Iceta garanteix que Sánchez tindria el "suport total i absolut" del PSC si decidís aplicar el 155

El PSC assumeix l’enduriment del discurs del PSOE contra l’independentisme per seduir el votant de Cs

Dilluns 23 de setembre, en ple operatiu policial contra els CDR, Miquel Iceta explicava a la seva executiva el plantejament del partit per a les eleccions generals. La consigna als quadres va ser clara: “Hem de ser més PSC que mai”. La frase, en condicions normals, s’hauria traduït en una reivindicació constant del diàleg, les solucions polítiques i la millora de l’autogovern. Però la reacció del Govern a les detencions dels activistes, la proximitat de la sentència i, sobretot, el context electoral han portat des de llavors a un enduriment del discurs contra l’independentisme per part del PSOE, que busca ampliar la seva majoria el 10-N a costa de Cs. I el PSC s’hi ha alineat: quatre dies després que Pedro Sánchez amenacés amb el 155 en el seu primer acte de precampanya a Catalunya, Iceta va garantir ahir el “suport total i absolut” dels socialistes catalans a una intervenció de la Generalitat si el Govern actua fora de la llei.

El primer secretari del PSC, que va oferir una conferència al Fórum Europa Tribuna Catalunya, va voler deixar clar aquest dijous que el PSC no té cap “contradicció” amb el PSOE en el posicionament respecte al 155, i va remarcar que l’Estat té l’“obligació” d’actuar davant d’un “trencament de la legalitat”. Va admetre, això sí, que aquest supòsit “ara mateix” no es dona. “Volem jugar net, transparent i clar. ¿Avui s’ha d’aplicar el 155 i la llei seguretat nacional? No. ¿I si en algun moment s’enreden molt les coses i surten de mare? Naturalment, i per obligació, així ho faria l’Estat, i tindria el suport total i absolut del PSC”, va afirmar. En aquell mateix moment, Sánchez insistia en una entrevista al diari digital Nius que el seu govern en funcions té totes les “mesures extraordinàries” previstes davant d’una possible actuació il·legal de la Generalitat, i va responsabilitzar els partits al Govern d’una eventual aplicació del 155: “Són ells els que tenen la responsabilitat de no obligar l’Estat a haver d’aplicar un article perfectament legítim [...]. Són ells que poden prémer el botó del 155 o no”, va dir.

El PSC, que l'octubre del 2017 va avalar la suspensió de l’autonomia a contracor -l’expresident José Montilla, llavors senador del partit, fins i tot va evitar votar-ho al Senat-, branda ara l’espantall d’una nova intervenció “arrossegat” per les circumstàncies, admeten fonts socialistes, que defensen l’enduriment del discurs per blindar-se el 10-N davant dels “extrems dels nacionalistes espanyols”. “Tenim fama de ser tous, i hem d’explicar a tothom que si els independentistes se salten la llei el PSOE serà garant de la unitat de l’Estat”, diu un càrrec del partit. “Posar-se ara condescendent amb l’independentisme no és el que més ven”, afegeix un altre. Tot d’opinions que dijous Iceta resumia erigint el PSC com a representant dels que volen “ordre i progrés”.

L’anàlisi que fan els socialistes és que, en el context actual, la principal font de creixement dels socialistes a les generals és per la banda de Cs. Sobretot a Espanya, on la irrupció de Més País, el partit d’Íñigo Errejón, afegeix competència per l’esquerra, però també a Catalunya, on el PSC ja no compta com abans amb el recurs de la crida al vot útil al PSOE per aturar la triple dreta. Algunes fonts del partit d’Iceta, a més, consideren que part del votant fronterer dels comuns o del catalanisme moderat podria allunyar-se dels socialistes si la sentència del judici al Procés, que es preveu que caigui en precampanya, és severa.

Estratègia electoral al marge, dins del PSC hi ha opinions diverses pel que fa al missatge llançat en els últims dies. Tot i admetre que no és el “discurs propi” del partit, la majoria de dirigents consultats treuen ferro al fet que es parli del 155 i veuen necessària una advertència “preventiva” davant la resposta a la sentència -que el PSC insisteix que cal “acatar”-, la moció aprovada al Parlament avalant la desobediència o el fet que el Govern no s’hagi apartat amb claredat dels suposats plans dels activistes dels CDR. Iceta, de fet, negava ahir que hi hagi “terrorisme” a Catalunya i defensava la presumpció d’innocència, però afegia: “No crec que la fabricació d’explosius sigui un exercici comú, normal i desitjable”. Diversos d’aquests dirigents, amb tot, estan convençuts que el PSOE no aplicarà el 155 de manera “frívola” i sense una escalada de confrontació a Catalunya com la de l’octubre del 2017, però alguns també criden a “desdramatitzar” la intervenció de la Generalitat.

Una altra part del partit, en canvi, admet incomoditat amb el discurs de la mà dura contra l’independentisme. “Hem de dir que amb nosaltres no hi haurà un problema de fermesa, però la confrontació no és el nostre model [...]. No ens sentim còmodes amb aquest discurs”, afirma una veu del PSC. “Preferiria que Sánchez parlés menys del 155”, afegeix una altra. I encara hi ha dirigents més crítics: “El missatge en aquestes eleccions hauria de ser cercar un govern progressista amb una mínima solidesa per resoldre políticament la crisi a Catalunya. I Pedro Sánchez s’hauria d’aplicar la seva pròpia recepta: no fem hipòtesis”, diu un d’ells. “Seria més propositiu dir que confia que les institucions catalanes actuaran en el marc de la legalitat i que s’avançarà en la millora del model territorial, però imagino que pensa que això li pot restar vots”, afegeix.

Poc marge per a un “perfil propi”

Aquesta última afirmació és la que domina al partit: el discurs es fa necessari pel context electoral. El PSC és conscient que, encara que Sánchez hagi abandonat tota reivindicació de la millora de l’autogovern o del model federal -ahir mateix rebutjava més descentralització a l’Estat i limitava la seva proposta a mantenir l’ statu quo -, la seva continuïtat a la Moncloa és necessària per continuar creixent a Catalunya, on el partit aspira a ser primera força. “Nosaltres estem on estem, en part, gràcies a Sánchez”, admet un diputat. I això, conclou un dirigent, deixa poc marge per tenir “perfil propi”: “Només hem de traduir al català el que diu el PSOE”.

Més continguts de