“Res de tot això depèn del Parlament Europeu”. Aquesta va ser la reiterativa resposta d’una de les portaveus del Parlament Europeu, Marjory van den Broeke, preguntada ahir per la “situació legal” de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, que no podran prendre possessió del càrrec d’eurodiputats la setmana que ve al primer ple de la nova legislatura a Estrasburg. Una resposta que arribava poques hores després de la carta del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, en resposta a les queixes de Puigdemont i Comín, fent-los saber que “no pot” considerar-los eurodiputats perquè no se li ha notificat oficialment. Arran d’aquesta situació d’incertesa, el grup d’Els Verds i ALE, al qual està integrat ERC, deixarà el seient d’Oriol Junqueras buit la setmana que ve i hi posarà un cartell amb el seu nom per reivindicar que hauria de poder prendre possessió del càrrec. Però JxCat no aclareix què passarà amb els seients buits de Puigdemont i Comín, perquè continuen sostenint que “encara hi ha temps” per trobar la manera de ser al ple.

Fonts del grup parlamentari ecologista admeten que la situació sobre el futur de l’escó d’Oriol Junqueras és molt incerta i, per això, estan a l’espera de veure quin és el pròxim pas tant del mateix líder d’ERC com de les autoritats espanyoles. En el cas de l’Eurocambra, l’escó no pot quedar buit per sempre i per això des d’Els Verds ja preveuen que acabi sent Jordi Solé -el següent a la llista- qui ocupi el lloc de Junqueras, encara que des de l’Aliança Lliure Europea (el grup de partits favorables a l’autodeterminació dels pobles) preferirien mantenir-lo buit com a reivindicació.

L’escenari més plausible és que pròximament arribi una sentència de la justícia espanyola que acabi inhabilitant Oriol Junqueras i que, aleshores, la Junta Electoral Central enviï una notificació a l’Europarlament comunicant que el seient vacant ha de ser assumit pel tercer a la llista d’ERC, Jordi Solé. Mentrestant, Junqueras ha demanat al Suprem que pregunti a la justícia europea sobre la possibilitat d’assumir el càrrec. Mentre no hi hagi sentència, només Junqueras podria renunciar-hi voluntàriament perquè Solé l’assumís si no es volgués mantenir el seient buit, però des d’ERC ho descarten del tot encara que admeten que no pot quedar buit i que tard o d’hora s’acabarà produint el relleu.

A més, el grup que constitueixen Els Verds i ALE és el quart més gran de l’Eurocambra, amb 75 eurodiputats, només dues cadires més que Identitat i Democràcia, el nou grup d’ultradreta constituït per Marine Le Pen i Matteo Salvini. Per tant, cada escó compta.

Sigui com sigui, la setmana vinent s’espera una manifestació a les portes del Parlament Europeu d’Estrasburg seguint la crida de l’Assemblea Nacional Catalana i també del Consell per la República. Els líders d’Els Verds, com Ska Keller, no seran a la protesta però faran una roda de premsa conjunta amb l’ALE per denunciar una situació que consideren injusta. En el cas dels escons de Carles Puigdemont i Toni Comín, JxCat sosté que encara hi ha temps per trobar la manera de ser al ple d’Estrasburg i no concreten més detalls. Ja van anunciar fa unes setmanes que recorrerien al Tribunal de Luxemburg amb aquest objectiu, però no s’ha comunicat cap pas fins ara.

Cal recordar que la llista que integren Puigdemont i Comín va demanar adherir-se al grup d’Els Verds i ALE a través de l’Aliança Lliure Europea, una decisió que encara no s’ha pres perquè oficialment no són eurodiputats. Des d’ALE recorden que els grups són mòbils durant la legislatura.

Una de freda i una de calenta

Al mateix temps, ahir els presos i exiliats involucrats en aquest conflicte a l’Eurocambra en van rebre una de freda i una de calenta. D’una banda, la Defensora del Poble Europeu va rebutjar la queixa de Puigdemont i Comín pel veto de l’Eurocambra a rebre l’acreditació temporal, perquè considera que no s’havia donat prou temps al Parlament a respondre. De l’altra, 23 membres de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (que vetlla pel compliment dels drets humans) van instar per carta les autoritats espanyoles a “aixecar el bloqueig” als candidats electes i a “facilitar-los que puguin prendre l’acta”.