REPETICIÓ ELECTORAL
Política 19/09/2019

JxCat i ERC debaten el rol dels presos el 10-N

Els dos partits s’inclinen perquè els líders empresonats tornin a encapçalar les seves llistes malgrat una possible inhabilitació abans de la campanya

Núria Orriols / Quim Bertomeu
4 min
Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull asseguts al Congrés durant la sessió de constitució de la cambra baixa el passat mes de maig.

BarcelonaLa repetició d’eleccions a Espanya agafa amb el peu canviat els partits independentistes, centrats en trobar un consens entorn de la resposta a la sentència de l’1 d’Octubre. Amb la manca d’acord a Madrid -els comicis es precipitaran dilluns-, tant JxCat com Esquerra afegeixen una variable més a l’hora d’afrontar els pròxims mesos: el rol dels presos polítics. Amb la sentència del Tribunal Suprem a tocar, cal decidir si el 10 de novembre tornen a encapçalar les llistes dels dos partits. El termini per decidir-ho és curt, ja que entre el 2 i el 7 d’octubre hauran de comunicar a la Junta Electoral si mantenen els mateixos candidats que el 28-A. Fonts de les dues formacions s’inclinen per repetir la mateixa fórmula, malgrat que pot ser que en aquestes dates arribi la sentència i quedin inhabilitats fins i tot abans que comenci la campanya electoral.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per tot això, el debat està encara obert i dependrà de la decisió que prenguin Oriol Junqueras i Raül Romeva, per part d’ERC, i Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, en el cas de JxCat. Ahir la número 2 de JxCat al Congrés, Laura Borràs, va expressar a Ràdio 4 que creia que era “millor” que no es presentessin perquè “estaran a punt de ser inhabilitats”, però va afirmar que respectaria la decisió de Turull, Rull i Sànchez. Hores després, i davant la polèmica que van suscitar les seves paraules, va reblar a través de Twitter aquest últim punt: “És una qüestió que els correspon a ells decidir-la i tindran tot el meu suport decideixin el que decideixin, com he fet sempre”. També va recalcar que l’Estat “manté la repressió” sobre els líders independentistes amb la presó preventiva però també sobre els seus votants, ja que un cop escollits els suspèn. Malgrat que l’entorn de Borràs explica que en un primer moment els presos li haurien traslladat les seves reticències a repetir, ja que estan centrats en la sentència, les mateixes fonts admeten que això està obert i que es decidirà la setmana que ve en una reunió a la presó de Lledoners. En tot cas, els empresonats estarien disposats a acudir-hi. En declaracions al programa 'Planta Baixa', de TV3, la diputada de JxCat Gemma Geis ha defensat que hi estan "predisposats".

Tot i que deixen la decisió final en mans dels empresonats, fonts de JxCat es mostren partidàries que repeteixin com a caps de cartell a les eleccions. Consideren que, just després de la sentència, el vot a candidatures independentistes pot ser també una manera de respondre al veredicte judicial del Suprem i de rebutjar la repressió.

El que no s’obrirà de cara a aquests comicis és la batalla de noms entre el PDECat i els independents de JxCat. Fonts de tots els sectors expliquen que s’han avingut a resoldre ràpid aquesta qüestió, repetint la mateixa candidatura sempre que sigui possible. Tanmateix, l’entorn de Borràs mostrava ahir dubtes sobre si ella repetiria, adduint que el 28-A va acceptar ser número 2 “sota pressió” i que ara vol esperar que s’aclareixi com queda la candidatura abans de decidir. D’altra banda, hi ha veus del PDECat que qüestionen la tasca de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que va encapçalar la llista a Girona malgrat no estar empadronat a la província. El que sí que va deixar clar ahir Borràs, a Ràdio 4, és que la marca seguiria sent JxCat.

Junqueras i Romeva

Per la seva banda, ERC ha de decidir si torna a presentar Oriol Junqueras com a cap de llista al Congrés i Raül Romeva al Senat. Així ho va fer al mes d’abril i l’aposta els va donar rèdits: els republicans van guanyar les eleccions generals a Catalunya per primer cop des de la restauració de la democràcia, aconseguint superar la barrera del milió de vots. El camí per configurar aquella candidatura, però, no va ser tan senzill com podrien fer pensar els resultats que va obtenir. El candidat original havia de ser Gabriel Rufián, l’únic que va anunciar que recolliria avals per ser-ho, però ERC va escriure un gir de guió i va decidir situar-hi Junqueras en l’últim moment i deixar Rufián de dos. “Mentre duri el context de repressió el presentarem [a Junqueras] a totes les eleccions”, va justificar aquell dia la portaveu dels republicans, Marta Vilalta.

Aplicant aquella màxima, Junqueras i Romeva haurien de tornar a ser candidats sense més debat, però fonts de la direcció exposen que ara mateix la decisió “està en l’aire” i que s’està “analitzant tot”. Des del vessant polític, no hi ha millor candidat que el líder del partit per simbolitzar la lluita contra la repressió, que serà un dels eixos de la campanya, però les mateixes fonts afegeixen que no tot és tan simple i que també s’ha de mirar la part jurídica: “S’està parlant amb els advocats”, conclouen. Així, ningú a ERC discuteix l’actiu que suposa una llista encapçalada per Junqueras, però la seva situació judicial ho pot acabar condicionant tot.

En la decisió final, com en quasi totes en els últims anys, hi acabarà pesant també el que vulgui el mateix interessat. “És una decisió que acabarà prenent l’Oriol”, opina una persona pròxima al líder. En declaracions a l’ACN des de l’Uruguai, on està de viatge institucional, el conseller Alfred Bosch ho va deixar en mans dels presos: “Tenen el dret a presentar-se i a decidir no fer-ho”. El debat està servit, però, a diferència d’altres que té oberts l’independentisme, aquest s’haurà de resoldre per la via ràpida.

stats