La CUP planteja separar el referèndum de la transitorietat jurídica

El Govern és partidari d'incloure'l a la llei de desconnexió per demostrar que és fruit del nou marc legal català

El 29 de desembre, Junts pel Sí i la CUP van fer públic l'acord general sobre la llei de transitorietat jurídica, que definirà Catalunya com "una república de dret, democràtica i social". Aleshores, ja van deixar clar que el document quedava obert per madurar diverses qüestions importants per fer efectiva la 'desconnexió'. El referèndum és un dels àmbits en què encara no hi ha una posició consensuada i la principal divergència rau en la fórmula i el moment per impulsar-lo. Els anticapitalistes plantegen separar-lo de la transitorietat per evidenciar que són dues qüestions diferents.

Junts Pel Sí ha parlat sempre d'una única llei de transitorietat jurídica que fixi el moment de la desconnexió respecte del marc legal espanyol. Dins de la llei hauria de quedar regulat el referèndum d'independència, que es va incorporar al full de ruta el mes de setembre. En canvi, la CUP prefereix que el referèndum es tramiti com una llei específica. Fonts cupaires consultades per l'ARA expliquen que aquesta via permetria diferenciar els tempos: " Fins que no es demostri que hi ha una majoria de la població a favor no es podrà declarar la independència. I això només es pot determinar en un referèndum".

Fonts coneixedores de les negociacions garanteixen que la regulació del referèndum ja està enllestida i que només cal pactar si es tramita com a llei o si s'inclou dins la de transitorietat jurídica. Els detalls estan pràcticament tancats i tant la CUP com JxSí caminen en la mateixa direcció. Els cupaires entenen, però, que separar les dues qüestions contribuiria a sumar simpaties entre d'altres sectors ideològics, com els 'comuns', partidaris del referèndum però indefinits pel que fa a la independència. "Podríem sumar 83 vots a favor del referèndum i només 72 a favor de la transitorietat", destaquen les fonts.

Des del Govern, però, no s'entén com la CUP prefereix optar, teòricament, per una opció "menys desobedient" amb l'Estat. Fonts de la majoria independentista subratllen que fixar un punt de desconnexió seria vist internacionalment com una declaració d'independència i que, en canvi, convocar un referèndum a partir d'una llei que no estigui sota el paraigües de la nova legalitat podria ser interpretat simplement com un incompliment de la legalitat vigent.

La idea original de la CUP és tramitar primer la llei de referèndums per celebrar abans de l'estiu el referèndum d'independència. En cas que el 'sí' fos majoritari, aprovar aleshores al Parlament la llei de transitorietat jurídica. El Govern, en canvi, és partidari d'aprovar la llei de transitorietat abans de celebrar el referèndum, per deixar clara la desconnexió. " El referèndum seria inimpugnable", opinen fonts de JxSí. El pas d'una legalitat a una altra permetria deixar clar que el referèndum seria legal quan se celebrés, perquè el Tribunal Constitucional (TC) no tindria competències sobre la nova república catalana. "Seria una mena de DUI per fer el referèndum", reconeixen fonts parlamentàries. El punt intermedi escollit és, tal com va publicar l'ARA el 2 de desembre, una desconnexió en dos temps.

La CUP accepta que la llei de referèndums i la de transitorietat es puguin aprovar el mateix dia, tot i que preferirien ajornar l'entrada en vigor de la transitorietat fins que s'hagués celebrat el referèndum d'independència. En tot cas, l'estratègia serà la següent: quan el ple del Parlament aprovi la llei de transitorietat només entraran en vigor alguns articles que permetin fixar el punt de desconnexió i que la validació definitiva de la independència arribi quan es demostri que hi ha una majoria ciutadana que hi està a favor.

Conflicte amb l'Estat

En les últimes conferències públiques, la CUP ha volgut deixar clar que la transició "no serà legal", sigui quina sigui l'opció escollida. " No és passarà d'un marc legal a un altre. El nou marc legal naixerà impugnat pel TC i hi haurà conflicte amb l'Estat", avisen les fonts. Aquesta possibilitat no preocupa els anticapitalistes, que defensen la desobediència a les lleis espanyoles. Per això, no comparteixen que la llei de transitorietat sigui inimpugnable, ja que també serà una llei aprovada dins el marc legal espanyol, i no els preocupa que la llei de referèndums sigui formalment una llei espanyola anul·lada pel TC. "L'any 77, el règim franquista va aprovar la llei de reforma política i va permetre la transició. Nosaltres no podrem fer quelcom similar, perquè no som l'Estat", recalquen.  Teixir aliances amb els 'comuns' és més important per a ells, que haver de superar el veto constitucional.

Precisament aquest dijous, l' Observatori del Procés, la web que la CUP ha habilitat per anar explicant les novetats en el marc del procés sobiranista, dona alguns detalls pel que fa a la tramitació de les lleis de desconnexió i subratlla que, malgrat que el TC hagi prohibit les ponències que s'encarreguen d'elaborar-les, continuen reunint-se cada setmana. Aquest dissabte, a Reus, la CUP ha convocat un consell polític extraordinari per parlar de la regulació del referèndum, implementació del resultat i l'impuls del procés constituent.

Procés Constituent

Tot i que pel que fa al referèndum les converses avancen a bon ritme, pel que fa al procés constituent, la CUP lamenta que no hi hagi la mateixa implicació per part de l'executiu. Si bé és cert que van decidir ajornar-lo perquè comenci després del referèndum, no s'han definit encara les estructures que li hauran de donar cobertura. Entre d'altres, la comissió d'experts internacionals. Els anticapitalistes volen que aquesta comissió estigui formada "per juristes reconeguts internacionalment que puguin emetre dictàmens sobre els diferents passos en fals de l'Estat davant els avenços que puguin fer el Govern i el Parlament en el procés cap a la independència".

Tal com va informar l'ARA, abans que el consell polític de la CUP avalés els pressupostos, el Govern va acceptar "una part important" de les propostes de la CUP pel que fa al procés constituent, entre d'altres implicar-s'hi directament. Els cupaires, però, lamenten que no s'hagi implementat encara cap dels acords. L'executiu s'ha compromès a impulsar un organisme que vagi preparant el procés constituent i que els anticapitalistes creuen que hauria de servir per donar suport tècnic i logístic i per dirigir políticament el procés. Per això, demanen que es nomeni un consell rector format per les entitats que ja hi estan treballant.

Més continguts de