La Moncloa descarta una abstenció del PSOE perquè Extremadura no depengui de Vox

MadridPedro Sánchez tanca l'any amb una derrota electoral a Extremadura i sense resoldre les diferències amb Sumar, el soci minoritari dins del govern espanyol, tot i que aquest dimarts ha pogut treure pit d'agenda social amb l'aprovació de diverses mesures en l'últim consell de ministres del 2025. De cara al 2026, les dues qüestions li plantegen reptes, tot i que en el cas extremeny sembla tenir clara la solució: no facilitar amb l'abstenció del PSOE la investidura de María Guardiola (PP) perquè aquesta governi sense la ultradreta de Vox, a diferència del que ha plantejat l'expresident d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, en les últimes hores.

Guardiola, que no ha tancat la porta a un pacte amb Vox, ha valorat com a "sensata" la posició d'Ibarra, sobretot perquè la seva ambició és governar en solitari, sense dependre de ningú –de fet, per això va convocar eleccions anticipades–. Mentrestant, des de Génova eviten pronunciar-se. Fonts de la Moncloa, però, refreden del tot aquest escenari i asseguren que la porta "està tancada", tot i que la flamant portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha apel·lat aquest dimarts a "la responsabilitat de totes les forces polítiques" per deixar Vox fora de les institucions. "El PP volia desprendre’s de Vox i ha aconseguit estar-hi més lligat que mai", ha remarcat Saiz.

A parer del govern espanyol, la qüestió transcendeix Vox perquè el PP ja representa la seva agenda, i ho exemplifiquen amb l'actitud de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que ha expulsat centenars de persones que vivien a l'antic Institut B9. De fet, fa temps que Pedro Sánchez segueix l'estratègia de posar al mateix sac els dos partits, com es va veure en el cas valencià i amb el negacionisme climàtic.

Des de la Moncloa volen evitar que la responsabilitat d'aquest escenari (l'entrada de Vox a les institucions) recaigui en l'esquerra, i volen que les mirades se centrin en el PP, i en particular en la presidenta en funcions d'Extremadura, María Guardiola, que és qui va decidir avançar les eleccions. Com va defensar Sánchez durant el balanç d'any, fonts governamentals creuen que la millor manera de fer de dic de contenció de la dreta i la ultradreta és continuar amb la legislatura a l'Estat i l'agenda del govern de coalició del PSOE i Sumar. Segons aquestes fonts, els ciutadans ho sabran llegir en unes pròximes eleccions generals en què, a parer seu, la identificació entre els d'Alberto Núñez Feijóo i els de Santiago Abascal serà un fet. Un plantejament que, en gran part, beu del que va passar a les eleccions generals del 2023.

Però a aquest escenari, si no s'accelera, s'hi arribaria el 2027 després de diverses cites electorals autonòmiques. Els resultats a Extremadura són només l'avantsala del que pot passar en altres territoris, començant per l'Aragó el 8 de febrer, cosa que suposaria aprofundir en l'enfonsament territorial dels socialistes a l'Estat.

Agenda social

Precisament, aquest dimarts, i amb la ressaca de les eleccions extremenyes damunt la taula, el govern espanyol ha tingut l'oportunitat de desgranar una bateria de mesures socials i econòmiques. En el consell de ministres escombra de l'any, és a dir, l'últim de l'exercici, l'executiu de Pedro Sánchez ha aprovat qüestions que dequeien el 31 de desembre, però que vol mantenir en vigor, ja sigui perquè formen part d'un acord amb algun partit polític o perquè s'hi ha compromès davant la ciutadania. És el cas de les bonificacions al transport públic o de l'escut social amb mesures com la prohibició d'executar alguns desnonaments o tallar els subministraments bàsics d'aigua, llum i gas a certes famílies. A tot plegat s'hi suma, entre altres coses, la revalorització de les pensions el 2026 i la congelació de les quotes als treballadors autònoms.

Es tracta d'un paquet de mesures que Sumar, la formació que lidera Yolanda Díaz, valora positivament, però que no resol la seva exigència d'apostar per una agenda social "ambiciosa" que permeti donar ales a la legislatura i esquivar el moment de crisi. En aquest sentit, n'ha quedat fora, per ara, una pròrroga automàtica dels contractes de lloguers que decauen aquest 2026. "En una coalició es produeixen consensos i no, però el més important és que l'objectiu sigui compartit", ha defensat Saiz en roda de premsa.

Tot plegat arribarà al Congrés en un termini d'un mes, i aquest ho haurà de convalidar. Des del govern espanyol es mostren convençuts que no hi haurà cap entrebanc, però a la relació sempre fràgil entre Sánchez i els partits que el van investir president s'hi afegeixen les hores baixes marcades pels casos de presumpta corrupció i assetjament sexual i laboral que acorralen l'entorn del president espanyol. Tot i que els socis no trenquen –excepte Junts, amb qui el PSOE tracta sense èxit de reconstruir la relació–, cada dia pressionen més. En aquest context, Podem, per exemple, s'allunya a marxes forçades. I tot i que amb EH Bildu hi ha hagut un acord per prorrogar l'escut social, el PNB ja l'ha esmenat exigint alguns canvis.

Malgrat que l'any passat l'executiu espanyol va quedar escarmentat quan va portar totes les mesures en un decret òmnibus de 140 pàgines al Congrés –ni a Junts ni al PP ni a Vox els va tremolar el pols a l'hora de votar-hi en contra i fer descarrilar mesures com l'increment de les pensions–, enguany ha repetit l'estratègia i la cambra baixa espanyola haurà de votar dos textos: un amb les mesures vinculades al transport públic i un altre amb la resta de qüestions socioeconòmiques barrejades.