L’ESCENARI ESTATAL

Sánchez exigeix supervisar des d’ara la resposta al procés

Rivera dialoga amb el líder socialista i exhibeix sintonia amb Rajoy, que vol impugnar ja les lleis de desconnexió

Cada compareixença de Pedro Sánchez segueix el mateix guió a l’hora d’assenyalar els reptes que ha d’afrontar el pròxim govern espanyol. I un dels principals és “el problema de convivència a Catalunya”. Un tema que ell vol resoldre “amb la llei però també amb reformes” i que passa per pactar amb Podem i Ciutadans però no amb ERC i CDC, forces de govern a Catalunya. De moment ha rebut l’encàrrec de provar ser president i vol que els canvis es notin ja i que Mariano Rajoy aparegui com una figura del passat i desposseïda d’iniciativa política.

Dimecres Sánchez va exigir a Rajoy que pacti amb ell la posició espanyola davant el Consell Europeu que ha d’acordar l’oferta al Regne Unit perquè no deixi la Unió Europea. Amb el procés sobiranista, Sánchez i Rajoy no discrepen en el fons (ells, com també Rivera, diuen que la sobirania nacional és inqüestionable) però el líder del PSOE vol deixar clar que la seva opinió ha de ser més tinguda en compte que no pas la d’un president en funcions, sense suports per seguir.

Rajoy sempre ha dit que el govern de l’Estat “no està en funcions” a l’hora de fer complir la llei. Ahir va anunciar que ha iniciat els tràmits consultius amb els advocats de l’Estat per mirar d’aturar tant la llei del règim jurídic català, la de protecció social i la de l’administració tributària. Són les de procés constituent, seguretat social i Hisenda pròpia amb el nom canviat per esquivar impugnacions. La resolució d’inici del procés del 9-N les esmentava com a tals i Junts pel Sí i la CUP van rebatejar-les per evitar que el TC, que va tombar la resolució, exigís no tramitar-les sota amenaça d’inhabilitar a qui ho promogui.

Sánchez va exigir a Rajoy que “d’ara endavant” truqui sempre al PSOE per acordar línies d’actuació. Des de l’aprovació de la resolució, els dos grans partits han intensificat la seva coordinació, fet que va dur Sánchez a indicar que han estat “lleials” però també a admetre que la solució plantejada per ell no seria pas diferent. Es tracta que quedi clar qui lidera políticament la situació en aquest moment.

Ahir Sánchez es va reunir amb Albert Rivera. El líder de C’s, que juga a l’equidistància entre els dos grans partits i a promoure la seva entesa, en la línia del que proposa el PP, va parlar també amb Rajoy. Negociarà a banda i banda i, de fet, creu que el tema català no s’hauria de convertir en cavall de batalla tot i que sí que el va situar com un dels incentius per a l’acord “constitucionalista” a tres. Rivera va fer notar que “no hi ha cap fissura entre el PSOE i el PP”.

Relativitzar no tenir iniciativa

Amb qui sí que hi són és amb Podem, que defensa, tot i que amb molta menys vehemència i exigència que durant la campanya i els dies posteriors al 20-D, el referèndum català. Que ho fes regalava arguments a Rajoy per erosionar l’aposta del PSOE i d’aquí el canvi de to. El líder del PP, que ahir va reunir els seus diputats d’urgència després de la decisió del rei de no encarregar-li formar govern i deixar que Sánchez sigui qui ho provi un mes, va demanar confiança. L’estratègia del president en funcions de no sotmetre’s a la investidura ni haver sigut proactiu a l’hora de buscar suports o fer ofertes ha inquietat molts dirigents del PP, que lamenten la pèrdua de la iniciativa política i el risc que corren que el secretari general del PSOE acabi trobant una fórmula que sumi malgrat comptar només amb noranta diputats.

Rajoy va traslladar als seus que tot “sortirà bé” malgrat que hi pot haver moments difícils. Espera que Sánchez s’estimbi i perdi la investidura, fet que creu que li conferirà una posició de força en la seva pressió al PSOE. Ja dóna per descomptat el suport de C’s a la seva oferta, que passarà per un govern de coalició i una legislatura curta amb reformes, entre les quals la constitucional.

PSOE-Podem, i C’s abstenint-se

El que no farà en cap cas el PP, com havia especulat C’s, és abstenir-se a un pacte entre Sánchez i Rivera i passar a l’oposició, va avisar Rajoy. Això li obriria una brutal guerra interna. Els vetos entre C’s i Podem per ser a la mateixa fórmula de govern no s’aixequen, però emergeix una alternativa: un acord entre Sánchez i Iglesias que compti amb l’abstenció de Ciutadans. Què hi guanyen els liberals? Eviten unes noves eleccions que no els anirien bé, permeten un govern dèbil que hauria de negociar suports cada setmana (compte al joc que tindrien ERC i CDC) i envien el PP a l’oposició. El 20-D Rivera no va poder qüestionar l’hegemonia del PP a la dreta. Ara ho faria a costa de jugar, a ulls de bona part de l’opinió pública, amb la unitat d’Espanya, un tema en el qual Sánchez vol ser del tot fiable.

Més continguts de