PSAN: la flama insubornable de l'independentisme socialista en els anys de plom
L'organització política de l'independentisme més primerenc es retira del panorama públic mig segle després de la seva fundació
BarcelonaAmb l'anunci del que ha anomenat la "suspensió de les seves activitats públiques", el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) posa fi a mig segle d'història convulsa de la que va ser una de les organitzacions que més van contribuir a mantenir viva la flama de l'independentisme d'esquerres en els anys de plom del franquisme, però també de la Transició. Fundada el 1969 pel que llavors eren dissidents del Front Nacional de Catalunya, aquesta organització d'orientació marxista leninista es proposava l'expulsió de Catalunya de les forces de Franco, la unificació territorial i nacional dels Països Catalans i la consecució d'un estat socialista.
Creadora de l'estelada roja, està sotmesa ja des de primera hora a les endèmiques escissions de l'independentisme català d'esquerres. El 1976 l'organització posa les bases dels seus principis polítics, es declara obertament comunista i abraça el model leninista d'alliberament nacional i de classe. Anys després, entre 1973 i 1975, s'integra a l'Assemblea de Catalunya i al Consell Democràtic del País Valencià –moviments unitaristes antifranquistes de Catalunya i del País Valencià–, i el 1979 busca el salt institucional en concórrer a les eleccions espanyoles en coalició amb els independents liderats per Lluís Maria Xirinachs i el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN). Un any després abandona la coalició i s'integra a Nacionalistes d'Esquerra, per acabar convergint, molts dels seus integrants, a l'Esquerra Republicana de l'època.
El front patriòtic català
Nervi del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) durant els anys 80, el PSAN advoca el 1987 per la configuració del que anomena un front patriòtic per a l'alliberament nacional de Catalunya, teoria que aplana el terreny perquè les Joventuts del PSAN i les del Front Patriòtic Català es fusionin per formar Maulets, a les acaballes dels anys 80. És en aquest moment que l'organització armada Terra Lliure insta a la unitat independentista per concórrer a les eleccions europees del 1989, una crida que segueixen el PSAN, l'MDT i Maulets, en el que acabaria esdevenint Catalunya Lliure, que pren el relleu de l'MDT. Fins al 1996, que el PSAN es retira dels òrgans de direcció nacionals de Catalunya Lliure.
Ja el 2010, s'aferra a la crida de Solidaritat Catalana per la Independència de la mà de Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran i s'integra en el que entén que és la plasmació més fidel a l'esperit del front patriòtic que defensa des dels 80. És amb la victòria de Junts pel Sí que el PSAN considera que han acabat triomfant els seus postulats al voltant del front patriòtic per prioritzar la independència política del Principat com a pas necessari per al "trencament de la dominació de l'oligarquia espanyola sobre les classes populars catalanes", com clama el manifest en què anuncien la "suspensió de les seves activitats públiques".
Pel PSAN, autèntica escola política de l'independentisme contemporani, hi han passat noms clau per a la causa de l'alliberament nacional català com són Josep Ferrer i Ferrer, Josep Joan Armet, Fèlix Cucurull, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Baldoví, Josep Huguet, Carles Castellanos, Blanca Serra, Josep Guia, Xavier Bru de Sala o Núria Cadenes, entre molts altres.
