Luxemburg rebutja les mesures cautelars demanades per Puigdemont i Comín perquè se'ls reconegui ara com a eurodiputats

El Tribunal General de la UE estudiarà el fons de la demanda, que segueix el seu curs

El Tribunal de General de la Unió Europea ha declinat prendre mesures cautelars per reconèixer ara, abans de resoldre la demanda, Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats. El president del Tribunal General ha resolt aquesta qüestió poques hores abans de la sessió constitutiva de l'Eurocambra, aquest 2 de juliol a Estrasburg, on està prevista una concentració per protestar contra l'exclusió dels diputats electes de JxCat i també d'Oriol Junqueras, sobre el qual el Tribunal Suprem ha decidit elevar una qüestió prejudicial també a Luxemburg.

Ara, després de rebutjar prendre mesures cautelars, el tribunal de Luxemburg seguirà estudiant a fons el recurs presentat divendres per Puigdemont i Comín contra el Parlament Europeu per no reconèixer-los com a futurs eurodiputats. Segons expliquen fonts del TJUE a l'ARA, la defensa de Puigdemont i Comín té dos mesos per presentar un recurs a aquesta decisió.

El president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, va traslladar divendres a Puigdemont i Comín que no pot tractar-los com a futurs eurodiputats perquè els seus noms no són a la llista de parlamentaris europeus traslladada per les autoritats espanyoles al Parlament. 

Després d'aquesta negativa, els dos eurodiputats electes van presentar el seu recurs davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que podria trigar mesos a pronunciar-se, per la qual cosa també van reclamar mesures cautelars, en un segon recurs, al Tribunal General de la UE, primera instància administrativa, que s'ha pronunciat aquest dilluns poques hores abans de la sessió constitutiva de l'Eurocambra a Estrasburg.

Els arguments del tribunal per rebutjar les cautelars

El president del Tribunal General considera que és "indiscutible" que els noms dels demandants no estaven inclosos en la llista oficial remesa per les autoritats espanyoles a l'Eurocambra i, per tant, "a primera vista", "no havien estat declarats oficialment electes". A més, co m ha reiterat l'Eurocambra, el president creu que la decisió sobre si s'ha d'acatar la Constitució "físicament" és cosa de les autoritats nacionals. Recorda també que la qüestió està "pendent" perquè s'ha presentat un recurs a instàncies nacionals.  Considera que com que no hi havia "cap base" que els considerés diputats electes, l'Eurocambra "no podia verificar les credencials dels demandants". Per això, tampoc creu que hi hagués raó per donar-los "l'escó provisional".

Puigdemont i Comín figuraven com a primer i segon candidats de la llista de Lliures per Europa-Junts per Catalunya, que va obtenir dos escons en les eleccions europees del 26 de maig. Però la Junta Electoral Central els va impedir accedir a l'acta d'eurodiputats al considerar que, d'acord amb la legislació electoral espanyola, és obligatori recollir l'acta presencialment a Madrid i no a través de tercers, com van intentar. 

"Sempre vam dir que aquest partit es decidiria a Europa i no a Espanya"

Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, ha destacat aquest dilluns en dues piulades a Twitter la celeritat de la justícia europea, en contrast amb l'espanyola, en l'admissió a tràmit del recurs: "La Justícia europea, en contrast amb l'espanyola, ha trigat 4 hores en admetre a tràmit el procediment de mesures cautelars que vam presentar en contra de les decisions de Tajani. Aquestes decisions van consistir en privar eurodiputats electes i proclamats dels seus drets de sufragi passiu, impedint-los exercir com a representants d'una minoria nacional. Sempre vam dir que aquest partit es decidiria a Europa i no a Espanya", assenyala Boye.

Però, un cop s'ha sabut que el tribunal de Luxemburg havia rebutjat les mesures cautelars, l'expresident a l'exili s'ha afanyat a respondre via Twitter sense donar-se per vençut. "Era molt difícil que s'admetés a tràmit i encara més que ens concedissin les cautelars", diu Puigdemont, que assegura estar preparat per a la vista, ja que el cas continua i s'espera una sentència ferma més endavant. 

Puigdemont i Comín s'adhereixen a la qüestió prejudicial de Junqueras al Suprem

D'altra banda, la defensa de Puigdemont i Comín també ha presentat un altre escrit al Tribunal Suprem per poder-se adherir a la qüestió prejudicial presentada pel lletrat d'Oriol Junqueras. En el text afirmen que la seva situació és anàloga a la del líder d'ERC i que, a més a més, la sala que presideix el jutge Manuel Marchena està obligada a fer la petició. El text cita l'article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, en què estableix l'obligatorietat de demanar una qüestió prejudicial per part dels òrgans judicials nacionals si no hi ha recurs possible. El Tribunal Suprem és l'última instància del poder judicial a l'Estat, tot i que té cabuda una petició d'empara al Tribunal Constitucional.

Bosch sobre els escons de Puigdemont, Junqueras i Comín: "Ens hi va el futur d'Europa"

Precisament, avui el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha advertit a la Unió Europea que el cas dels tres eurodiputats electes independentistes presos i exiliats posa en joc la seva reputació. En una entrevista a l'ACN publicada el dia abans de la constitució del ple de l'Eurocambra i de la manifestació convocada per defensar els escons de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín, el conseller assegura que la cambra europea ha de decidir "si és sobirana o no".

"Europa s'ha de pronunciar molt clarament: tria les traves burocràtiques i procediments administratius d'un estat membre o els vots de dos milions de ciutadans", diu Bosch. "El dilema està servit, és al cor d'Europa i se n'ha de parlar perquè ens hi va el futur d'Europa", afegeix.

Més continguts de