Hogar Social, el feixisme 2.0 en auge a Madrid

MadridNi esvàstiques ni banderes preconstitucionals, però amb membres amb un historial d’atacs racistes i una consigna clara: “Els espanyols primer”. En només tres anys, el moviment okupa Hogar Social Madrid (HSM) s’ha consolidat com el nou espai de referència per a l’extrema dreta a la capital espanyola. I fins i tot han muntat una nova seu a Granada. La seva conquista ha sigut aconseguir fugir de les velles etiquetes i reinventar-se estenent els seus tentacles a través de les xarxes socials, amb el mirall d’Alba Daurada a Grècia, conegut per repartir aliments només a ciutadans grecs. L’artífex és la seva portaveu, Melisa D. Ruiz, que, amb 28 anys, defineix HSM com una “organització patriota que lluita per la justícia social del seu poble”.

Les últimes setmanes s’han pogut servir de l’aparador dels mitjans de comunicació espanyols en un Madrid en plena exaltació patriòtica. Primer va ser la rebuda a crits i amb una pancarta on es llegia “Catalunya és Espanya”, a l’estació d’Atocha, dels secretaris de la mesa del Parlament Anna Simó (ERC) i Joan Josep Nuet (EUiA), citats a declarar al Tribunal Suprem el passat 1 de novembre. Però el moment de prime time arribava durant l’acte de tancament de campanya d’ERC davant de la presó d’Estremera, on van desplegar una pancarta on hi deia “Espanya no es rendeix” i van cridar consignes com “Catalanitat és hispanitat” i “No ens enganyen, Catalunya és Espanya”.

Però, tot i aprofitar el moment, en el seu Facebook gairebé no hi ha referències a les protestes contra l’independentisme -sí que donen suport a l’absolució dels “herois” de l’atac de Blanquerna, que no han ingressat a presó tot i estar condemnats pel Suprem-. Les consignes es concentren, sobretot, en la seva tasca social: recollida d’aliments i assessorament legal a famílies -sempre espanyoles- que estan a punt de ser desnonades. Ho puntualitza la seva portaveu en diverses entrevistes: han aconseguit més simpatitzants gràcies a la crisi dels refugiats que no pas a la crisi territorial, que considera que a qui més rèdit dona és al PP o a Ciutadans.

Les seves accions més sonades van ser penjar una pancarta contra els refugiats a la façana de l’Ajuntament de Madrid, on hi continua el “Refugees Welcome ”, i llançar bengales en plena oració a la principal mesquita de la capital espanyola, la de l’M-30. Tot i ser pocs, en les protestes acostumen a anar a cara descoberta i a evitar l’estètica skinhead. Molts dels seus militants -així els defineix Melisa, tot i assegurar que “de moment” no tenen aspiracions partidistes- són joves amb estudis universitaris.

El passat, però, els porta sempre a grups radicals d’extrema dreta. Un vídeo del 2009 testimonia com Melisa demana la llibertat del neonazi i exmilitar Josué Estébanez, condemnat a 26 anys de presó per la mort de l’activista antifeixista Carlos Palomino. I a les xarxes es pot veure una fotografia del seu turmell amb el tatuatge d’una esvàstica que mai vol ensenyar als mitjans.

‘Okupació’ simbòlica

Una altra de les característiques d’aquest nou tipus de feixisme que es reivindica com a moviment social són els locals que ocupa. HSM es reuneix cada dimecres a la seva seu en plena avinguda de la Castellana, a tan sols 500 metres de la seu del PP al carrer Génova. El grup ultra ha buscat sempre llocs emblemàtics per okupar : va començar per un edifici del barri popular de Tetuán que havia sigut de l’empresari xinès Gao Ping -detingut en l’operació Emperador-; va seguir amb una antiga seu del ministeri de Treball; ha okupat també un edifici que havia sigut del Fòrum Filatèlic -conegut per les seves estafes piramidals-; el que va ser l’edifici del No-Do; el palauet on va morir el general franquista Millán Astray, i ara la seu del Banco de Madrid, en plena plaça Colón, sota la gran bandera espanyola que hi va col·locar José María Aznar. La seva expansió, de moment, no té aturador.