Iglesias entoma "l'honor" de ser "el principal rival" de la llista liderada per Romeva
Justifica la política de pactes amb ICV-EUiA i Procés Constituent perquè "Catalunya is different"
MadridEl líder de Podem, Pablo Iglesias, ha considerat un honor que el president de la Generalitat, Artur Mas, el situï a ell i a la seva formació com els principals rivals a les eleccions del 27 de setembre, i ha justificat que Podem acudeixi a aquests comicis amb altres partits perquè "Catalunya is different", ha dit.
Abans de participar en la presentació d'un llibre a Madrid, s'ha referit així a la llista unitària independentista acordada per CDC i ERC, que està encapçalada per l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva.
Sobre la "llista de Mas", com l'ha qualificat, ha assenyalat: "Sembla que assumeix que som el principal rival a les eleccions catalanes i per a nosaltres és un honor disputar les eleccions a Mas i treballarem per intentar guanyar-les".
Iglesias ha confirmat que Podem continua treballant a la recerca d'un acord amb altres forces polítiques, com ICV o Procés Constituent, per anar junts a aquests comicis catalans. Segons ha dit, Espanya és un país plurinacional i "qualsevol que conegui mínimament Catalunya ha de reconèixer que la realitat política i l'ecosistema polític català és diferent".
"Davant de realitats diferents, solucions diferents", ha afegit, i alhora ha defensat que, en qualsevol cas, aquest acord va en la línia del que planteja Podem. "Per a nosaltres és fonamental treballar amb els sectors de la societat civil per construir un projecte polític de canvi", ha subratllat Iglesias.
"Frenar el canvi"
Sobre la llista unitària independentista també s'ha pronunciat el número dos de Podem, Íñigo Errejón, en declaracions als periodistes després de la presentació de la Universitat d'Estiu del partit. Creu que en aquesta llista s'ha triat un candidat "per intentar frenar el canvi polític". "Crec que és una llista que mostra clarament que la geografia política, també la de Catalunya, és diferent", i que, "sense cap detriment del dret a decidir, hi ha molta gent a Catalunya que està plantejant que vol decidir també sobre la sanitat, la legislació laboral, els serveis públics o els drets socials", ha subratllat.
