Política 01/02/2015

El dissenyador de la hisenda pròpia aposta per fer públic quines empreses paguen els impostos per prestigiar-les

Joan Iglesias creu que esdevenir un estat és la via "més segura" perquè Catalunya tingui sobirania fiscal

Acn
4 min
L'assessor del president de la Generalitat Joan Iglesias, amb el seu nou llibre a les mans, 'Una hisenda a la catalana'. MARIA FERNÁNDEZ / ACN

BarcelonaEl director del programa per a la definició d'un nou model d'administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias, creu que l'administració ha de donar prestigi a les empreses que paguen els impostos en comptes d'estar "obsessionada" pels que no paguen. En una entrevista a l'ACN, Iglesias ha apuntat que hi ha diferents sistemes per fer públic quines empreses contribueixen fiscalment com un ràting, una certificació o donar punts. L'objectiu és que els contribuents apareguin com a "solvents, fiables i solidaris" i això els ajudi a fer millor els negocis. D'altra banda, ha admès que tot i que hi ha diverses vies perquè Catalunya obtingui la sobirania fiscal, la "més segura" és esdevenir un estat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En el llibre que acaba de publicar, 'Una hisenda a la catalana. Preguntes i respostes sobre la hisenda pròpia' (Angle Editorial), Iglesias exposa la filosofia que, segons ell, hauria de tenir la futura administració tributària de Catalunya encarregada de gestionar i recaptar tots els impostos. A diferència del sistema fiscal espanyol, considera que l'administració no ha de centrar la seva acció en la "repressió" cap als infractors sinó que ha de donar "incentius" als que paguen per tal que cada vegada hi hagi menys infractors; és el que anomena concepte de "reputació fiscal".

"S'ha de procurar donar les millors condicions perquè els contribuents paguin els impostos amb satisfacció i tinguin la sensació que en treuen alguna cosa, perquè si no de mica en mica aniran marxant i només es quedaran els que no paguen", ha reflexionat.

Sobre la manera de premiar les empreses que paguen els impostos, Iglesias ha apuntat que hi ha diverses vies per fer públiques les que tenen un "bon comportament fiscal". Es pot establir un ràting, un sistema de punts, una espècie d'ISO o una certificació "sense revelar elements d'intimitat econòmica de l'empresa", ha exposat, per després afegir que "l'administració no ha de ser passiva sinó que ha d'ajudar el contribuent a obtenir un valor pel seu esforç".

Corregir un sistema que no és equitatiu

Iglesias aposta perquè la futura administració tributària de Catalunya corregeixi la situació actual, en què "el factor treball és el que està més gravat i el factor capital el que menys". Segons explica en el llibre, el sistema fiscal espanyol no és equitatiu i genera "importants distorsions" perquè les rendes del treball suporten un pes proporcionalment més alt que altres indicadors com el patrimoni o el consum. La correcció s'ha de fer, segons ha defensat, sense enfrontaments, tenint en compte que els contribuents cada vegada escullen més on viuen i on paguen els seus impostos.

"S'ha de ser molt curós, molt respectuós, no parlar de frau de rics i de pobres i no generalitzar, perquè si el sistema va dirigit en contra d'una determinada categoria s'està fent un mal ús. És molt millor generar incentius", ha conclòs.

Sobirania fiscal

Iglesias manté que la hisenda catalana ja existeix i, per tant, el que falta és la sobirania fiscal, és a dir, poder recaptar i gestionar tots els impostos. En aquest sentit, ha defensat que quan el Parlament tingui la capacitat de legislar sobre els tributs l'administració tributària catalana estarà preparada per fer-ho. I és que, segons Iglesias, "la feina principal no la fa l'administració tributària sinó els contribuents". "Si aquests contribuents fan el mateix que ara per què no ha de funcionar?", s'ha preguntat, i ha afegit que el model actual ja està basat en l'autoliquidació perquè els ciutadans calculen i fan el pagament dels seus impostos.

Per aconseguir que Catalunya tingui autoritat fiscal, Iglesias identifica que hi ha diverses fórmules però constata que "esdevenir un estat és la via més segura de totes", ja que les altres depenen de "moltes circumstàncies, voluntats i negociacions". En aquest sentit, no preveu que hi hagi conflicte per posar en marxa la hisenda pròpia quan Catalunya pugui fer les seves lleis fiscals, perquè a través d'aquestes lleis es determinarà l'obligació de pagar i de donar les dades a l'administració tributària catalana. "De la mateixa manera que ara els ciutadans compleixen una llei del Congrés, llavors compliran la del Parlament", sosté.

En la mateixa línia, considera que el govern espanyol no podrà posar traves a la hisenda catalana a partir del moment en què la Generalitat tingui la responsabilitat de gestionar el sistema perquè, segons ha augurat, "quan Catalunya assumeixi l'autoritat fiscal i el Parlament dicti les normes fiscals, l'estat espanyol no tindrà incidència". En canvi, mentre no es té la sobirania fiscal, la situació és "més difícil", i ha admès que el govern espanyol ja ha posat traves a la marxa del seu personal per accedir a la hisenda catalana. Una actitud que per Iglesias es pot entendre en clau política però també tenint en compte que el personal qualificat per fer aquest tipus de tasca "no se substitueix amb facilitat".

Mancances del sistema fiscal espanyol

Iglesias considera que el sistema espanyol "no funciona prou bé des de fa molt de temps" i assegura que hi ha una "coincidència molt amplia" amb els empresaris sobre aquesta diagnosi. Una de les raons per les quals el sistema espanyol no funciona bé, segons Iglesias, és perquè mai ha calculat la seva eficiència i, en canvi, atribueix als ciutadans la responsabilitat del fracàs del sistema. En aquest sentit, ha apostat perquè la hisenda pròpia de Catalunya faci aquest càlcul perquè troba "indispensable" per fer una bona gestió conèixer la taxa d'ineficiència.

També ha considerat que el sistema espanyol tendeix a generar "molta conflictivitat i no proporciona prou seguretat jurídica", un fet que ha provocat el col·lapse dels tribunals fiscals. "La inseguretat jurídica és un problema perquè si tens inseguretat et defenses i genera un cercle viciós de confrontació entre l'administració i els contribuents", ha conclòs.

stats