JxCat estudia emprendre accions davant la Junta Electoral per denunciar manca d'"igualtat de condicions"

Artadi considera una "aberració democràtica" que prohibeixi el color groc i no digui res sobre els empresonats

Junts per Catalunya estudia emprendre accions davant la Junta Electoral per denunciar la manca "d'igualtat de condicions" respecte a la resta de formacions polítiques. Així ho ha anunciat la cap de campanya, Elsa Artadi, després que la Junta s'hagi pronunciat i hagi prohibit el color groc als col·legis electorals, la pancarta per a l'alliberament dels presos polítics a l'Ajuntament de Barcelona, l'ús de diversos termes als mitjans públics i -aquest dimecres- utilitzar el color groc a les fonts de Montjuïc. Artadi ha recordat que el seu cap de llista, Carles Puigdemont, i membres de la candidatura són a Brussel·les o estan empresonats, la qual cosa, considera, no els permet competir de manera equitativa amb altres partits.

"És una aberració democràtica", ha clamat, acompanyada de bona part dels membres de la candidatura que es presenten a la circumscripció de Barcelona i que aquest dimecres han explicat les raons que els han portat a donar suport al president, Carles Puigdemont, en aquests comicis.

"És un atemptat més contra la democràcia i una vulneració dels drets individuals. És extraordinari que estiguin preocupats pel color de les fonts o dels llaços grocs i no pels candidats que tenim a la presó o a Brussel·les", ha afirmat la candidata per Barcelona i cap de campanya. A més, també creu que són unes eleccions il·legítimes perquè han sigut convocades per Mariano Rajoy i que la seva formació no pensava ara en uns comicis, a diferència d'altres partits.

El mandat de l'1-O

L'escenari escollit per a la presentació de la llista a Barcelona ha sigut l'Escola Industrial. "No és casualitat", ha explicat Artadi, que ha recordat que va ser un dels col·legis electorals amb més votants l'1-O. "És un símbol de l'1 d'octubre, de l'exercici de l'autodeterminació i de la resistència dels catalans", ha dit. Així, ha reivindicat que el mandat del referèndum "és vigent" i que Junts per Catalunya se'l fa seu en la pròxima legislatura.

De fet, l'argumentari de la candidatura, avançat per l'ACN i Europa Press, aposta pel diàleg però també per no renunciar a cap via per defensar la República.

Crida als socialistes

Tanmateix, Artadi no només ha apel·lat al vot independentista sinó també als socialistes que no estan d'acord amb l'article 155. Arran de l'ordre del ministeri de traslladar les obres de Sixena, Artadi ha afirmat que el 155 "té conseqüències" i ha avisat que si no guanyen les forces sobiranistes Madrid voldrà acabar amb l'escola catalana, els Mossos d'Esquadra i el model de benestar després del 21 de desembre. Així, ha criticat que el PSC se sumi als vots del PSOE, el PP i Ciutadans aquesta setmana al Congrés de Diputats per avalar l'aplicació de l'article 155.

Llista "transversal" i manual de campanya

En l'acte, diversos candidats del món de la cultura, la literatura, la universitat, la sanitat i l'advocacia han explicat per què donen suport a Carles Puigdemont en aquests comicis per reflectir la "transversalitat" de la plataforma. Fermí Puig, cuiner, ha dit que li semblava "difícil" restar indiferent a la petició del president en una situació política com l’actual després de l’1-O, una afirmació semblant a la que ha fet Antoni Trilla, metge de l’Hospital Clínic, que ha assegurat que darrere de la candidatura hi ha un programa amb la voluntat de fer "un país millor" i portar "optimisme a una situació difícil". Isabel Ferrer, responsable de resiliència urbana de l’Ajuntament de Barcelona, també ha assegurat que dona suport al president per "construir l’estat del benestar que cal sense interferències de l’estat espanyol".

L’editor i expresident d’Òmnium Quim Torra ha dit que JxCat és aquí per fer República, i el periodista Antoni Dalmases ha recordat la legitimitat de les eleccions del 27-S i el mandat de l’1-O per tirar endavant la independència. Aurora Madaula, historiadora i que s’ha definit com a persona independentista i d’esquerres, ha cridat a votar el 21-D per "restablir la legalitat catalana", mentre que Laura Borràs, fins ara directora de la Institució de les Lletres Catalanes, ha expressat el suport al president i ha dit que aportaria "talent" i "capacitat de treball" a la candidatura.

No hi ha faltat tampoc l'expresident de l'ANC i número 2 de la candidatura, Jordi Sànchez, que, des de la presó, ha volgut enviar un missatge de "determinació".

Una de les peculiaritats de la llista de Junts per Catalunya és que bona part està feta d'independents. De fet, tots els candidats que han pres la paraula provenen de fora de la política i no tenen experiència parlamentària. Borràs ho ha fet notar admetent que ha sortit de la seva "zona de confort" i compartint la lectura que farà els pròxims dies. Serà el ' Manual de campanya electoral', de Quint Tul·li Ciceró, que explica el camí per arribar a cònsol de Roma. La candidata per Barcelona ha resumit així la seva intenció en la pròxima legislatura, parafrasejant Ciceró: "Soc una nouvinguda, aspiro a la República, es tracta de Catalunya".

Més continguts de