Maragall considera el diàleg amb Espanya una "obligació" del Govern

El conseller resumeix la Comissió Bilateral com un "no en l'àmbit de drets i llibertats" i en el de "drets polítics dels catalans"

El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, ha resumit en la sessió informativa de la Comissió d'Acció Exteriors del Parlament la reunió mantinguda amb la ministra Meritzell Batet en la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del passat 1 d'agost. Segons el conseller, la resposta del govern de l'Estat davant les demandes catalanes va ser "no en l'àmbit de drets i llibertats" -en referència als presos i exiliats-, "no en l'àmbit de drets polítics i democràtics dels catalans", i "sí però 'ya veremos' en la recuperació de respecte entre el govern espanyol i Catalunya". "La nostra impaciència va molt per davant de la capacitat i l'actitud del govern de l'Estat", ha lamentat. 

Amb tot, Maragall creu que "val la pena" mantenir la relació bilateral amb l'Estat. "Trobo legítim el dubte", però "é s la nostra obligació", ha assegurat, "perquè hi han afectats drets, interessos dels ciutadans d'aquest país, i  no entrar-hi seria com renunciar a la seva defensa en tots els terrenys, en tots els moments i amb tota l'energia de la que siguem capaços, tota la insistència i intel·ligència que puguem mostrar en el plantejament de la seva resolució".

No obstant això, el conseller ha insistit que la bilateralitat no implica " ni cap acceptació de l'anormalitat associada a aquesta via de defensa dels nostres drets, ni encara menys, renunciar a la conquesta de les altres dues normalitats". Unes paraules amb les quals ha discrepat el portaveu de la CUP, Carles Riera, que li ha respost en el torn d'intervencions polítiques que "l a normalitat no és només impossible sinó que no és desitjable", ha afirmat, perquè "afavoreix les tesis antidemocràtiques de l'interlocutor". En el mateix sentit, ha considerat que durant la reunió "finalment es va parlar de desplegament autonòmic, amb molt mals resultats". "L'únic camí vàlid és el de l'autodeterminació, i l'Estat ja ha dit que s'hi nega", ha recalcat. 

"Jo no li accepto que 'cuanto peor mejor'", ha respost Maragall al cupaire. "Si d'aquí a set mesos hem recuperat 8 de les 16 lleis suspeses pel Tribunal Constitucionals haurem avançat en alguna mesura tangible o no?", li ha preguntat: "Això no va en contradicció ni amb la llibertat dels presos ni en la concreció de mesures per a tots els catalans". "No hem començat a estar 'mejor', i és la meva obligació tractar de demostrar-li que ho podem estar, però no només amb retòrica", ha refermat. 

El PSC critica que només es valorin les "negatives" de l'Estat

Maragall, tot i això, ha recalcat com a positiva la "connexió" entre ambdues administracions després d'un "septeni negre" - entre 2011 i 2018- en què "la més propera relació bilateral" va ser "l'aplicació de l'article 155". En aquest sentit, Maragall ha concretat que abans del 15 de desembre s'hauria "hagut de fer la primera sessió ordinària de les altres tres comissions mixtes i de la subcomissió de normativa i la d'Acció Exterior". "Espero que la propera vegada pugui venir amb algun pa sota el braç o resultats tangibles", ha asseverat.

En el torn d'intervenció dels grups, Ferran Pedret (PSC) ha titllat la valoració de Maragall de la bilateral de massa simplista. "Resumir els arguments del govern d'Espanya en una negativa és reduccionisme", ha afirmat: "És veritat que hi ha una certa tendència a plantejar tota reivindicació política en el llenguatge dels drets. En no estar d'acord amb el llenguatge dels drets pot resultar incomprensible o fins i tot antipàtic". "Vivim una situació que requereix una solució política2, ha sentenciat.

El passat 5 de setembre, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va anunciar la retirada del recurs que el govern de Mariano Rajoy va presentar davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la llei catalana de sanitat universal com el principal acord a què es va arribar durant la trobada bilateral. En canvi, Maragall hi ha tret importància. "És un cas en què la llei catalana és negada i després desenvolupada pel govern central", ha dit, donat que el passat 6 de setembre el Congrés va aprovar que el dret a la salut a Espanya torni a ser per a tots els ciutadans, tinguin papers o no.

Cs critica que es tracti de "com trencar Espanya" a la comissió bilateral

Per la seva banda, Ciutadans i PP han criticat la comissió bilateral amb retrets dirigits tant a Maragall com al PSC. "La cooperació bilateral es fa per tractar problemàtiques dins Espanya", ha assegurat la diputada del partit taronja Susana Beltrán: "No poden parlar sobre com trencar Espanya". Maragall ha respost a Cs lamentant que busquin la "confrontació" i una "fractura que preconitzen i persegueixen sistemàticament". Al seu torn, el diputat del PP Alejandro Fernández ha recordat als socialistes que el fet que es produeixin comissions bilaterals no implica que s'hagi "produït cap acceptació de la legalitat institucional". 

Més continguts de