El PP perd més de la meitat de candidatures municipals respecte al 2015
És el partit que ha patit una davallada més forta en comparació amb la resta de formacions
BarcelonaEl PP passa pel pitjor moment de la seva història. No ha aconseguit frenar la caiguda lliure que va començar el 21-D i, ben al contrari, les eleccions generals del 28-A van suposar aprofundir encara més en la ferida oberta fa un any i mig. La situació tampoc ha millorat de cara al 26-M, perquè el PP s’ha convertit en la formació que ha perdut més candidatures municipals de tot Catalunya. Concretament, els populars presenten menys de la meitat de llistes respecte al 2015: han passat de 525 a 233.
JxCat és la segona formació que més n'ha perdut (al voltant d'un centenar), mentre que ERC ha presentat gairebé 100 candidatures més. El rival directe dels populars, Ciutadans, també ha augmentat el nombre de candidatures: el 2015 era el partit que menys n’havia presentat, 90, i ara ha passat a poc més de 200. Tot i que no passa per davant del PP, l'encalça i en algunes poblacions, com Manlleu, el PP no ha aconseguit presentar candidatura, però el partit taronja sí. O Solsona, on el PP aquest any no es presenta, però Vox sí que ha aconseguit formar una candidatura.
On el partit ha perdut més candidatures respecte al 2015 és a la demarcació de Lleida, on n’ha presentat gairebé un 70% menys; seguida de Girona i Tarragona (més del 50%), i Barcelona (gairebé la meitat). Els populars han aconseguit mantenir candidatures a les principals ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona i a les capitals de comarca, tot i que també n’han perdut en llocs com Olot, Ripoll o Amposta. "Aquest cop hem presentat candidatures reals", expliquen des del partit. En els últims anys, el PP ha sigut una de les formacions, juntament amb els socialistes, que més candidatures fantasma ha presentat. Aquest any, de fet, encara n'hi ha almenys una a Altafulla, on tots els membres de la llista són de fora del municipi.
Però on el partit ha perdut més candidatures ha sigut en els pobles petits i de l’interior de Catalunya. Un exemple és el segon poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, on el partit ja no es torna a presentar aquest any després que el 2015 rebés només un vot. I tampoc es presenta en pobles on, precisament, havia governat, com és el cas d’Horta de Sant Joan, on els populars van trencar l’hegemonia de CiU i el 2011 van governar durant quatre anys. Ara, però, no han aconseguit presentar cap candidatura.
El PP té les úniques esperances dipositades en Badalona i Castelldefels, on aspiren a recuperar l’alcaldia que van perdre el 2015. A la resta de territori català, però, el partit té coll avall que les xifres de regidors aniran a la baixa. Els populars, de fet, no les tenen totes que a Barcelona puguin continuar tenint representació al consistori. Algunes enquestes els en deixen fora per primera vegada a la història.
