Forn liderarà la candidatura de JxCat a Barcelona

L'exconseller anuncia la seva predisposició a encapçalar una llista a la capital 

NÚRIA ORRIOLS / RUTH PÉREZ CASTRO

L'exconseller Joaquim Forn, empresonat de manera preventiva des del 2 de novembre i a les portes de ser jutjat per l'1-O, encapçalarà la candidatura de JxCat a les eleccions municipals de Barcelona. Així ho ha anunciat a través de Twitter, en què ha mostrat la seva predisposició a liderar una llista a la capital catalana, encara mantenint la mà estesa a configurar una oferta electoral de l'independentisme com més unitària millor. "Encapçalar una candidatura no converteix un projecte polític en una aventura personal. La política és tasca col·lectiva. Vol, exigeix, necessita equip", ha defensat l'exconseller a través d'una carta. 

Forn té una àmplia experiència en l'administració barcelonina. Va entrar-hi com a regidor el 1999 i, durant el mandat de l'exalcalde Xavier Trias, va assumir la regidoria d'Interior, alhora que també va ser primer tinent d'alcalde. De fet, era el relleu natural del fins llavors líder del PDECat a Barcelona, però el juliol del 2017 va decidir acceptar l'oferta de l'expresident Carles Puigdemont per encapçalar el departament d'Interior. Per això, un dels motius que han portat Forn a presentar-se ha sigut, diu, la voluntat de "donar continuïtat" al projecte que van iniciar amb Trias, tot i que ara amb el seu "segell personal".

"Amb aquesta decisió es compleix un dels meus més grans desitjos", ha manifestat l'exalcalde convergent Xavier Trias en una piulada a Twitter. "Llegint què vols fer a Barcelona i com ho vols fer, estic convençut que tornarem a guanyar l'alcaldia", ha destacat. 

Jordi Sànchez ultima la direcció per liderar la Crida

En qualsevol cas, Forn va gestionar una conselleria de per si complicada durant els atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils i el referèndum de l'1 d'Octubre. Arran de l'1-O, la Fiscalia va interposar una querella contra ell i tot l'executiu per rebel·lió. El dia 2 de novembre va anar a declarar a l'Audiència Nacional i la jutge Carmen Lamela va dictar presó incondicional. Des de llavors està privat de llibertat, primer tancat a Estremera (Madrid) i des del mes de juliol a Lledoners. "Estar tancat no és cap avantatge, certament. Més aviat el contrari. Però seria deshonest amb mi mateix i amb la meva ciutat si acceptés dòcilment que això és suficient", ha admès. 

Aquesta setmana és l'última que estarà en una presó catalana, ja que a partir del 29 de gener el Tribunal Suprem ha demanat que els empresonats siguin a Madrid per afrontar el judici. "Naturalment la meva condició personal no és irrellevant", ha apuntat Forn a la missiva, tot i que ha explicat que la decisió de fer el pas endavant l'ha pres "més enllà d'aquesta conjuntura", ja que "el transcendeix" a ell mateix. En aquest sentit, el pres polític ha admès que anunciar per escrit la decisió d'encapçalar una candidatura municipal "no és gens convencional" però que, en qualsevol cas, és una opció "rumiada durant molt temps a la cel·la de la presó". 

Sectors del PDECat adverteixen d'un trencament després de la fundació de la Crida


L'exconseller va concórrer a la llista de JxCat a les eleccions del 21 de desembre  però més tard va decidir abandonar l'escó per explorar la possibilitat que el Tribunal Suprem li aixequés la mesura de presó provisional. L'estratègia jurídica, però, no va funcionar. Mesos després ha decidit implicar-se a Barcelona –el seu entorn assegura que està compromès amb la ciutat–, després de mesos de meditar-ho en converses amb el seu cercle més proper i la federació del partit a la capital. 

Forn relata la seva evolució en el llibre Escrits de Presó, editat per Enciclopèdia, un dietari que va començar el dia que el van empresonar i arriba fins al seu trasllat a Catalunya. 

Dietari de la presó de Joaquim Forn


Artadi com a número dos?

Forn no ha revelat, però, qui l'acompanyarà a la candidatura. El debat sobre si el tàndem ha de ser amb la consellera Elsa Artadi és obert. Ahir, de fet, l'actual portaveu del Govern va ser a Lledoners per abordar això i també la direcció de la Crida, que s'ha de presentar aquest dimecres per votar-se dissabte en el congrés fundacional.

Laura Masvidal, parella de Quim Forn, ha subratllat que no vol ser la representant política de l'exconseller, tot i que ha destacat a TV3 que el líder sobiranista "està treballant per fer una candidatura transversal i com més unitària millor". Alhora, malgrat que la missiva de l'exconseller no especifica les sigles de la candidatura, Masvidal ha insistit que es tracta de Junts per Catalunya: "Em fa l'efecte que JxCat és un bon paraigua". 

