Mas demana unitat al PDECat i a JxCat

L'expresident afirma en el seu comiat que cal "generositat"

Dos anys després del seu primer "pas al costat" per situar Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat i obtenir el suport de la CUP, Artur Mas abandona la primera línia política. Ho va anunciar el 9 de gener –el mateix dia que el 2015 va fer pública la seva renúncia– i ahir va fer el seu últim discurs com a president del PDECat davant els consellers nacionals del partit. "Només us demano una cosa: mantingueu-vos units", va implorar en un moment de distanciament entre la direcció del PDECat i JxCat. Va aconsellar deixar de banda les picabaralles entre famílies, "sumar" i actuar amb "generositat", recordant que ell va abandonar el càrrec per no convertir-se en un "tap" en aquesta nova etapa. Per a Mas, ara l'espai de l'antiga Convergència pot assolir el que buscava quan va engegar la refundació: el PDECat és la nova estructura i JxCat l'instrument per superar els límits electorals del partit. "S'han de sumar la base i l'arrel [de CDC i el PDECat] amb el floriment de JxCat", va dir. L'expresident de la Generalitat va apuntar que la clau de volta dels seus èxits electorals en les "pròximes dècades" depenia de l'operació per fer confluir tots dos moviments. Mas va equiparar el moment actual al que va ser la "casa gran del catalanisme" de Convergència, que ell mateix havia llançat l'any 2007.

També va llançar un consell sobre les bases ideològiques del nou projecte, i va demanar que fossin àmplies per llegir bé la societat. "Els èxits electorals venen quan hi ha ideologia però quan no n'hi ha un excés", va reflexionar, advertint que si se n'abusa s'acaba confonent el pensament propi amb la realitat.

El balanç: errors i encerts

Després de la seva dimissió, Mas va assegurar, dirigint-se al consell nacional del PDECat, que se'n va "content" del camí traçat. En un balanç en què va admetre que hi havia "llums i ombres", es va mostrar "satisfet" dels seus anys al capdavant de la presidència de la Generalitat. A parer seu, s'ha passat de "l'autonomisme a la sobirania", i va fer gala d'haver actuat pensant "més en el país que en el partit" en els moments decisius. "La meitat de la població catalana vol que aquest país sigui lliure i això és feina ben feta", va dir. Ara bé, també va deixar entreveure un reconeixement de fracassos i errors.

A menys de 48 hores perquè es conegui la sentència del cas Palau, Mas va lamentar no haver pogut dedicar-se prou a Convergència, del qual va ser secretari general des del 2000 fins al 2012. "D'això no me'n sento satisfet". Va assegurar que des dels seus inicis sempre hi havia hagut fets fora de la formació als quals s'havia dedicat més: primer, com a conseller en cap i candidat a la presidència, la successió de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat; després dels anys d'oposició, l'arribada al Govern, les retallades, el procés sobiranista…. Tot i això, va agrair la confiança als quadres dirigents, sobretot per haver-li donat suport quan era un "desconegut" en política i se'l reduïa a "comptable" o "robot fabricat". També va fer autocrítica sobre com s'havien explicat les retallades en el seu primer executiu. "No ens vam saber explicar prou bé i jo en soc el responsable", va dir, lamentant que se l'acusés de falta de sensibilitat social.

Amb tot, Artur Mas abandona la primera línia –Neus Munté assumirà el seu càrrec– però no deixa la política. L'expresident, que mantindrà l'oficina de la Generalitat, se'n va per afrontar les causes judicials: l'acusació al Tribunal Suprem per rebel·lió i sedició i el 9-N al Tribunal de Comptes. Demà el seu llegat pot veure's alterat pel cas Palau. Mas deixa el PDECat després d'haver pilotat CDC del 2000 al 2012 i d'haver dissenyat la seva dissolució i refundació.

Més continguts de