Una JEC dividida exclou Comín, Puigdemont i Ponsatí del 26-M

Boye, Trias i Talegón substituiran l’expresident i els exconsellers si no prosperen els recursos

Després de la nit electoral agredolça de JxCat, ahir va caure una nova galleda d’aigua freda sobre les files de la formació: la Junta Electoral Central (JEC) va excloure de la candidatura de les eleccions europees l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí arran d’un recurs de Ciutadans i el PP. Ho va fer dividida, amb el vot en contra del seu president, vicepresident i dues vocals, catedràtiques de dret, nomenades a proposta del PSOE i Podem. Els arguments -“arbitraris” i “antidemocràtics”, segons JxCat- es basen en el fet que no estan inscrits al cens de residents a l’exterior -encara estan registrats a l’Estat-, que estan suspesos pel Tribunal Suprem -malgrat que només ho està Puigdemont- i que es poden “beneficiar” de la seva situació de “rebels” de la justícia. Una justificació que van esmenar quatre membres de la Junta Electoral Central a través d’un vot particular: van recordar que l’accés de tots els ciutadans als càrrecs públics és un dret fonamental a “protegir” i que la suspensió dels processats per part del Tribunal Suprem no és una causa d’inelegibilitat prevista a la llei. De fet, els diputats presos de JxCat i ERC també estan suspesos i s’han pogut presentar a les eleccions del 28 d’abril. En relació al cens, el vot particular afegeix que Cs i el PP no estan legitimats per impugnar el cens electoral i que la JEC no és competent per excloure ningú del cens. Una facultat que es reserva a l’Oficina del Cens Electoral.

La reacció de JxCat va ser molt contundent davant la gravetat de la decisió de la JEC. “Aquesta resolució supera àmpliament qualsevol cosa que hagi pogut fer l’Estat des de l’1 d’Octubre. Avui ens ha sorprès amb una decisió vergonyosa i grotesca”, va assegurar en roda de premsa el vicepresident del Parlament, Josep Costa. Fonts de la formació també remarcaven que Puigdemont ja es va poder presentar el 21-D i que a les eleccions al Senat ho han pogut fer sense problemes Jami Matamala i l’exconseller Lluís Puig.

Recursos en marxa

És per això que JxCat va anunciar que presentarà tots els recursos a l’abast per revertir la situació. Ara bé, fins que no es resolguin, la llista va anunciar que substituirà “provisionalment” l’expresident i els exconsellers per evitar quedar-se fora de les eleccions europees -els candidats es publiquen avui-. El diputat electe al Congrés Jaume Alonso Cuevillas, que acompanyava Costa en roda de premsa, va anunciar que els tres suplents seran l’advocat Gonzalo Boye, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i l’exsocialista Bea Talegón. “A les paperetes, els números u, dos i tres seran Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí”, va vaticinar Cuevillas, mostrant-se convençut que la resolució de la JEC és tan “arbitrària” que no passaria el filtre de la justícia, almenys l’europea. JxCat té ara dos dies per presentar un recurs al Tribunal Suprem contra la JEC, que alhora tindrà tres dies més per respondre. En cas que no els doni la raó, JxCat també podrà anar al Tribunal Constitucional, que haurà de dictaminar si Puigdemont pot ser o no candidat a les europees abans que comenci la campanya electoral del 26 de maig.

Cuevillas va afegir que els candidats exclosos també podran acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg, que, segons va assegurar, és competent en matèria electoral. “Estem convençuts que ens donarà la raó”, va dir, i va recordar que també s’havia de pronunciar abans de les eleccions. Per a JxCat, hi ha hagut intencionalitat política en la decisió de la JEC: Costa va remarcar que la resolució estava datada diumenge, però que no se’ls va notificar -de manera argumentada- fins ahir a tres quarts de set de la tarda. Fins i tot més tard, va subratllar, que el termini que havia posat d’entrada la mateixa Junta Electoral Central a la llista perquè substituís els candidats. El vicepresident del Parlament, encarregat de les qüestions jurídiques a JxCat, va criticar que la JEC hagi ajustat tant els terminis, tenint en compte que ahir es proclamaven tots els candidats i avui es publiquen al 'Butlletí Oficial de l’Estat'. Cuevillas va anar més enllà i va assegurar que aquest organisme no havia fet pública la decisió diumenge per no influir en les eleccions del 28 d’abril.

Evitar que l’1-O arribi a la UE

Si bé a la tarda els responsables jurídics de la formació van dibuixar el rumb per respondre a la JEC, el migdia l’expresident va donar la resposta més política en un comunicat signat amb Comín i Ponsatí. A parer seu, l’Estat “pretén impedir una candidatura que proposa portar la veu de l’1-O i la República Catalana” a Europa, i ho titllava de “flagrant vulneració d’un dret fonamental com és el sufragi passiu”. També afegia que la decisió de la JEC és una “demostració de connivència entre un sistema judicial que hauria de ser independent amb determinats interessos polítics”. Esquerra es va afegir a la denúncia afirmant que la JEC vol intentar “silenciar l’independentisme”, tot i que la formació d’Oriol Junqueras va descartar situar Comín a les llistes de les europees per dubtes legals -segons va dir públicament l’exconseller de Salut-. Qui sí que va celebrar la decisió de l’organisme electoral va ser el PP. El seu secretari general, Teodoro García Egea, es va felicitar per la decisió: “Puigdemont no podrà presentar-se. Això és gràcies al PP, que hem estat atents”, va presumir el dirigent popular.

La resolució de la Junta Electoral Central arribava poques hores després que la número dos de JxCat a Madrid, Laura Borràs, situés les eleccions europees com la “segona volta” de les generals. Per a JxCat, el 26 de maig és l’oportunitat per remuntar la distància que ha agafat Esquerra en els comicis al Congrés i reforçar la figura de l’expresident. Si es confirma l’exclusió de Puigdemont de les llistes -tot i que ahir JxCat va insistir que els tribunals els donaran la raó-, l’estratègia de la formació quedaria tocada. De fet, Borràs ahir va fer autocrítica pel resultat del 28-A, tot i que JxCat va resistir la davallada que pronosticaven les enquestes. Va reconèixer que la polifonia de veus dins l’espai i les topades amb el PDECat havien generat “desconcert” en l’electorat.

El Canadà va denegar l’entrada al país a l’expresident

El Canadà va denegar a principis d’abril l’entrada a Carles Puigdemont i ahir l’expresident de la Generalitat va recórrer la decisió al Tribunal Federal del país, segons va confirmar l’ACN. Puigdemont tenia previst fer una visita al Quebec convidat per la sobiranista Société Saint-Jean-Baptiste (SSJB) de Mont-real, però assegura que el govern canadenc va revocar “arbitràriament” la seva autorització electrònica de viatge just un dia abans de la data prevista inicialment per a la seva sortida. Segons la seva defensa, coordinada per l’advocat Gonzalo Boye i amb la col·laboració del lletrat quebequès Stéphane Handfield, ara el govern canadenc tindria 90 dies per comunicar-los els motius de la revocació del permís. El president la SSJB, Maxime Laporte, ha denunciat que “Ottawa no té autoritat ni legitimitat per denegar als quebequesos el dret a convidar líders internacionals”. “És absolutament vergonyós que el Canadà sigui còmplice de l’autoritarisme espanyol”, va lamentar.

Més continguts de