‘Rebellion kaputt’
PeriodistaEls jutges de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein han propinat un cop molt seriós a la construcció jurídica del delicte de rebel·lió del magistrat Pablo Llarena. D’una banda, diuen que descarten des del principi el delicte de rebel·lió perquè a Alemanya faltaria, perquè fos castigat, l’element clau del tipus delictiu: la violència.
Però, en dir això, i potser sense saber-ho, des del nord d’Alemanya fan un salt en paracaigudes sobre l’article 472 del Codi Penal espanyol, que requereix la violència per al tipus de rebel·lió. Un requisit que Llarena ha “actualitzat” en la seva elaboració amb l’existència d’amenaça de violència o violència potencial.
El que la sala segona del Tribunal Suprem mai hauria esperat és que els jutges alemanys entressin en els fets. És a dir: ¿va existir o no la violència? La idea de Llarena i de tot l’establishment judicial era que si s’entrava en aquests detalls tota la idea d’una euroordre perdria sentit.
Però aquesta presumpció obviava un fet essencial: l’euroordre va quedar desbordada per delictes que no estan entre els 32 enumerats per al lliurament exprés. Ni la rebel·lió ni la malversació disfressada de corrupció en formen part. Per tant, els jutges alemanys havien de raonar en termes de la llei interna.
És a dir: finalment haurien d’abordar el tàndem alta traïció-rebel·lió. No cal ser expert per adonar-se del desequilibri entre aquest delicte i el de rebel·lió. Només llegint el títol d’aquests delictes en el Codi Penal alemany ja n’hi ha prou: “Traïció a la pau, alta traïció i posada en perill de l’estat democràtic de dret”. I s’exigeix la violència o amenaça de violència per modificar la Constitució de la Federació i per separar una part del territori de la resta. Però no es tracta simplement del perill o risc de violència, sinó de la violència concebuda com a promotora de la modificació de la Constitució federal o de la separació o segregació territorial. Vaja, una insurrecció en tota regla.
El que Llarena tampoc podia esperar és que ni tan sols s’hagi tingut en compte “l’amenaça de violència”, que ell acuradament ha adjudicat a Puigdemont, reinterpretant l’article 472 del Codi Penal espanyol.
Per tant, els jutges alemanys han dit: per a nosaltres Puigdemont no és un traïdor com diu el Codi Penal alemany. És a dir: Rebellion kaputt. S’ha acabat des del principi.
El que no és inadmissible des del principi, en canvi, és la malversació. Però això serà objecte ara del procediment d’extradició. Perquè Alemanya va eliminar el delicte de malversació el 1974 i el va substituir pel d’apropiació indeguda.
Efecte dòmino
Llarena no és només exactament on era en el moment de retirar l’euroordre de Bèlgica el 5 de desembre, sinó que és en una situació pitjor. Perquè la decisió de la prestigiosa justícia alemanya influirà en els procediments d’extradició en curs a Escòcia, Bèlgica i Suïssa.
Llarena acceptarà el lliurament per malversació però haurà d’aconseguir-la. No és un fet. El debat pot durar dos mesos com a mínim.
La derrota de Llarena a Alemanya s’ha sumat al revés de la Fiscalia de l’Audiència Nacional en el seu intent de ficar Falciani a la presó. Un nyap d’operació del deep state, l’estat profund, per fer l’ullet a Suïssa per aconseguir l’extradició de Marta Rovira. Operació avortada pels jutges Diego de Egea i Manuel García-Castellón.
