Rajoy evidencia davant Sánchez la seva solitud

El popular no es veu “acorralat” pels escàndols, i el socialista, confiant en l’alternativa, no li obre cap porta

Mitja hora de reunió en un espai neutral: l’avantsala del menjador del president del Congrés. Trenta minuts que, per si per alguna cosa passaran a la història serà perquè Mariano Rajoy no li va encaixar la mà a Pedro Sánchez, un fet que els dos protagonistes van relativitzar a posteriori perquè ja s’havien saludat lluny de les càmeres. Més enllà d’això, la cimera va constatar dues coses: que el líder del PP no pot comptar amb el del PSOE per ser president i viceversa, i que el president del govern en funcions està políticament sol, alarmantment sol.

Sánchez no té l’aval del comitè federal del seu partit per pactar res que canviï a fons el model territorial (evidentment, el referèndum català està descartat i tampoc compta que Podem l’hi exigeixi malgrat el compromís de Pablo Iglesias i d’En Comú Podem) però també té el vistiplau per no pactar amb el PP. Així, el líder del PSOE segueix amb la seva operació de risc per encapçalar el govern. El 23 de desembre, a la Moncloa, li va dir a Rajoy que no, i ara, quan és ell qui té l’encàrrec del rei de formar l’executiu, entoma encara amb més força la negativa del president.

El secretari general del PSOE va recordar un i altre cop que té “un mandat” i que va “de veres”, i fins i tot ahir va dibuixar -per espolsar-se la pressió de Podem, que voldria compartir govern- un executiu “transversal” i amb independents. Rajoy tampoc està, òbviament, disposat a permetre que Sánchez, a qui atribueix un projecte “frívol”, pugui governar. “ No es tracta només de ser investit i fer govern, es tracta de ser coherent després”, va avisar.

L’equació que defensa el PP (ahir Rajoy va reivindicar de nou l’executiu amb el PSOE i C’s presidit per ell) necessita Sánchez tant sí com no, però en la fase d’acumulació de forces a l’espera que l’intent socialista amb Podem punxi, els conservadors busquen atreure’s el partit taronja. Però la corrupció ho enverina tot. En un moment crític, les operacions contra el PP de  València i el de Madrid, contra les icòniques Rita Barberá i Esperanza Aguirre, han provocat que Albert Rivera digui que amb Rajoy no hi ha res a fer. A diferència del que fan alguns polítics quan la policia i la justícia els escruten o els escorcollen seus, el PP no ho vincula al moment. Però els cou.

Ahir, mentre Sánchez clamava per un PP “renovat i regenerat” gràcies al pas a l’oposició, l’aspirant del PP assegurava que no se sentia “acorralat” per les males pràctiques dels seus dirigents i que havia fet “tot el que podia” contra la corrupció malgrat que, d’acord amb les investigacions, és obvi que no l’ha extirpada. El líder del PSOE va preferir, però, no tractar el tema amb el seu homòleg del PP i centrar-se en temes que els uneixen, com ara la lluita contra el terrorisme internacional o el seu acord sobre el procés català.

El fracàs dels emissaris

Fa setmanes que emissaris de l’àmbit empresarial espanyol intenten estendre ponts entre els líders del PP i el PSOE per evitar la repetició de les eleccions o un govern fortament condicionat per Podem, però ara per ara ho han fet amb un èxit nul. La distància personal entre Rajoy i Sánchez es cronifica. El PP ja ha assumit que els socialistes no canviaran de líder a curt termini i que sacrificant ells Rajoy tampoc tindrien els vots dels 90 diputats del PSOE.

Sánchez es veu a prop de la Moncloa malgrat que la negociació amb Podem, que s’hauria de tancar en les dues pròximes setmanes per buscar després l’abstenció de C’s o d’ERC i CDC (tot i que dels catalans afirma no voler-ne els vots), està molt verda i Iglesias i els seus donen l’acord per impossible. Ja ho llegeixen tot en clau preelectoral.

Acabi d’una manera o d’una altra ( Sánchez espera que el pacte amb C’s i Podem -que encara  no s’aixequen el veto mutu- estigui “madur” a finals de mes) encara queden etapes per cremar i ahir Mariano Rajoy va deixar clar que no tira la tovallola. “La meva alternativa encara no s’ha votat”, va deixar anar. Rajoy parteix de la base que Sánchez, tenallat per hipoteques irreconciliables, fracassarà, i això li donarà a ell una segona oportunitat. Fonts del govern espanyol explicaven que, a hores d’ara no vol rebutjar un segon encàrrec del rei per formar govern. Si això passa, compten que al PSOE li serà més complicat sostenir el no després del fracàs de “l’alternativa progressista”. Rajoy tampoc és aliè a les crítiques internes per la seva inacció i haver deixat “passar tanda”. Ahir es va tornar a excusar amb l’argument que no tenia prou suports per ser investit president.

Sánchez transita per un terreny pantanós i d’acords complexos. Rajoy, més sol i castigat per la corrupció que mai, creu que encara és “a temps” de sortir-se’n.

PSOE: “Cap esperança per als del referèndum”

Sánchez va explicar que la reunió havia estat “útil” per abordar assumptes com el pròxim Consell Europeu o la ratificació del pacte contra el terrorisme jihadista. Tant el líder del PP com el del PSOE van precisar que el no al procés sobiranista els uneix. Ja al matí el portaveu del PSOE al Senat, Óscar López, un dels homes de confiança del secretari general, havia afirmat en una entrevista a RNE -en una clara referència a les pretensions d’En Comú Podem- “que abandonin tota esperança aquells que esperen que per la governabilitat d’Espanya el PSOE colarà un referèndum a Catalunya”. Sánchez va reiterar que la seva posició és clara i, sabent que per fer prosperar la seva alternativa en forma de reforma constitucional necessita el concurs del PP, va voler enviar un missatge en el sentit que amb el PSOE al govern no hi haurà dret a decidir. Ara bé, tampoc considera necessari, com pretén Ciutadans, posar per escrit el veto a qualsevol tipus de consulta. Sap que això allunyaria Podem o, si més no, la seva franquícia catalana.