CONSULTA INTERNA A UNIÓ

De Gispert afirma que votar 'no' el 14-J és situar-se "al costat del president Mas"

La dirigent d'Unió afirma a Catalunya Ràdio que Espanya ha "pres el pèl durant 35 anys" a Catalunya i, per tant, no es pot condicionar el procés a la legalitat estatal

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha defensat aquest dimarts a  'El matí de Catalunya Ràdio' que aquells militants d'Unió que el 14 de juny votin 'no' a la consulta interna dels democristians estaran "al costat del president Mas". Així, malgrat que ha admès que la data en què s'ha consultat no és la idònia –"feta quan està feta, perjudica el president Mas"–, ha assegurat que "a Mas també li interessa saber amb quanta gent compta a totes, això reforçarà el president". "Votar 'no' és votar 'sí' a Catalunya i a la independència", ha insistit, ja que "també per als 2,4 milions que van votar el 9-N els devem un 27-S plebiscitari".

Així, De Gipert ha rebutjat que la consulta a Unió sigui "un plebiscit contra ningú ni cap guerra contra ningú" o que Josep Antoni Duran i Lleida tingui "segrestat" el partit, i ha subratllat que la mateixa cúpula va acceptar preguntar a la militància sobre el full de ruta. Així mateix, ha descartat confirmar si els crítics es plantejaran marxar d'Unió si no guanya la seva opció el 14-J: "A partir del resultat del 14 de juny, aquest grup ens reunirem i decidirem el que fem". "Aquests dies fem campanya, volem saber quanta gent d'Unió està d'acord amb aquest plantejament, no ens plantegem si algú marxa o no", ha assegurat, i ella ha afirmat que personalment no vol estripar el carnet: "Jo no me'n vull anar d'Unió, però vull que es posi les piles, l'ambigüitat potser ens va anar bé fa un temps, però ara es demana transparència". "No depèn de nosaltres, no volem trencar el partit, volem defensar la Unió de tota la vida i la d'ara", ha insistit, malgrat admetre que, vist el que ha passat a altres partits, és una opció que és normal que es plantegi.

Una progressiva conversió a l'independentisme

Pel que fa a la seva conversió a l'independentisme, la presidenta del Parlament ha explicat que "fins al 2000" va creure en una entesa amb l'Estat, però "amb la recentralització d'Aznar i el procés estatutari em va caure la bena dels ulls". "Em va ajudar també el moviment cívic de la gent, la tenim al costat, i no podem fer veure que no la veiem", ha afegit. Per això, davant les exigències de supeditar el procés a la legalitat –tal com marca la pregunta proposada per la cúpula d'Unió–, De Gispert ha asseverat que "si ens hem passat 35 anys estenent ponts amb Madrid i obrint portes a terceres vies, no pot ser que això vagi lligat a un estat que no ens escolta o a una legalitat que no es mou", i és que "ens han pres el pèl durant 35 anys, no podem passar per aquí".

Quant a les irregularitats que insinuen els crítics durant el procés de la consulta, la dirigent democristiana explica que la comissió organitzadora ha al·legat que "mai s'havia donat el cens, que ens havíem d'espavilar a través de les intercomarcals", tot i que ha apuntat que tenen el suport de tres dels cinc presidents d'intercomarcals. "Ells contesten que els que promouen el sí no tenen tampoc el cens, però Duran va dir que l'endemà estava trucant militant a militant", ha afegit. Igualment, ha avançat que tornaran "a demanar que es lliuri una còpia del recompte dels vots".

Una quarta part de suports al no, d'entrada

Sigui com sigui, De Gispert ha recordat que els crítics van rebre el suport per escrit de més de 1.000 militants a favor d'una pregunta binària sobre la independència, els quals representen una quarta part de la militància activa d'Unió. "Hem de fer un bon resultat, el suficient per fer veure a la direcció que el partit ha canviat i vol una pregunta clara", s'ha proposat. Si guanyés el no, afirma que "hauria de convocar-se un congrés", tot i que també espera que es prenguin mesures abans del 27-S.

Més continguts de