Puigdemont apareix en un acte a l'ONU que assenyala la regressió dels drets humans a Espanya

El veto del Suprem a Sànchez, la violència policial de l'1-O i els presos centren la conferència

El cas català s’ha debatut aquest dilluns a la seu de les Nacions Unides. Un dia abans de la declaració de Jordi Sànchez i Joaquim Forn davant la sala del Tribunal Suprem, un acte sobre la situació dels drets fonamentals a Espanya a la seu de la ONU a Ginebra ha assenyalat la regressió de les llibertats polítiques a l'Estat. La discussió, organitzada per l’Institut de Drets Humans de Catalunya, s’ha centrat en el veto del Suprem a la candidatura de Sànchez a la presidència, la manca de separació de poders, la violència policial de l'1 d'octubre i la situació dels presos polítics. Una denúncia global de la situació que s’ha fet amb la presència de treballadors  de la ONU i l’expert independent en matèria de drets humans Alfred de Zayas. 

A l’esdeveniment, hi han aparegutel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que precisament aquest dilluns tenien prevista una reunió a la ciutat suïssa. Hi han intervingut com a ponents l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín; el Síndic de Greuges, Rafael Ribó; el professor del dret de protesta Michael Hamilton; la dona de Joaquim Forn, Laura Masvidal; l'advocada Anaïs Franquesa i la professora de dret internacional Margalida Capellà.

A la sortida de l'acte el president no ha volgut fer declaracions i ha marxat a correcuita de la sala. Per la seva banda, Gabriel ha posat en valor la tasca dels exiliats i s'ha compromès a dedicar "cos, ment i ànima" a denunciar la vulneració de drets a l'estat espanyol. La cupaire s'ha negat a comentar la trobada que té prevista aquest dilluns amb Puigdemont i ha recordat que no és una interlocutora per parlar d'investidura sinó que és aquí com a "exiliada" per denunciar la situació. "Aquesta no és la meva funció", ha dit, i ha afegit que és a l'organització a qui li pertoca decidir. Tanmateix, ahir Puigdemont sí que va mostrar interès a parlar sobre les negociacions de la investidura. 

Puigdemont ha arribat quan tenia la paraula l'exmagistrat del Tribunal Suprem, que ha criticat durament la situació de l'estat de dret a Espanya i l'ha comparat amb el franquisme: "S'està produint una espècie de concentració de poder que em recorda la llei orgànica de la dictadura".

Martín Pallín ha centrat la seva intervenció en la denúncia de la manca de separació de poders que s'està produint a Espanya arran del Procés. La seva tesi és que les successives decisions del jutge Pablo Llarena en relació als presos que són diputats és una "invasió" del poder legislatiu per part del judicial. Pallín ha assenyalat dos casos concrets: quan Llarena va suggerir la delegació de vot dels presos per no concedir-los el permís per assistir al ple i el veto de la candidatura de Jordi Sànchez a la investidura.

Sobre això últim ha dit: "No seria admissible en cap sistema europeu que un jutge pogués interferir en les decisions d'un Parlament impedint acudir un candidat a la investidura". A més, ha afegit que "el jutge no pot parlar del que passi abans o després del permís", en relació a les valoracions del context polític que Llarena ha fet en les seves interlocutòries. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, també ha denunciat aquesta situació. "Cap jutge pot decidir qui és el candidat a la investidura", ha dit Ribó, i ha afegit que el veto a Sànchez és "un atac frontal al dret de participació de milions de persones que el 21 de desembre van elegir la majoria parlamentària".

Un altre dels punts que ha assenyalat Pallín és la manca de competències del Suprem per investigar uns fets que van succeir a Catalunya, i ha puntualitzat que qui té aquesta potestat és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Al seu torn, la professora de dret internacional Margalida Capellà ha qualificat els empresonaments de "polítics", cosa que ha argumentat fent esment d'una sèrie d'interlocutòries de Pablo Llarena en què el jutge condicionava la sortida de la presó dels presos a l'acatament de la Constitució i de l'article 155. 

El testimoni de Laura Masvidal

Un dels moments més emotius de la conferència ha sigut durant el torn de Laura Masvidal, esposa de Joaquim Forn, empresonat a Estremera des del 2 de novembre. Masvidal, que ha sigut l'única persona aplaudida pel públic, ha denunciat la seva situació: "Soc aquí perquè soc la dona de Joaquim Forn, empresonat i conseller d’Interior cessat pel 155 [...] Després de ser el conseller d'Interior que va gestionar els atemptats de Barcelona i Cambrils, el meu marit es passa 16 hores a la cel·la amb Oriol Junqueras perquè té l'aspiració de veure algun dia la independència de Catalunya. Igual que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart".

Masvidal, en representació a l'Associació Catalana pels Drets Civils, ha explicat els milers de quilòmetres que ha de fer cada setmana, amb les seves filles, per veure Forn durant quaranta minuts i a través d'un vidre.

La dona de Forn ha denunciat la situació i ha insistit que ja no es tracta de les reivindicacions independentistes sinó dels "valors morals de qualsevol persona que es fa dir demòcrata".

Presència de l'expert de la ONU Alfred de Zayas

A més de la de Puigdemont i Gabriel, també ha destacat la presència a la conferència de l'expert independent en drets humans de l'ONU Alfred de Zayas, que ha pres la paraula per posar en evidència que l'estat de dret no només significa el compliment de la llei sinó que també ha de reflectir els valors democràtics. 

"Es va argumentar que el referèndum era il·legal i inconstitucional. Sense fer referència als drets humans", ha defensat. Ha recordat també que la Constitució reconeix els tractats internacionals que fan referència al dret a l'autodeterminació que també s'haurien de tenir en compte a l'ordre d'interpretar l'ordenament jurídic.

Pel que fa als presos, ha cridat a la intervenció de Brussel·les en una situació que considera insòlita en el marc dels estats de la Unió Europea. De Zayas, de fet, participarà demà, també a les Nacions Unides, en un acte sobre el dret a l'autodeterminació amb l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé.

L'objectiu de l'operació policial de l'1-O era "atemorir"

Un altre dels punts clau de la conferència ha sigut la denúncia de la violència policial el dia del referèndum de l'1 d'octubre. L'advocada Anaïs Franquesa, impulsora de la plataforma Som Defensores, ha explicat el recull de dades de ferits i ha projectat imatges de la violència de la policia contra els votants per reclamar responsabilitats penals, civils i polítiques per l'operatiu. "[La policia] no buscava evitar el referèndum sinó terroritzar i atemorir la població", ha dit, i ha afegit que la finalitat de l'ús de la força és diluir el moviment independentista.

El Síndic de Greuges, per la seva banda, ha explicat que va posar en coneixement del comissari de drets humans del Consell d'Europa totes les queixes d'aquell dia per part de la ciutadania. Aquest comissari, ha dit, va demanar informació al govern espanyol i li va exigir una investigació sobre els fets. La resposta política de la Moncloa, ha denunciat Ribó, encara no s'ha produït.

  • Etiquetes

Més continguts de