Junqueras i Rovira reforcen l'aposta per eixamplar la base com a eix estratègic d'ERC
Avisen en un llibre que ser més és un requisit bàsic tant per a la via pactada com per a la unilateral
BarcelonaEn un nou moment d'efervescència de l'independentisme sobre quin ha de ser el seu full de ruta, el president d'ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general dels republicans, Marta Rovira, han escrit un llibre a quatre mans –dues a Lledoners i dues a Ginebra– per clarificar la proposta estratègica d'Esquerra. A Tornarem a vèncer (I com ho farem) (Ara Llibres), redoblen l'aposta del partit per "eixamplar la base" de partidaris d'una República Catalana malgrat els recels que desperta en una part de l'independentisme. "Hem de ser més", conclouen. Aquesta és la recepta indispensable tant perquè tingui èxit la via del diàleg amb l'Estat i el referèndum pactat –la que els republicans veuen prioritària– com també per si cal recuperar més endavant la via unilateral, un concepte que Junqueras i Rovira recuperen en la seva proposta.
Junqueras i Rovira saben que aquest eixamplar la base sovint és "caricaturitzat" per una part dels seus companys de viatge, però insisteixen en dir que és condició necessària per aplanar el camí cap a la República. "Sent majoria és molt difícil aconseguir la independència democràticament. Sense ser majoria és impossible. Per tant, posem-nos-hi", resolen. En aquest sentit, identifiquen les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona com els objectius prioritaris on fer penetrar més l'independentisme. "O l'independentisme és capaç d'incrementar la presència en aquestes ciutats o serà molt difícil guanyar el pols a l'Estat", avisen. Per tant, conclouen, "l'adversari que s'ha de batre és el PSC" i insisteixen que en cap cas tornaran a repetir un tripartit a la Generalitat. I com seguir creixent? El pla passa per seguir acumulant poder institucional i "governar bé" en tants llocs com es pugui. En definitiva, convèncer on és més complicat que el camí de la República és el mateix que el del benestar social.
Ara bé, en ple debat de l'independentisme sobre què fer si se supera el 50% dels vots en les pròximes eleccions, Junqueras i Rovira adverteixen que no n'hi ha prou amb superar la barrera una vegada, sinó que s'ha de fer una vegada i una altra. "N'hi haurà prou, de superar el 50% del vot? No, de cap manera. Però, com més siguem, més viable serà desbordar el règim borbònic", conclouen. El llibre repassa errors, encerts i experiències del passat. Entre ells, s'assumeix que el 43% de participació en l'1-O va ser un llast perquè des de fora s'identifiqués com un "mandat popular legítim". El referèndum es defensa, però no s'idealitza.
Del diàleg a la unilateralitat
L'obra de Junqueras i Rovira tampoc defuig un dels pilars centrals de la proposta del partit que també ha aixecat ampolles en el món independentista, el diàleg amb l'Estat. Consideren que haver constituït la taula de diàleg ja ha sigut "una victòria en si mateixa" i llancen un toc d'atenció als més escèptics: "Hauria de ser compartida pel conjunt de l'independentisme". I per què tants intents de diàleg? Doncs perquè consideren que és una bandera que garanteix que el moviment és "essencialment democràtic".
Ara bé, els dos dirigents republicans consideren que la paciència per intentar aquest diàleg no pot ser "infinita" i tornen a incorporar la unilateralitat en el discurs d'Esquerra. En els últims anys ERC ha tingut una relació complexa amb aquest concepte. Ha passat de teoritzar sobre la seva aplicació a relegar-la pràcticament del seu llenguatge polític. Ara Junqueras i Rovira la recuperen de nou per al corpus ideològic del partit. Asseguren que no és una prioritat però que no es pot descartar. Així, el que acaben plantejant és que l'escenari "desitjable" és el referèndum pactat però que, si el diàleg no fructifica, s'haurà de tornar a explorar la via unilateral. "L'Estat ha de saber que la seva negativa a negociar un referèndum, si perdura en el temps, pot desembocar en una actuació unilateral de l'independentisme", exposen. Una unilateralitat sense terminis ni concrecions. Tot i això, prometen no abusar d'aquest terme: "Parlar d'unilateralitat i de confrontació tot el dia no farà un miracle".
Sense crítiques directes a JxCat
No és un llibre en què es passin comptes, almenys dins del món independentista. Les al·lusions i crítiques a JxCat sempre sonen velades. "A la gent d'ERC ens obsessiona prendre vots a l'unionisme, no al partit independentista del costat", exposen. No obliden el pacte de la Diputació de Barcelona entre el PSC i JxCat que tanta polèmica va provocar, però no en fan sang. El nom de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont no hi apareix, però es fa inevitable no llegir-lo entre línies. Junqueras i Rovira lamenten que les llibreries i les hemeroteques s'hagin omplert de testimonis del que va passar i que massa sovint "aquests testimonis s'han utilitzat per passar comptes amb companys de trinxera".
El llibre no constitueix en si mateix una revolució en el pensament d'ERC, però sí una nova cruïlla sobre cap on ha d'avançar l'independentisme. Junqueras i Rovira han volgut clarificar la seva proposta. Dimarts es presentarà oficialment.
