FINANCES PÚBLIQUES

Front comú de catalans, balears i valencians contra Montoro

El Govern promet a Hisenda congelar 225 milions del pressupost

Cristóbal Montoro arribava al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d’ahir amb una pastanaga per a les comunitats. L’ampliació de l’objectiu de dèficit per a aquest any, del 0,3% al 0,7% del PIB, donava més marge als consellers de finances autonòmics per quadrar els comptes a final d’any. I això li va valer un dels CPFF més plàcids que es recorden. Si l’any passat el ministre va aprovar els objectius de dèficit amb la majoria de comunitats en contra, incloses les del PP, el peixet que els va donar ahir va rebre el vot favorable d’una majoria aclaparadora de consellers. Tots, excepte tres: els de Catalunya, el País Valencià i les Balears, que van fer front comú contra Montoro.

El d’ahir va ser el primer CPFF per a Oriol Junqueras. El vicepresident econòmic de la Generalitat va delegar l’anterior reunió en el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, perquè estava de viatge. Però a diferència d’ell, i també en contra del que feia l’anterior conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, Junqueras no va fer cap valoració pública de la reunió -que va ser a la tarda, després de la roda de premsa posterior a la trobada amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría-. El silenci oficial, però, no evitava el malestar català per l’actitud del ministre. A la cita de la Moncloa, Junqueras ja havia lamentat que el sostre de dèficit és “profundament injust i arbitrari”. El vicepresident va aprofitar la mateixa roda de premsa per avisar que, en cas d’independència, caldrà acordar qui es queda el deute.

I tot i la manca de pronunciaments públics, la reunió del CPFF no va modificar l’opinió del vicepresident sobre el dèficit. “El govern espanyol sent però no escolta, i insisteix a obligar manu militari les administracions que assumeixen la pràctica totalitat de la despesa sanitària i educativa a aplicar noves retallades que tindrien un impacte directe en la qualitat de vida dels ciutadans”, explicaven fonts del departament després de la reunió. És a dir, a vicepresidència del Govern assumeixen que els plans de Montoro obligarien la Generalitat a retallar, tot i que el ministre insisteix a dir que no, que només demana a les comunitats que no gastin més.

On sí que es va avançar ahir va ser en els plans d’ajust. Hisenda va confirmar que ja ha rebut i aprovat el quadre de la Generalitat en què explica com complirà l’objectiu de dèficit. Aquest document, exigit per Montoro en el marc de les mesures coercitives, ha de reflectir com pensa Catalunya reduir el desequilibri de les finances públiques fins al nou límit. Catalunya afirma que no pensa retallar, però amb un forat de fins al 0,7% de dèficit que el supervisor de les finances públiques, l’Airef, xifra en 1.000 milions d’euros, cal o bé augmentar els ingressos o bé disminuir la despesa de manera destacada per complir. La Generalitat ha justificat al pla d’ajust que augmentarà els ingressos propis per la millora de l’activitat econòmica.

Després de presentar aquest pla d’ajust, la Generalitat ha d’aprovar un acord de no disponibilitat de crèdit en què justifiqui que no es gastarà algunes partides del pressupost d’aquest any per si algun dels ingressos que preveu no es compleix. Fonts del Govern van confirmar a l’ARA que aquest acord de no disponibilitat d’ingressos serà per 225 milions d’euros i afectarà només una part d’interessos del deute. És a dir, Junqueras promet a Montoro que no es gastarà 225 milions dels inclosos als pressupostos, però com que els comptes estan prorrogats, la partida per pagar interessos del deute és la que figura als comptes del 2015. I aquest any es preveu que els interessos baixin, així que la Generalitat calcula que no li caldrà accedir a aquests diners. Per tant, la retenció de crèdit no tindrà cap impacte real, defensen.

Objectius a llarg termini

El CPFF també va aprovar ahir el ritme de reducció del dèficit dels anys posteriors, que marca una reducció fins al 0,5% l’any que ve i el 0,3% el 2018 i preveu arribar a l’equilibri fiscal el 2019. En la votació hi va haver més comunitats que van votar-hi en contra, amb un total de vuit vots negatius: totes les socialistes més Catalunya.

Més continguts de