La Guàrdia Civil demana una auditoria dels comptes de la Generalitat per esbrinar si van finançar l'1-O

MadridLa Guàrdia Civil reclama que es faci una auditoria dels comptes de la Generalitat de Catalunya per la gran dificultat que estan tenint per esbrinar les quantitats exactes amb què es va finançar el referèndum d'independència de l'1 d'octubre. Així ho han fet constar en un dels últims informes lliurats al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, on deixen constància de l'"opacitat" de l'administració catalana, que no ha respost al requeriment judicial en què se'ls demanava la informació de les partides destinades a aquest fi.

En el citat informe, a què ha tingut accés Europa Press, els instructors fan "constar la dificultat que comporta conèixer les quantitats veritables" que han estat emprades per "preparar i finalment materialitzar" la consulta. Per aquest motiu, consideren que "per determinar amb exactitud o amb una aproximació més real les quantitats malversades caldria fer una auditoria als comptes de la Generalitat".

La Guàrdia Civil recomana que aquesta auditoria sigui duta a terme per "un organisme amb capacitat efectiva per a aquesta tasca" i proposa que ho facin la Intervenció General de l'Estat o el Tribunal de Comptes.

Els investigadors tampoc descarten que part de les despeses que va ocasionar el referèndum les sufraguessin l'ANC i Òmnium "gràcies a les subvencions" que reben les dues entitats. Els presidents de les dues entitats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, es troben en presó preventiva.

En el citat informe, datat el passat 20 de novembre, els agents deixen clar el seu convenciment que l'1-O "es van fer servir diners públics", però només han aconseguit determinar una part del que va gastar el govern de Carles Puigdemont. Es tracta del cost de les campanyes publicitàries per dur a terme el referèndum: les factures van sumar 502.639,61 euros. L'autorització d'aquesta despesa l'atribueixen al conseller de Presidència, Jordi Turull.

La Guàrdia Civil també ha pogut esbrinar que la partida total que havia previst la Generalitat per a les campanyes publicitàries del referèndum ascendia a 2,7 milions d'euros més IVA. Tot i que va adjudicar contractes per valor de 2.299.200,20 euros més 47.000 euros d'IVA, les empreses adjudicatàries d'aquestes campanyes van renunciar a dur-les a terme.

Però, tot i que Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, ha assegurat que aquests diners han de seguir a les arques de la Generalitat, els agents desconeixen "la certesa d'aquesta afirmació". Així ho han fet constar en l'informe en el qual sol·liciten l'auditoria dels comptes de la Generalitat perquè aquesta no ha contestat encara al mandat judicial del 6 de novembre. En aquesta ordre, el jutge instructor del cas reclamava el desglossament de les partides destinades al referèndum.

La Benemèrita creu que l'"opacitat" de la Generalitat per "reconèixer quines quantitats públiques efectives s'han destinat a aquest referèndum" pot estar "fundada per no haver d'afrontar les possibles conseqüències" judicials. I posen com a exemple d'aquestes conseqüències les que ha tingut la consulta il·legal del 9 de novembre del 2014, per la qual el Tribunal de Comptes ha imposat una fiança de 5,2 milions d'euros a l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs. El Tribunal de Comptes ha ordenat l'embargament dels béns de tots els acusats.

En l'informe s'expliquen quines són les actuacions que pretenen realitzar per conèixer el cost utilitzat en el referèndum. Citen, a més dels costos relacionats amb la publicitat del referèndum, la despesa directa per a la compra d'urnes, paperetes, sobres, certificacions per a la composició de les meses electorals (dels que va participar Unipost en la seva distribució, segons apunten) i els costos del desenvolupament de programari, webs, contractació de dominis, despeses relacionades amb l'anomenat cens electoral, ordinadors, en la creació d'un centre d'atenció telefònica, etc.

A aquests, hi afegeixen les despeses en informes relacionats amb la preparació del referèndum, en què es plantegen les condicions en què s'hauria de celebrar aquest perquè fos acceptable per a la Generalitat, i que van ser elaborats, segons cita la Guàrdia Civil, per "Carles Viver Pi i Sunyer, l'exmagistrat del Tribunal Constitucional i president i designat el 2013 per presidir el Consell per a la Transició Nacional de Catalunya, o el seu entorn i pels que va poder percebre retribució pública".

També afegeixen a la seva llista les despeses dels actes de cloenda de la campanya del referèndum amb "participació d'artistes i focs artificials a la plaça Espanya de Barcelona", així com les despeses en què ha incorregut el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i els costos relacionats amb el trasllat, estada dels diferents observadors internacionals convidats per a la verificació del referèndum i pagament a tot el personal que ha participat en la celebració de l'1-O.