La llei de transitorietat jurídica defineix Catalunya com una "república de dret, democràtica i social"

La definició de Catalunya com a estat es farà efectiva un "cop guanyat el referèndum d'independència". La norma habilita la Generalitat a "exercir l'autodeterminació"

Junts pel Sí i la CUP han comunicat oficialment aquest dijous que hi ha un acord sobre la llei de transitorietat jurídica, tal com avui explica l'ARA. Segons explica la nota de premsa, el text de la norma defineix Catalunya com una "república de dret, democràtica i social".

Acord sobre la llei de transitorietatL'objectiu de la llei s'expressa en l'article primer del text, que és constituir Catalunya com una "república" i garantir la "màxima seguretat jurídica en la transició a la independència", sempre que es guanyi el referèndum. És a dir, tal com va avançar l'ARA, la constitució de Catalunya com a estat independent entrarà en vigor en cas que hi hagi un 'sí' majoritari expressat en una votació democràtica.

La norma de transitorietat "dota i habilita" les institucions públiques catalanes de les eines per "exercir el dret a l'autodeterminació". És a dir, la llei de transitorietat és el marc legal que ha de permetre a la Generalitat convocar el referèndum, tal com s'ha compromès el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L'estructura de la llei clau per a la desconnexió

La norma està dividida en nou apartats, en què es defineixen els pilars bàsics del nou estat, els mínims per funcionar un cop proclamada la independència i fins a la redacció d'una nova Constitució catalana. En el primer epígraf es definirà la forma d'estat de Catalunya (una "república de dret, democràtica i social") a més dels límits territorials i la nacionalitat (qui és ciutadà de l'eventual nou estat).

Posteriorment s'aborda un dels punts clau per garantir la seguretat jurídica: la successió d'ordenaments i d'administracions. Aquest epígraf és el que ha de plasmar qui desenvoluparà les funcions que ara porten a terme les institucions espanyoles però que després de la desconnexió han de ser assumides per les estructures catalanes.

El tercer capítol tindrà a veure amb els drets fonamentals i civils que es fa seus la nova república catalana. Hi estan previstos tots els que ja incorpora la Unió Europea en la seva carta de drets fonamentals del ciutadà.

En el camp del sistema institucional es definiran els poders executiu (el govern de la Generalitat) i legislatiu (el Parlament) del nou estat, a més de les institucions bàsiques que els duran a terme. El poder judicial, l'únic que no està implementat a Catalunya, és el que s'emporta un capítol més extens, ja que cal indicar quines estructures assumiran les funcions jurisdiccionals un cop aplicada la desconnexió. L'informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre l'administració de justícia indica, per exemple, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hauria d'assumir les funcions de Tribunal Suprem en cas d'independència.

En l'epígraf sisè també fa referència a les finances i a l'administració tributària per garantir el finançament de la nova república.

El referèndum i el procés constituent

Dos capítols clau de la llei, però, són els que defineixen el referèndum i el procés constituent. Malgrat que els grups polítics deixen obert el capítol de la consulta per incorporar noves forces polítiques en l'execució del referèndum -en al·lusió als 'comuns'-, fonts parlamentàries asseguren que hi ha acord entre Junts pel Sí i la CUP sobre la manera de fer-lo. Caldrà concretar en aquest punt amb quina norma es convoca el referèndum i quins efectes té el seu resultat.

En cas de victòria del 'sí' a la votació, el punt sobre el procés constituent haurà de definir com es transita entre la proclamació de la independència i la constitució de la nova república. És per això que serà bàsic descriure el reglament per escollir la nova Assemblea Constituent encarregada de redactar la Constitució catalana.

Rovira: "La llei de transitorietat jurídica és inimpugnable"

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha assegurat en una entrevista a Europa Press que la llei de transitorietat és "inimpugnable". Ha explicat que la llei haurà de servir per permetre "transitar des de l'ordenament jurídic espanyol a un ordenament jurídic propi" de Catalunya, i això la converteix en inabastable per a l'Alt Tribunal, segons la seva opinió.

Així, Rovira planteja que, d'una banda, les eleccions catalanes del 2015 van donar als sobiranistes un "mandat democràtic" per avançar cap a la independència i, per un altre, aquesta llei dóna la cobertura legal necessària per executar de manera definitiva aquest mandat.

"Amb aquest mandat democràtic i amb aquest nou marc legal, no entenem que el Tribunal Constitucional ho pugui ni impugnar ni suspendre", al·lega la dirigent dels republicans, que també és la portaveu de JxSí a la Cambra catalana.

Davant d'una eventual impugnació de la llei per part de l'Estat i de la suspensió per part del TC, Rovira exposa: "Davant de futures impugnacions i suspensions per part del TC, Què al·legarem? Que tenim un mandat democràtic i legal que han decidit els ciutadans".

Per recalcar la importància de l'acord entre JxSí i la CUP, ha recordat que els informes que va encarregar la Generalitat al Consell Assessor per a la Transició Nacional situaven aquesta norma com la "llei fundacional" d'un hipotètic Estat català.

"A nosaltres ens sembla un exercici democràtic impecable. Bevem d'una font que és un mandat democràtic i legal. Utilitzem tots els instruments democràtics que tenim al nostre abast per tornar a posar les urnes", resumeix.

Més continguts de