Publicitat
Publicitat

Puigdemont i Comín posaran a prova el TC en el pròxim ple

Intentaran delegar el vot abans del ple d’investidura

El 22 de maig acaba el termini per investir el president de la Generalitat. Si no, l’endemà, el cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, signarà el decret de convocatòria i les eleccions es repetiran el 16 de juliol. Per evitar-ho, JxCat i ERC necessiten, d’una banda, un candidat que no veti el Tribunal Suprem i, de l’altra, garantir els vots de Carles Puigdemont i Antoni Comín, ja sigui perquè renuncien als escons (última opció) o perquè la mesa (és a dir, JxCat i ERC) accepta que el deleguin. El ple de la setmana que ve es planteja, de fet, com un simulacre del que podria passar en una hipotètica investidura i un instrument per prendre la temperatura a l’Estat, que podria intentar oposar-se a les delegacions de vot.

Ahir la mesa va refermar que Puigdemont pot seguir votant -ja ho va fer en el ple de fa dues setmanes- encara que ja no estigui empresonat, i ERC decidirà en els pròxims dies què fa amb Comín. Els republicans són conscients que no es poden negar a la petició del seu diputat a Brussel·les perquè les circumstàncies són “idèntiques” a les de Puigdemont, segons explicava ara fa uns dies el mateix conseller de Salut. Ara per ara, doncs, el més probable és que en el ple de la setmana que ve, que servirà bàsicament per convalidar els dos decrets llei (paga extra 2012 i pròrroga pressupostària) que sl sobiranisme va ajornar, tant l’un com l’altre puguin votar.

Què farà el govern espanyol? Ahir Ciutadans ja li va demanar que no esperés més per actuar, tenint en compte que Puigdemont ja ha pogut votar una vegada. El portaveu del grup taronja, Carlos Carrizosa, apel·lava ahir a l’informe del Consell d’Estat del gener passat, que considerava irregular la delegació de vot dels diputats “absents” perquè el seu exili era “voluntari”. JxCat i ERC argumenten, però, que tant Puigdemont com Comín tenen mesures cautelars dictades per la justícia alemanya i belga, respectivament, que els impedeixen sortir del país. “Si accepten l’extradició deixaran de tenir aquesta restricció”, ironitzava ahir Carrizosa.

Cs demana a Rajoy que recorri al Tribunal Constitucional (TC) i, en canvi, el PSC creu que hauria de ser el tribunal qui actués d’ofici, obrint un expedient d’execució de les mesures cautelars que va dictar per oposar-se a la investidura a distància de Puigdemont. Aleshores el TC subratllava que “els diputats sobre els quals pesi una ordre judicial de recerca i captura i ingrés en presó no podran delegar el vot”.

La investidura a distància

Al marge de la delegació de vot de Puigdemont, la possibilitat que es torni a postular com a candidat a la presidència va tornar a planar ahir sobre el debat parlamentari. La mesa va acordar enviar al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) les peticions de dictamen de Cs i PSC sobre la reforma de la llei de presidència, presentada a principis de febrer per JxCat amb l’objectiu d’habilitar la investidura a distància del president a l’exili. L’òrgan tindrà ara set dies hàbils per emetre la seva opinió no vinculant.

El recorregut de la reforma, però, podria ser escàs encara que acabés sent aprovada al ple en les pròximes setmanes. Si el govern espanyol la recorre al TC, amb tota probabilitat quedaria automàticament suspesa fins que el tribunal resolgués, molt probablement després del 22 de maig. Precisament avui el grup parlamentari de JxCat es reuneix a Berlín amb el seu líder per debatre l’estratègia a seguir.

Etiquetes

Més continguts de