Política 04/08/2020

Maragall reclama a Borrell que condemni l'espionatge contra dirigents independentistes

El líder d'ERC a Barcelona envia un escrit informant del cas al president del Parlament Europeu, David Sassoli, i els líders del grup dels Verds i Aliança Lliure Europea, Philippe Lamberts i Ska Keller

Ara
2 min
El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, aquest matí al Parlament

BarcelonaEl diputat i líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, va adreçar ahir una carta a Josep Borrell en qualitat d'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. En l'escrit, li exigeix una condemna pública del cas del presumpte espionatge sobre polítics independentistes com ell mateix o el president del Parlament, Roger Torrent. "Seria convenient que vostè, avui màxim representant de la UE en polítiques de seguretat i ministre d'Assumptes Exteriors, es pronunciés sobre aquest episodi fosc de la democràcia i condemnés, de manera pública i rotunda, l'espionatge a líders polítics", assegura en l'escrit.

Per a Maragall, "el Govern de l'Estat, avui, només té una opció si vol seguir al costat de la democràcia: obrir una investigació, depurar responsabilitats i dotar-se de les mesures necessàries per evitar que això torni a passar". Maragall també ha enviat un escrit en què informa del cas al president del Parlament Europeu, David Sassoli, i els líders del grup dels Verds i Aliança Lliure Europea, Philippe Lamberts i Ska Keller, segons ha explicat ERC en un comunicat.

La setmana passada Maragall i Torrent es van querellar contra l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán i la companyia israeliana NSO per "espionatge polític", ja que consideren que tenen indicis que els serveis secrets espanyols estaven darrere de la intrusió en els seus telèfons mòbils a través de Pegasus, un programa espia desenvolupat per NSO que en teoria només poden comprar governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme. El cas va esclatar a partir de la publicació d'una investigació d'El País i The Guardian.

"El meu dret a la privacitat es va violar, s'ha violat –lamenta el líder d'ERC a Barcelona–. Així com els drets de totes aquelles persones amb qui jo lliurement he decidit estar en contacte, o amb qui simplement m'he relacionat durant el temps que he estat espiat". També, assenyala, s'ha vulnerat "el dret a la privacitat de la correspondència i el dret a dur a terme un projecte polític

sense interferències il·lícites", i s'han produït "intromissions inadmissibles en l'activitat d'institucions democràtiques" com el Parlament i "possiblement el Govern". Precisament, la mesa del Parlament també ha acordat presentar una denúncia al jutjat per aquest espionatge davant la "gravetat" que s'exercís presumptament sobre dos diputats de la cambra.

En la carta Maragall considera que l'espionatge se suma a "una estratègia persecutòria" de l'Estat que ja va "constatar" durant la seva etapa com a conseller. "¿És possible que en aquell moment no només volguessin tancar delegacions del Govern sinó que també se'ns espiés sistemàticament com ja vam denunciar en el seu dia d'acord amb altres indicis i actuacions ben visibles?", es pregunta.

stats