.

El ministre va dir també que a Catalunya hi ha una “descomposició” de la convivència per la divisió de la societat, i una afectació de l’economia catalana com a conseqüència del Procés. El portaveu va afegir que la vaga de dimecres va tenir un seguiment “molt escàs” i que “senzillament hi va haver piquets que van perjudicar els drets i les llibertats dels catalans”. I va anunciar que “investigaran” si es van fer servir nens per tallar carreteres.

Reforma constitucional

Méndez de Vigo va contraposar l’actitud dels parlamentaris que van declarar ahir amb la dels consellers per justificar les diferències de criteris judicials, i va afirmar que el govern “fugit” a Brussel·les va perjudicar els consellers que es van quedar a Catalunya. També el president de Ciutadans, Albert Rivera, va considerar la declaració al Suprem com un “punt d’inflexió” per a la resolució del conflicte. Tot plegat a les portes de les eleccions del 21 de desembre, en les quals l’executiu espanyol confia que s’acabarà confirmant el retorn al marc autonòmic.

En aquest context, l’executiu central continua disposat a encarar una reforma constitucional, però sense garantir que la direcció dugui a aconseguir més autonomia. El ministre portaveu va recordar que el dia 15 arrenca la comissió que ho ha d’estudiar al Congrés i va convidar els partits que han dit que no hi participaran -com ERC, Podem i el PDECat- a incorporar-s’hi. Méndez de Vigo no va tancar la porta al fet que la reforma serveixi perquè hi hagi una recentralització, perquè, va dir, no es pot encarar amb “idees preconcebudes”, i va apostar perquè aquesta reforma inclogui el principi de lleialtat institucional.

La Moncloa ja canta victòria, i espera un apaivagament judicial abans de les eleccions del 21-D.

Més continguts de