La dificultat de la negociació està en consensuar totes les sensibilitats de l'espai i sumar-hi el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, que ara per ara es presenta en solitari, i l'alcaldable del PDECat, Neus Munté, a més dels regidors a Barcelona d'aquest partit. En aquest sentit, Forn s'ha mostrat satisfet de comptar amb el "talent, experiència i compromís" de Munté, a qui ha definit com una persona "compromesa amb la ciutat, coneixedora de la seva realitat i disposada a posar-se al servei del projecte de transformació de Barcelona". La candidata del PDECat ha assegurat que, amb Forn "al capdavant", treballaran per "construir la millor candidatura" a Barcelona. També ha celebrat la notícia el president del PDECat, David Bonvehí, que ha expressat "tot el suport de la direcció" del seu partit a l'exconseller.

Artadi afirma que el recurs d'empara al TC de Puigdemont és "tècnic" i no un "atac al soci de Govern"


Alhora Artadi també aspira a comptar amb el seu entorn de confiança a la candidatura. En les negociacions també hi participa el líder de la Crida, Jordi Sànchez, també president del grup parlamentari de JxCat. 

Si Artadi acaba acceptant concórrer com a número dos a les eleccions serà, 'de facto', l'alcaldable de la llista, ja que Forn s'enfronta a penes de presó i inhabilitació en el judici. Sigui com sigui, l'exconseller ha recordat el seu dret a presentar-se i ha exposat que no fer-ho donant "per fet" que li "arrabassaran" els seus "drets polítics" comportaria "acceptar i donar per bones les raons dels que han construït artificiosament la narrativa" que el manté "preventivament a la presó". 

Des de l'òrbita postconvergent també s'ha pronunciat l'expresident Carles Puigdemont, que ha celebrat el pas endavant del seu exconseller amb una piulada a Twitter. "La capital de Catalunya en bones mans!", ha exclamat. 



Aquesta tesi també l'ha subscrit l'exconseller Jordi Turull des de la presó de Lledoners. "Experiència, compromís, eficiència i una gran coneixença i estima de la ciutat", ha destacat el diputat de JxCat en una piulada des del seu compte de Twitter. 

Llista conjunta amb les forces independentistes

"Crec en la suma d'habilitats i compromisos. En el tarannà plural i divers dels projectes polítics per fer-los integradors, solvents i transversals", ha manifestat l'alcaldable a la carta. I ha afegit: "Voldria que al voltant de la llista que vull encapçalar hi hagués el màxim de matisos per enriquir-la sense haver de renunciar a la coherència i a la governabilitat". Així, malgrat el pas de l'exconseller, Forn i JxCat seguiran insistint en la conveniència de presentar una única candidatura independentista per guanyar l'alcaldia de Barcelona, enfront de Manuel Valls (CS) i Ada Colau (Barcelona en Comú).

De fet, ahir dimarts, Forn va rebre la visita de l'exconseller i alcadable d'ERC Ernest Maragall a la presó de Lledoners. Els republicans han rebutjat, per activa i per passiva, sumar-se a una candidatura unitària. Al sortir, Maragall va afirmar: "Tota la voluntat per compartir i contrastar un debat de fons sobre la ciutat i els seus reptes. Tota la coincidència per construir junts la unitat d'acció sobiranista des de Barcelona". 

Poc després de fer-se pública la voluntat de Forn de concórrer als comicis municipals a Barcelona, l'alcaldable dels republicans ha celebrat la "valentia" de l'exconseller d'Interior i ha assegurat que "no normalitzar la infàmia també és això: no renunciar als drets polítics". Així, a partir  d'un nou fil a Twitter ha reiterat la seva posició: "Des de les diferències de projectes que la ciutat també vol contrastar, ahir a Lledoners ja vam començar a parlar de la unitat de l'independentisme". "Fem-ho bé", ha sentenciat. 

Colau: "Barcelona ha de ser un altaveu a Europa per denunciar un judici que és una venjança política"

Per la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recordat que no vol que els seus adversaris siguin a la presó i que "farà tot el possible perquè es respectin els seus drets polítics". "Tenim models de ciutat diferents, però els hem de poder debatre en igualtat de condicions", ha insistit des del seu perfil de Twitter. 

Crítiques des de l'unionisme 

En contraposició al suport dels partits sobiranistes del consistori de Barcelona a la candidatura de Forn, la cap de files de Ciutadans a la capital catalana, Carina Mejías, ha assegurat que l'aposta de l'exconseller "anteposa el Procés i els seus interessos partidistes als de la ciutat". 

Mejías, a més, s'ha dirigit a l'actual alcaldessa a través d'un comunicat, a qui ha advertit que "li ha sortit competència en la seva cursa cap a l'alcaldia com a candidata independentista". 

En un altre línia, tot i que també crítics, s'han expressat des de la CUP de Barcelona. I és que tot i haver mostrar el seu suport a la decisió de Forn en qualitat de "pres polític a les portes d'un judici que no s'hauria de produir", els anticapitalistes també han destacat que la decisió de l'exconseller respon a un "moviment electoralista per mirar d'amortir l'esfondrament electoral del PDECat". 

Més continguts de