Una mesura que només afecta el 0,25% dels aforats: les claus de la reforma que proposa Sánchez

Al setembre va anunciar que estaria en vigor al cap de 60 dies, però no arribarà al Congrés fins al febrer

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres un avantprojecte de llei de proposta de reforma de la Constitució per limitar els aforaments que va anunciar Pedro Sánchez al setembre per intentar girar full a la polèmica entorn de la seva tesi. El govern espanyol tira endavant la mesura més de dos mesos després d'anunciar-la i després d'obtenir el suport del Consell d'Estat. Amb tot, encara no arribarà al Congrés sinó que ara l'haurà de valorar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En cap cas estem davant d'una reforma per suprimir els aforaments a tota la classe política. La mesura afectarà només un 0,25% del total que hi ha al conjunt de l'Estat. Repassem les claus de la mesura segons el que ha transcendit fins ara.

A qui afecta la reforma?

L'avantprojecte de llei que ha tramitat el govern de Pedro Sánchez afecta només els diputats al Congrés, senadors i membres de l'executiu espanyol. En cap cas afecta els diputats i governs autonòmics, ni els membres de la carrera judicial i les forces de seguretat, que també estan aforats en l'exercici de les seves funcions. S'exclou també la casa reial. El rei és inviolable, però tant els seus pares com Letícia i la princesa Elionor també tenen aquest privilegi, inaudit a la Unió Europea, en què han de ser investigats i jutjats per un tribunal especial.

Quants aforats hi ha a l'Estat?

Al conjunt de l'Estat hi ha gairebé un quart de milió d'aforats, exactament 249.625 persones, segons els càlculs que ha elaborat l'ARA a partir de les dades de cada Parlament autonòmic, les forces de seguretat i el Consell General del Poder Judicial. La reforma de Pedro Sánchez afectarà només un total de 635 polítics, és a dir, un 0,25%, una part ínfima. Es tracta del mateix president espanyol i tot el seu gabinet, integrat per un total de 19 persones, els 350 diputats del Congrés i els 266 senadors.

Afectarà els casos de corrupció?

No. La reforma manté l'aforament als membres del govern espanyol, els diputats al Congrés i els senadors en l'exercici de les seves funcions. A més, no inclou una llista dels casos de corrupció que puguin veure's afectats i quins no, tal com va recomanar l'informe del Consell d'Estat. És a dir, el líder del PP, Pablo Casado, hauria estat investigat per la justícia ordinària en el cas del seu màster i no pel Tribunal Suprem si la reforma hagués estat en vigor, però si hi hagués un presumpte cas de prevaricació o malversació per la seva condició política, seguiria aforat a l'alt tribunal.

Quan pot entrar en vigor?

Sánchez va anunciar al setembre que volia que la reforma de la Constitució es tramités de manera exprés en només 60 dies. Però el més calent és a l'aigüera i més de dos mesos després només ha respost a l'informe del Consell d'Estat, que va acceptar la proposta de reforma que va avançar la Moncloa. Ara l'avantprojecte de llei primer ha d'obtenir l'aval del Consell General del Poder Judicial i finalment passarà al Congrés. Per tant, no està previst que es comenci a debatre fins al febrer, ja que el gener no és un mes hàbil i no hi ha debats parlamentaris a la cambra baixa. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha anunciat ara que es posen un termini d'un any perquè entri en vigor.

Quins suports es necessiten per reformar la Constitució?

En concret, el consell de ministres proposa reformar els articles 71.3 de la Constitució i el 102.1. El primer afecta l'aforament de diputats i senadors i el segon del president del govern i dels ministres. Com que aquests preceptes no estan inclosos ni en el títol preliminar, ni en el capítol dels drets fonamentals i llibertats polítiques, ni en el títol II, en el qual es fa referència a la Corona, es poden modificar a través d'un procediment ordinari de reforma de la Constitució de l'article 167. És a dir, aquest article exigeix inicialment el suport de dues terces parts tant del Congrés com del Senat, però si no s'hi arribés pot passar amb el suport de dos terços.

Quina és la posició de cada partit?

El PSOE necessita sí o sí el suport del PP, que té majoria absoluta al Senat. Casado, de moment, no ha descartat la mesura, però Podem s'hi oposa per complet si no és que suprimeix la inviolabilitat del rei i l'aforament de la casa reial. A més, ja ha afegit que demanarà un referèndum perquè entri en vigor. Una mesura que està a les seves mans perquè té prou diputats al Congrés per fer-ho.

Més continguts de